Aquest diumenge els bascos aniran a votar per primera vegada sense l’amenaça de les armes. “El País Basc és una de les regions europees més pròsperes i probablement l’única que no ha conegut encara la llibertat plena”, assegura l’article de presentació del número extra de la revista Política Exterior d’octubre de 2012, sota el títol de ‘La pau arriba per fi a Euskadi. No és segur que aquesta notícia basca, espanyola i europea que es produirà aquest diumenge susciti tanta atenció internacional com l’actuació sagnant d’ETA durant gairebé mig segle, però bé s’ho mereix i així ho ha entès la primera publicació espanyola sobre assumptes internacionals revista, dirigida per Darío Valcárcel, que ha volgut dedicar un número extra a aquest esdeveniment aparentment res internacional.
“No passar pàgina sense llegir-es totes” comença dient l’article de presentació d’aquest número especial, en el qual hi ha firmes imprescindibles, tant del món polític, com l’acadèmic i del periodístic. Han passat dos anys des que ETA va declarar una treva, que es va convertir en un alto el foc als pocs mesos i al cap d’un any en cessament definitiu de l’activitat terrorista, i aquest fet només és el que justifica l’esforç de celebració d’una Euskadi en pau que significa aquesta publicació. Mentre Euskadi en pau va a les urnes, Catalunya entra en campanya electoral, fruit d’una dissolució anticipada que té com a objectiu convocar un referèndum d’independència.
Euskadi desapareix de l’actualitat internacional gràcies a la pau i Catalunya entra en les pàgines d’internacional per aquesta sobtada efervescència independentista que s’afegeix a la que experimenten Escòcia, amb referèndum ja assenyalat per a la tardor de 2014, i Flandes, amb eleccions generals al mateix any en què la separatista Nova Aliança Flamenca s’ha promès a si mateixa intentar un camí similar.
Amb ETA encara actuant en territori espanyol és molt probable que la ‘transició nacional’ anunciada per Artur Mas no hagués començat. Recordem que tant el Pla Ibarretxe com el Nou Estatut de Catalunya es van presentar i discutir mentre ETA mantenia el seu desafiament armat a l’Estat. Mentre que ara està ja en trànsit de desaparèixer el que per a Jorge Semprún era la darrera resta violenta del franquisme. Però l’absència de violència és més una de les senyals noves del canvi d’època que un factor decisiu en l’actual escenari polític. ETA era un anacronisme des de feia molts anys, pròpiament des que va acabar la guerra freda, encara que ha estat necessari un altre canvi d’època i més de 20 anys perquè finalment es dirigís cap a la seva desaparició.
De tot el que està succeint, i també l’excel·lent número extra de Política Exterior, pot deduir-se que Euskadi i Catalunya, aparentment tan agermanades, circulen en direccions oposades. Així ha estat durant la transició i la democràcia i així és ara quan ens apropem a una nova transformació política. Ara Catalunya fa d’Euskadi i Euskadi fa de Catalunya. Ho revela molt a les clares l’article d’Iñigo Urkullo, titulat ‘Vocació, Europa, necessitat, obrir-se al món’, on no hi ha estats propis i independència, tot l’ocupa l’economia i la competitivitat de les empreses basques, i si cal internacionalitzar alguna cosa no és el conflicte sinó les empreses basques. Urkullu sembla Pujol i Artur Mas sembla Arzallus o Ibarretxe.
Temps hi haurà per discutir i reflexionar sobre els contraposats interessos del nacionalisme català i del basc. De moment n’hi ha prou amb imaginar què passaria amb els règims de concert d’Euskadi i de Navarra en cas d’un pacte fiscal amb Catalunya o encara més d’una independència efectiva. Recordem que el pacte fiscal proposat per Artur Mas incloïa una quota de solidaritat del voltant del 3 o 4 per cent del PIB, cosa inexistent en els casos del País Basc i Navarra. I que la sortida de Catalunya convertirien l’actual absència de solidaritat basca i navarresa en més difícils de suportar dins d’un conjunt espanyol que seria lògicament més petit. Sembla clar que els nacionalistes bascos, encara que no ho diguin, veuen la transició catalana dissenyada per Mas com un núvol amenaçador per al concert.
