Raimon Obiols: L’apunt del dia/261 (Per molts anys, política&prosa!)
Per molts anys, política&prosa!
20 d’octubre de 2023
Fa cinc anys que va aparèixer el primer número de la revista política&prosa. Això, que en un país normal no seria un fet anormal, en el nostre ho és. Catalunya, una «devoradora d’homes», deia Gaziel el 1923, segueix essent, un segle després, una devoradora d’iniciatives. Invoquem la santa continuïtat per ocultar-nos el fet que massa sovint fem arrencades de cavall i aturades d’ase. Repetidament comencem imparables i ens cansem aviat, per manca d’ànims o de recursos.
De manera que cinc anys i 60 números d’una bona revista no és poca cosa. Enhorabona i per molts anys! Em sembla que es pot dir que, en bona mesura, la revista era un producte de la convulsió catalano-espanyola de 2017. El seu nom evoca una frase de Mario Cuomo, un governador demòcrata de Nova York que una vegada va dir: «Fas campanya en poesia però governes en prosa».
«Això va de política, sense embuts, i amb pretensions ben prosaiques, sense ímpetus utòpics ni enlairaments de caràcter històric o líric», deia el primer editorial de la revista. Es tractava, si interpreto bé la intenció dels fundadors, de respondre a l’asfixiant acumulació de retòriques i emocions confrontades d’aquell període a Catalunya i a Espanya, amb una voluntat «d’obrir espais i no de tancar-los, d’unir i no de dividir, de recuperar consensos i no de promoure noves disputes». En un país que en aquells moments apareixia clivellat, amb el risc de patir esquerdes no reversibles, aquella funció era d’una gran utilitat. Ho segueix essent avui, per bé que l’evolució dels fets en aquests cinc anys hagi aclarit bastantes coses i l’ambient a Catalunya hagi millorat.
En ocasió d’aquest cinquè aniversari, la revista ha publicat un llarg editorial, L’hora de les institucions i la civilitat, que cal llegir i rellegir, tant si les actuals negociacions d’iinvestidura reeixeixen com si no. «Hem apostat pel respecte, la moderació i el diàleg com a valors imprescindibles per recuperar la dignitat de la política, tot afirmant unes conviccions catalanistes, federalistes i europeistes», s’hi llegeix.
L’editorial reivindica «el sentit profund de la unitat que propugnava el president Josep Tarradellas. No es tracta de fer-ne una referència ritual i banal, sinó de copsar les raons que el mogueren a sostenir aquesta convicció. Unes raons arrelades en una reflexió llargament treballada sobre la història de Catalunya i, especialment, sobre els seus fracassos, originats per una consciència errònia sobre les pròpies forces i per un desconeixement de la solidesa de l’Estat espanyol. (…) Sense unitat política, Catalunya esdevé una joguina en la política espanyola, passa a ser instrumental i no fonamental».
