Portada

Jordi Ortega: Euratom, fins que la mort ens separi

“El que he unit a la terra no ho separa ni déu al cel” deia Agustí Gonzalez, que interpretava a La escopeta nacional en el paper de rector. Alemanya -que després de Fukushima va abandonar l’energia nuclear- descobreix perplexa que no pot divorciar-se del Tractat d’Euratom. Àustria -que havia renunciat el 1978, brindada en la constitució, a l’energia nuclear- per entrar a la Unió Europea va haver de adherir-se al Tractat d’Euratom. Matthias Schmidt-Preuss de la Universitat de Bonn assenyalava que el Tractat d’Euratom només permet l’abandó d’aquest tractat, segons l’article 106.1 del mateix, amb una sortida de la Unió Europea.

Mentre Europa empeny els països del sud a sortir de l’euro el matrimoni amb Euratom resulta indissoluble. No ens enganyem, si l’euro es desintegra la Unió Europea s’evapora, el que desencadenaria una crisi d’escala global sense precedents (vegeu de Joschka Fischer http://www.project-syndicate.org/commentary/the-threat-of- german-amnesia/spanish ). Euratom, per la ironia de la història, podria sobreviure a la pròpia Unió Europea.

El Tractat de Roma coincideix amb la signatura del Tractat d’Euratom, el 25 de març de 1957.Euratom és el poder ocult i l’acte constitutiu de la Unió Europea. La missió d’aquest tractat, en síntesi, consisteix en (i) l’expansió de l’energia nuclear amb fins, suposadament, pacífics, (ii) tenir competències exclusives en seguretat i protecció sanitària de la població -inclosa els treballadors de les plantes nuclears, (iii) garantir el proveïment de combustible nuclear, (iv) col·laborar en expandir aquesta energia a tercers països; (v) una àmplia cooperació en el desenvolupament de grans projectes: ITER, EFDA, JET, etc. Perviuen aquells “àtoms per la pau” de la guerra freda.

Bundestag, si no hi ha divorci reclamem nul·litat matrimonial.

Frank-Walter Steimeier, president de l’SPD al Bundetag, ha presentat amb Marc Bülow, Thomas Oppermann i altres una proposta en què es reclama posar fi a aquesta relíquia de la guerra freda -signada el 1957- immune a l’experiència de Txernòbil, Fukushima i els canvis i avenços tecnològics ( http://dipbt.bundestag.de/dip21/btd/17/089/1708927.pdf ).

La Comissió Europea va rebutjar la iniciativa “el meu vot en contra l’energia nuclear”, ja que considera que el Tractat d’Euratom, present en el nucli dur del Tractat de Lisboa, exclou la iniciativa ciutadana en contra l’energia nuclear. Als ciutadans europeus se’ls impedeix reclamar el tancament de reactors d’alt risc i el desenvolupament de les energies renovables. Mostres de fins a quin punt el Tractat d’Euratom imposa límits al control democràtic dels ciutadans sobre aquesta tecnologia (vegeu la intervenció de Hans Gerd Mariam al Bundestag http://www.bundestag.de/bundestag/ausschuesse17/a09/anhoerungen/13_Oeffentliche_Anhoerung/Stellungnahmen/17_9_837_neu_Stellungn__H_-G__Marian_NaturFreunde_Deutschlands_EURATOM.pdf)

L’energia nuclear als llimbs legal.

Jacques Delors en abordar el “tercer paquet” de liberalització del sector energètic -sent president de la Comissió Europea- es va topar amb els llimbs legals d’Euratom. La Comissió no té competències en matèria de política nuclear. Això sí, Euratom després de Fukushima, el 25 de març de 2011, va aprovar el Reglament d’execució 297/2011 que eleva els nivells de radioactivitat dels aliments per sobre del permès al Japó, o sigui, el que està prohibit al Japó és tolerat per Euratom, considerat innocu a Europa. Les autoritats ens retrotreien a la situació d’emergència radiològica viscuda després de l’accident Txernòbil amb la Decisió 87/600/Euratom de 14 desembre de 1987 (quan la importació d’aliments de Japó és residual).

Veiem la capacitat d’Euratom per legalitzar els perills o, com diria Ulrich Beck, la seva capacitat per a una absolució administrativa de risc de la radioactivitat. Tot un escàndol a Alemanya, país on -després de 26 anys de Txernòbil- està prohibit menjar porc senglar per alts nivells de radioactivitat. (Vegeu l’article escrit fa poc més d’uns anys http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20110408/54137154287/un-reglamento-cuestionado.html).

 

La iniciativa de l’SPD al Bundestag no pot ser més pertinent: discrepa respecte els objectius anacrònics que té Euratom entre els que podem llegir tenir una “potent indústria nuclear” o, immune a Cherbóbil i Fukushima, defensi que “l’energia nuclear és recurs essencial per al desenvolupament i les dinamització de l’economia i per al progrés pacífic”. Quan la política energètica europea s’orienta cap a la sostenibilitat, des de l’època Euratom s’insisteix en el contrari: encara defensa que “l’energia nuclear hagi de ser recolzada i encoratjada activament”.

Els socialdemòcrates alemanys recorden que la utopia que l’energia nuclear sigui una energia neta i segura no s’ha complert. A l’inrevés, l’experiència històrica ens ha situat a la vora de l’abisme, amb riscos inimaginables. I tot i destinar enormes recursos a eliminar els residus radioactius, investigació, desenvolupament tecnològic, el que ara sabem és que la ciència i la tècnica no tenen, i és possible que mai tingui, respostes als problemes de disseny.

Quin sentit té que la Unió Europea faci esforços en el subministrament d’energia sostenible, mentre Euratom té objectius de signe contrari? El seu pressupost és de 2.500 milions d’euros, un 60% de recursos en política energètica. Per a què serveix que hi hagi un consens en que el futur de l’energia passa per les energies renovables, mentre perviu aquesta relíquia de la guerra freda?

L’energia nuclear fora del Tractat de Lisboa.

El Tractat Constitucional -el que seria el Tractat de Lisboa-, pretenia substituir tots els tractats existents, acumulats en els 50 anys de la Unió Europea, excepte el Tractat d’Euratom. La investigació en energia nuclear a Europa rep desenes de vegades més recursos que les energies renovables.

L’SPD reclama que el govern alemany, membre d’aquest tractat, impossible d’abandonar, intenti que sigui abolit. Mentre el Tractat d’Euratom no sigui suprimit no serà possible una efectiva i eficaç política energètica sostenible. L’energia nuclear gaudeix del privilegis per saltar-se les regles del mercat i el control democràtic de les institucions europees per això, mentre Euratom no sigui abolit -deia Hermann Scheer, president Eurosolar i diputat del SPD- la Unió Europea no podrà tenir una política energètica independent.

Jacques Delors va patir els límits imposats per Euratom a la Comissió Europa quan es tracta d’abordar l’energia nuclear. Provoca distorsions de la competència que l’energia atòmica gaudeixi d’immunitat i enormes excepcions i privilegis. Les regles que afecten a la resta d’indústries, com la responsabilitat, la protecció de la salut, la seguretat, etc, no és cosa seva a l’energia nuclear.

Tecnologia sense cobertura de risc.

La Llei 25/1964 d’energia nuclear, encara vigent, en el seu article 57 limita la responsabilitat a 700 milions d’euros (30 milions en cas de transport). Només el desmantellament de Fukushima es calcula en 8.500 milions d’euros (el cost total de l’accident podria superar els 100.000 milions d’euros).

Wolfgang Renneberg, expert de l’Oficina de Seguretat Nuclear del govern (BFS) -el 7 de juny al Bundestag – assenyalava el dèficit de capacitat tècnica de la Comissió Europea per garantir el compliment de les normes de seguretat nuclear. La Comissió Europea no ha tancat l’opció nuclear en els seus plans, “el Tractat Euratom és el vehicle del lobby nuclear, que imposa principis no democràtics” assenyalava.

Qui assessora la Comissió Europea és el Western European Nuclear Regulation Association són els propis supervisats, ara encarregats de dur a terme les proves de supervisió. Wolfgang Renneberg proposa crear un grup d’experts independents-modificant l’article 134 de Euratom, i modificar l’antic Comitè de Ciència i Tecnologia per establir procediments transparents i democràtics.

Diario de Futuro, bloc de Jordi Ortega a La Vanguardia

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Entrades relacionades

Back to top button