CatalunyaPortada

Les perspectives de Catalunya Causa Comuna: una entrevista a Raimon Obiols

gent_acteQuè és Causa comuna? Quin són els seus objectius?

Catalunya Causa Comuna és una iniciativa necessària. En llançar-la, amb un acord del seu darrer congrés, el PSC afirmava que la seva missió no és sols concórrer a les eleccions, participar en les institucions, fer d’oposició, governar o gestionar… El seu paper essencial és l’acció per una Catalunya millor, més lliure, amb més igualtat i més prosperitat, més justa i més responsable.  Ara: aquesta acció, per a ser eficaç, ha de ser necessàriament col·lectiva. Això no sols és cosa dels governs i de les institucions: és cosa dels ciutadans i ciutadanes, de la societat. Sols els consensos majoritaris i actius permeten veritablement els canvis.  Per això la funció bàsica de Causa Comuna és facilitar, arreu del país,  uns debats públics orientats al sorgiment de noves propostes, iniciatives i accions col·lectives a Catalunya. Una agenda moderna de reformes progressistes per a Catalunya només pot ser fruit del diàleg,  de la intel·ligència col·lectiva i de l’acció comuna d’una majoria ciutadana, en un marc de democràcia i pluralisme.

Quan un partit tira endavant iniciatives d’aquest tipus, l’acusació d’electoralisme és inevitable…

Causa Comuna és una conversa real, amb debats oberts, sincers i seriosos. No és creïble un partit que diu que té respostes a totes les preguntes.  Les respostes s’han de trobar a través d’un treball col·lectiu de debat i reflexió. Sols amb autenticitat i eficàcia es poden generar confiança i implicació. Quan es tracta de convertir les respostes en canvis concrets, en millores, en reformes concretes, aquesta implicació comuna és encara més imprescindible.  És amb aquest objectiu que volem enraonar amb tots aquells que vulguin parlar amb nosaltres, sincerament i sense prejudicis. Als nostres debats ha participat gent d’altres grups polítics, com CiU, ICV-EUA o ERC,  de sindicats, com UGT, CCOO, Unió de pagesos:  i sobretot persones i grups sense partit: des d’experts, científics, artistes i intel·lectuals, fins a responsables d’ONG, associacions i moviments socials. Per descomptat que en els nostres debats ni els hi hem demanat ni els hi demanarem el vot: ja són prou grans. El què els hi demanem és que ens diguin què pensen, per a escoltar-los. I també, naturalment, que ens escoltin. A Catalunya hi ha un dèficit de diàleg, de respecte recíproc, d’intercanvi d’idees, i d’enteses estratègiques pel que fa a les qüestions comunes del nostre futur col·lectiu.

La comparació amb la Casa Gran d’Artur Mas és també freqüent…

La iniciativa de la Casa Gran és totalment diferent de la Causa Comuna, tant pel que fa als objectius com al mètodes. La Casa Gran ha optat pels vells procediments: màrqueting polític, aparença publicitària, suposats “fitxatges” de gent d’altres partits… És un projecte, pensat per a les eleccions, de suport a Mas: de fet, no ho amaguen. La Causa Comuna pretén una altra cosa: ls revitalització democràtica de la societat catalana, una reflexió seriosa sobre els grans reptes comuns que tenim al davant, la multiplicació de punts d’encontre i de debat arreu del país, l’experimentació de noves maneres de fer política i d’entendre la política. Nosaltres optem per la innovació en el terreny de la deliberació i de la intercomunicació democràtiques. Volem contribuir a generar una nova etapa de democràcia  ciutadana a Catalunya, en un moment en el que hi ha ciutadans que es malfien de la política i la identifiquen amb els exabruptes, els egoismes de partit i, malauradament, els escàndols.

Hi ha una dreta que practica la “política de mercat”, entesa com a màrqueting i espectacle o, en el pitjor dels casos, com a simple joc de poder o font de diners. Això genera un procés de desafecció i desmoralització de la ciutadania, que els escàndols de corrupció poden portar al límit. Amb mitjans modestos i amb l’esforç comú de dinamitzadors i participants,  nosaltres pretenem demostrar que és possible una “política de sentit”, inspirada en els valors que ens fan viure i que inspiren i orienten els comportaments de la  majoria decent del nostre poble.

Quin balanç feu dels primers mesos de la Causa Comuna?

El disseny de Causa Comuna contempla nous mètodes i noves maneres de participació i deliberació, tant des del punt de vista presencial com virtual. És una gran conversa compartida entre tots aquells i aquelles que hi volen participar. L’objectiu que ens hem fixat és la participació de 75.000 persones en el primer any de debats. Hi arribarem: els actes oberts que anem realitzant a tot Catalunya ens fan ser optimistes, perquè compten amb una assistència nombrosa i la participació hi és viva. Un altre fet és per a mi significatiu: totes aquelles persones a les que convidem a intervenir accepten de bon grat, sigui quina sigui la seva posició social, política o ideològica. A Catalunya hi ha una gran demanda de debat directe, seriós i participatiu. En canvi hi ha una certa fatiga de discursos i de polèmiques partidistes.

Quins són els temes que es discuteixen?

Actualment,  estem treballant sobretot en tres àmbits. En primer lloc, l’avaluació de la situació actual de Catalunya, dels seus problemes, reptes i oportunitats. Això ha implicat, com és natural, un debat sobre la crisi i sobre els canvis que s’estan produint al nostre país: s’ha discutit sobre temes d’economia, treball, habitatge, territori i paisatge, sostenibilitat, recerca, innovació tecnològica, etc. Hem volgut abordar també les qüestions lligades a l’educació i a la formació, perquè no sols ens preocupa  quin país deixarem als nostres fills sinó  quins fills deixarem al nostre país. Hi ha avui, com hem pogut constatar, una preocupació pel que fa a la qualitat, l’autoritat i l’eficàcia a l’escola. Volem contribuir a crear nous vincles positius de diàleg i col·laboració entre tots els agents de la nostra realitat educativa.

En segon lloc, estem debatent sobre idees, especialment en dos àmbits: el futur del catalanisme i el futur de l’esquerra a Europa. La crisi fa palesa la necessitat de noves respostes que puguin aplegar a la majoria que s’inquieta per les violències i inseguretats generades per molts anys de desregulació neoliberal al món, i vol una redistribució més equitativa de les rendes i els patrimonis, una major igualtat de possibilitats d’autorrealització i de vida, així com un conjunt de reformes efectives cap a un model de desenvolupament sostenible.

En tercer lloc, discutim sobre les bones pràctiques en el terreny de la solidaritat social i  de la innovació política. Es tracta de compartir una reflexió sobre els béns comuns, sobre l’acció pública, sobre els processos de deliberació democràtica i de formació de consensos actius, sobre els instruments i les experiències d’acció en els camps de la solidaritat social i de la discussió política col·lectiva.

Quin son els principals problemes que apareixen en els vostres debats?

Un munt. Però si hagués d’esmentar els que em sembla que apareixen amb més intensitat i amb un caràcter més general, n’assenyalaria dos. En primer lloc, en gairebé  tots els debats de la Causa Comuna apareix el fet de la crisi, de les seves conseqüències socials, dels reptes que planteja. Molts veuen la crisi a la vegada la crisi com un greu problema però també com una finestra de noves oportunitats. Es tracta de debatre sobre aquestes amb una voluntat de concreció estratègica, més enllà de les reflexions rituals.

En segon lloc, pel que fa a la situació social i política, sembla clar que hi ha una preocupació generalitzada pels riscos de fragmentació, d’anomia (de confusió social sobre les normes acceptades), amb les seves conseqüències de desorientació en les persones,  d’ individualisme exacerbat i també d’inseguretat i  violència. Si hagués d’expressar-ho segons la meva percepció personal, diria que es posa clarament de manifest el temor a una possible fragmentació i dispersió de Catalunya, en termes socials, culturals i polítics.

Això té un aspecte positiu: és un repte que ens interpel.la i que cal afrontar, de demanda d’un increment de  qualitat dels referents i de les realitzacions del país en els camps cultural, social i econòmic, i també polític. Una demanda que es dona a tota Europa, però que pren a Catalunya una caràcter específic derivat de la nostra situació concreta com a poble. En el passat hem demostrat la nostra “resiliència”, la nostra capacitat de memòria, de reacció i afirmació col·lectives, de visions i iniciatives compartides… Estem  convençuts que davant dels reptes del segle XXI, Catalunya respondrà positivament. La qüestió és no perdre temps i no perdre el temps.

Es tracta de tirar endavant una visió estratègica comuna del futur de Catalunya: sobre el desenvolupament futur del nostre autogovern, en un quadre d’interdependències creixents en el món globalitzat;  la unitat civil, la solidaritat i la igualtat en la nostra societat; el dinamisme i la productivitat de la nostra economia i la qualitat de la nostra educació i de la nostra recerca; els avenços i la creativitat de la nostra cultura; la preservació i la sostenibilitat del nostre territori i del nostre ambient. Aquesta és la Causa Comuna que ens ha d’aplegar i  mobilitzar.

Hi haurà conclusions de la Causa Comuna?

Els treballs de la Conferència Oberta segueixen a bon ritme. Es realitzen debats a tot el territori, es posen en comú documents, es manté una presència permanent a internet i a les xarxes socials. Volem obrir-nos encara més i demanem en aquest sentit la col·laboració i participació d’aquelles persones que tenen com a denominador comú sentir-se responsables de Catalunya i del seu futur. A totes les convidem als nostres debats.

En un moment determinat ens reunirem en una primera sessió plenària de Catalunya Causa Comuna. Mirarem d’aplegar totes les dinàmiques que a l’entorn de la iniciativa s’han generat arreu de Catalunya. Si hi ha conclusions, una cosa tenim ben clara: no constituiran un programa, perquè això és tasca dels partits; ni prendràn la forma d’una manifest solemne, més o menys retòric.

El que pretenem produir i difondre és una agenda de problemes, de reptes i sobretot de propostes. Si en aquestes propostes hi ha bones idees, cosa que esperem, faran elles soles el seu camí: les recolliran els partits, començant pel PSC que és a l’origen de la iniciativa;  i també – aquesta és la nostra esperança – les persones i grups actius de Catalunya, les realitats en moviment, la societat civil, el sentit comú del país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button