L’esquerra, i amb ella el socialisme, ha abandonat la societat activa, emprenedora, creativa. Ha deixat d’estar present a la cultura, a la recerca o a la indústria. Espais propers, que no només havien estat sempre escoltats, sinó viscuts i compartits.
L’esquerra, i amb ella el socialisme, ha deixat aparentment de tenir respostes i solucions per a una crisi econòmica i social que pretén fer-nos creure cada dia que “no hi ha alternativa”; que l’Estat del benestar és un luxe i amb ell, el gran valor de la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans o fins i tot la mateixa idea de vida digna.
L’esquerra, i amb ella el socialisme, ha defugit fins ara la gran responsabilitat d’afrontar les respostes dràstiques però imprescindibles i urgents per abordar la crisi democràtica; per recuperar el respecte de tots els ciutadans a les institucions, i en definitiva al concepte d’allò públic; per construir una nova manera de fer política adaptada als principis d’actuació i valors que exigim o hauríem d’exigir-nos tots, com a ciutadans, al segle XXI: transparència, exemplaritat, honestedat, responsabilitat.
Aquestes qüestions, entre d’altres, van ser objecte de menció i reflexió en l’Acte que el col·lectiu Avancem va organitzar el passat dimecres dia 16 al teatre del Raval. D’actes com aquest, de retrobament i debat, amb veus plurals de la societat i les diverses forces polítiques de l’esquerra, en caldran molts en els propers temps.
Davant d’aquests reptes, com avançar? Cap a on? I concretament, els Socialistes de Catalunya han d’avançar, però cap a on?
Els Socialistes de Catalunya, per estar en condicions d’aportar i fer una contribució a aquest procés hauran d’avançar en tres direccions simultànies:
Avançar cap endins: fent irreversible, profund i transformador aquest procés de refundació i reconstrucció que en el passat Consell Nacional es va posar de manifest, i impulsar un atractiu i sincer itinerari de reconstrucció interna. Avui, hi ha més socialistes fora del partit que dins.
Avançar cap a les esquerres: les esquerres polítiques i les socials, en un procés de concertació, programes compartits, aliances i debats enriquidors, especialment amb els sectors ecosocialistes. Fer-ho renunciant al dirigisme i a la jerarquia. Lamentablement (però potser també afortunadament) el resultat electoral ha de ser una dosi d’humilitat que s’ha de convertir en una actitud permanent.
Avançar cap a la societat: els Socialistes de Catalunya han de participar activament en totes les iniciatives de regeneració democràtica. Des de les reformes electorals, a les polítiques de transparència, a la lluita contra la corrupció o les iniciatives de més democràcia i participació en els partits des de les primàries a les consultes internes.
Cap d’ells són reptes fàcils, cert. Però són irrenunciables. Irrenunciables per part de la nostra societat, globalment, però més encara per l’esquerra. I per part dels Socialistes de Catalunya.
I més difícils són encara d’assolir amb les eines, les lògiques, les cultures polítiques, els esquemes i els escenaris actuals. Amb la fragmentació actual de l’esquerra.
La societat i el país han canviat. Els problemes han canviat. I els votants també. Cal respondre a aquestes realitats. I a la grandària dels reptes. Estem en una societat molt més heterogènia i diversa que la que teníem fa una dècada. Necessitem eines més flexibles però alhora més fortes, més resistents, més adaptables i preparades per aquests reptes.
Per això cal sumar. Cal sumar esforços, idees, valors, energia i il·lusió. Cal sumar per avançar cap a una veritable alternativa política; una alternativa de Govern. Les fórmules, els instruments, són molts i molt variats. I alguns exemples els tenim a la vora: Barcelona ha estat un exemple molt exitós i continuat de la col·laboració de les esquerres i hauria de ser l’espai on assajar en el futur més immediat les noves fórmules i eines de col·laboració.
És cert: per pensar en una nova alternativa d’esquerres cal si més no un balanç compartit de l’experiència viscuda fins ara. Un balanç que, per enllaçar amb una alternativa nova hauria de ser trencador i crític però sense negar la gran aportació a la imprescindible alternança política al nostre país.
Espero que tan aviat com sigui possible…. avancem també cap a tres processos plurals a les esquerres:
- Primàries obertes a la ciutadania i a tots els candidats de les esquerres, per a trobar el nostre millor candidat o candidata.
- Concertació programàtica i coordinació molt activa de think tanks, fundacions i centres d’estudi i formació.
- Grans aliances de govern en els àmbits municipals, supramunicipals i nacionals.
Només a partir d’aquí, podem definir i construir una esquerra nova. Una esquerra capaç de generar una nova democràcia, una nova economia, un nou país.
Avancem, doncs, per decidir aquest futur col·lectiu.
