Juanma Romero: El PSOE planteja que els ciutadans puguin proposar referèndums

“Els socialistes sentim la imperiosa necessitat d’oferir a tota aquesta societat indignada, maltractada, reivindicativa, que expressa queixes concretes i comprensibles per ser el partit de la seva defensa i de les seves esperances”.

La frase, plena de reminiscències del 15-M, del qüestionament de la democràcia, del desafecte ciutadà cap als polítics, obre l’esborrany del document Recuperar la confiança en la política i els partits. Millorar la qualitat de la democràcia a Europa. El text que la cúpula del PSOE sotmetrà a debat el proper dissabte a Oviedo i que conté nombroses propostes de regeneració del sistema i del propi partit. Alguns exemples: que els ciutadans puguin sol·licitar la convocatòria de referèndums i que “s’ampliïn els suposats” en què es pot celebrar una consulta popular, que es dinamitzi el control parlamentari al Govern i el paper del diputat, que es desbloquegin (amb restriccions) les llistes electorals o que una comissió ètica constituïda al si dels partits pugui decidir la caiguda d’un càrrec públic imputat en un cas de corrupció. La xerrada temàtica sobre democràcia d’Oviedo serà el quart fòrum monogràfic d’aquest tipus que organitza Ferraz després de les miniconvenciones sobre Europa (el febrer passat), el creixement econòmic (març) i la reforma fiscal (abril). Encara n’hi haurà dos més (sobre igualtat i sobre manteniment de l’Estat del benestar, les dues al juny) abans d’enfilar cap a la Conferència Política de la tardor, l’encarregada de sancionar finalment la renovació del projecte socialista.

El document, penjat des d’ahir dimarts a la web, de 52 pàgines, és només un resum del text complet que Alfredo Pérez Rubalcaba presentarà oficialment el dia 18 a Astúries. I que li manca concreció just en les propostes més delicades: les que fan referència a la reconstrucció i oxigenació del PSOE. O sigui, les qüestions orgàniques: primàries obertes a la ciutadania per elegir candidats, primàries per elegir el líder o sistemes d’elecció dels òrgans de direcció. En el text fet ja públic a Internet es proposa “obrir una reflexió col·lectiva” sobre aquests assumptes, sense entrar en més detalls. Fonts oficials del PSOE van apuntar a aquest diari que el secretari general es reservarà l’anunci de mesures de major calat per al dissabte, si bé cap debat quedarà “tancat” fins que no se celebri la Conferència Política d’octubre.

Els socialistes toquen en el seu esborrany diversos pals: partits polítics, reformes en el sistema parlamentari, canvis en la llei electoral -un altre capítol que desenvoluparà previsiblement més Rubalcaba-, millora de la transparència, mecanismes de participació i Govern obert, lluita contra la corrupció i modificacions orgàniques. A continuació, les propostes més cridaneres en cada un d’aquests camps.

01. MAJOR PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El PSOE s’obre a una de les reivindicacions primeres del 15-M: implicar més els  ciutadans en la política. I planteja per això diverses reformes:

1. Incorporar a la ciutadania en el procediment legislatiu. El PSOE suggereix crear “espais de debat amb organitzacions socials, especialistes i lobbies” o que a la Comissió de Peticions del Congrés puguin atendre assumptes proposats pels ciutadans, quan presentessin un volum de signatures suficient (250.000). Així mateix, rebaixa la necessitat de rebaixar el nombre de signatures necessari per portar a la Cambra una iniciativa legislativa popular. Avui són necessàries 500.000 rúbriques, de manera que si es canviés aquesta xifra caldria canviar l’article 87. 3 de la Constitució. En definitiva, es tractaria de donar vida al “diputat 351 en el nou model de democràcia espanyola”, on els ciutadans “podrien actuar de forma directa sobre molt del treball que es fa a les Corts”. A més, si es presentessin proposicions amb ampli suport, els seus representants podrien defensar-la en seu parlamentària, possibilitat avui vetada.
2. Revisar el règim de referèndums. “Cal ampliar els supòsits en què es pugui celebrar un referèndum, i els ciutadans també haurien de tenir la possibilitat de sol·licitar una convocatòria -sempre que reuneixin un determinat nombre de signatures, i correspon a les Corts Generals l’última decisió sobre l’oportunitat de seva celebració-, deixant així de dependre exclusivament de la discrecionalitat del Govern”. Fonts coneixedores de l’elaboració del document, que ha coordinat el diputat Ramón Jáuregui, ressalten a infoLibre que la Llei de Referèndum és “massa restrictiva”, pel que es planteja augmentar el nombre de matèries sobre les que es pugui consultar i també ampliar els “subjectes peticionaris” del referèndum. En qualsevol cas, la “última paraula” la tindrien les Corts, i no el president del Govern, com passa ara mateix.
3. Pressupostos participatius. L’experiència dels pressupostos participatius -és a dir, aquells que són discutits pels mateixos ciutadans- està ja estesa a alguns ajuntaments. El que vol el PSOE és que aquesta pràctica s’estengui “per llei”, que s’obligui que “una part” dels comptes municipals es subjectin “a la voluntat” dels habitants d’aquesta localitat.
4. Govern obert. Es basa, diuen els socialistes, en tres pilars: mecanismes de “participació permanent” per treballar amb la ciutadania; transparència (que es coneguin tots els càrrecs públics, els seus béns i sous, contractes, convenis i subvencions que signa l’Administració) i col·laboració , fent copartícips als espanyols “de la solució dels problemes i el disseny de les polítiques”.

02. LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ

Els socialistes criden a “eradicar el finançament opac de les organitzacions polítiques”, a garantir que la seva conducta “s’ajusta a dret”, fent-los “més transparents i augmentant la rendició de comptes”. Però volen que eviti la “criminalització dels partits”, posició que “sempre han donat suport als totalitarismes”.

1. Prohibició de les donacions d’empreses i particulars vinculats a empreses que mantinguin contractes amb les administracions. Es planteja així una reforma de la Llei de Finançament de Partits que eviti un nou cas Bárcenas. És a dir, que empresaris o les seves companyies injectin diners en els partits a canvi d’adjudicacions dels governs.
2. La Comissió d’Ètica. Què fer amb un imputat per corrupció? Ha de deixar el seu càrrec automàticament? El PSOE rebutja “propostes demagògiques” com “impedir legalment i amb caràcter general als imputats formar part de les llistes electorals”. Una solució d’aquest tipus, raona el text, “portaria a que qualsevol denúncia espúria presentada per un rival polític servís per excloure il·legítimament als ciutadans del seu dret de participació política”. Així que suggereix una solució una mica alambinada. Primer, que els partits consensuïn i signin un codi de conducta que pugui aplicar-se en els casos de “sospites fundades de comissió de delictes” per aquells que aspiren a sumar-se en candidatures o que exerceixen ja càrrecs públics. Dos, que amb base a aquest codi de conducta, en una comissió ètica constituïda en el si de cada partit s’investigui els càrrecs imputats d’aquesta força política i s’emeti un pronunciament. Tres, aquesta comissió ètica podria “recomanar la dimissió de càrrecs públics del partit quan hi hagi indicis considerables d’actuacions poc ètiques o il·legals”.
3. Més mitjans judicials i més rapidesa. Es pretén proporcionar més mitjans materials i humans als jutjats que instrueixin casos de corrupció perquè els temps s’escurcin. També el PSOE demanda que els processos per corrupció tinguin “caràcter preferent” i recaiguin a l’Audiència Nacional i no en un jutjat ordinari.
4. Creació d’un tipus penal específic de finançament il·legal dels partits.
5. Penes més altes per als corruptes i temps més llargs de prescripció.
6. Creació d’una Agència Anticorrupció de l’Estat.
7. Tots els contractes de les administracions, accessibles a la web. Fi dels procediments negociats d’adjudicació de contractes públics sense publicitat.
8. Regulació de l’activitat dels lobbies, perquè s’impedeixi que comprin la voluntat del polític “mitjançant regals”.
9. Revisió de la figura de l’indult, perquè no hi hagi perdó dels delictes per corrupció comesos per càrrecs públics.

Fonts pròximes a Jáuregui reconeixien que hi ha un “debat obert” al si del PSOE sobre com resoldre el problema dels imputats, i que no existeix una “solució fàcil”. “Hi ha uns que rebutgen que sigui possible la inhabilitació per un jutge, per problemes d’encaix jurídic. En qualsevol cas, aquesta inhabilitació hauria de ser temporal si la imputació decau o si el jutge absol. Per això s’ha proposat aquesta fórmula de la comissió ètica, previ acord d’un codi de conducta dels partits “.

03. REFORMES AL PARLAMENT

Per pal·liar les “anomalies” de funcionament del sistema parlamentari, el PSOE suggereix bastants canvis. Fa un apart amb la reforma del Senat. El document no entra en massa hondures en aquest punt, perquè tot el desenvolupament del model d’Estat recaurà en el Consell Territorial de l’estiu. Si que apunta una de les modificacions que Ferraz va avançar fa algunes setmanes: que s’asseguri la “presència” de les comunitats autònomes al Senat . Com? Que els seus membres els elegeixin els governs regionals, o els parlaments autonòmics o ambdós. Respecte a la resta del funcionament de les cambres…

1. Transparència de l’activitat de les Corts. Que els ciutadans tinguin l’accés “a la totalitat de la informació parlamentària”, que diputats i grups estiguin obligats a comunicar quines reunions han mantingut amb lobbies o grups de pressió.
2. Més agilitat en les sessions de control. El PSOE planteja que no calgui formular amb anterioritat les preguntes orals al Govern. I introdueix un mecanisme importat del parlamentarisme britànic: el sistema anomenat catch the eye. En acabar certs debats, els diputats que vulguin podran posar-se dempeus per intervenir (per formular una pregunta en el cas del control a l’Executiu o per prendre la paraula per dos minuts en els debats de política general). Amb això s’atorga “més paper” al parlamentari i dóna “molta frescor” a les Corts. La mesura, però, no suscita un acord total en les files socialistes, perquè fa perdre el control de les direccions dels grups parlamentaris. En puritat, sostenen les fonts consultades, es pensava en la creació d’una Oficina del Parlamentari real, amb una infraestructura mínima, però es va considerar que era poc aconsellable demanar més mitjans humans i materials en temps de crisi.
3. Més facilitats per crear comissions d’investigació. Avui en dia, la constitució de les comissions d’investigació ha de passar pel ple de la Cambra, que decideix a proposta de la Mesa, del Govern, de dos grups parlamentaris o de 70 diputats (una cinquena part). Doncs bé, el PSOE aposta perquè la creació de comissions d’investigació requereixi, “únicament”, que ho demani una quarta part dels membres de la Cambra (88 diputats).
4. Seguiment del compliment de les mocions. Les proposicions no de llei o les mocions són iniaciatives merament simbòliques, polítiques, però en realitat encara que s’aprovin no són vinculants per al Govern. Els socialistes volen que al Congrés i al Senat es creïn comissions específiques de seguiment del compliment d’aquests textos.
5. Limitació del temps del Govern. En els debats parlamentaris, els membres de l’Executiu poden intervenir sempre que vulguin i pel temps que desitgin. El PSOE creu que les seves intervencions han d’estar taxades i tractades com les de la resta de grups.
6. Examen preferent del TC als reials decrets lleis. El Govern del PP, en el que porta de legislatura, ha convalidat ja 36 reials decrets llei, “un abús sense precedents” d’aquesta poderosa eina de què disposa l’Executiu. El PSOE planteja que els decrets lleis es tramitin com a projectes de llei (i per tant, es discuteixin esmenes) si ho demanen dos grups o una tercera part dels diputats (117). Així mateix, vol que el Tribunal Constitucional examini de manera “preferent” la constitucionalitat dels decrets lleis aprovats i resolgui en “no més d’un mes”.
7. Simplificació del tràmit parlamentari. El text suggereix que s’escurci el procediment legislatiu: que tingui dues lectures, una de totalitat en ple i una altra en comissió. Només passarien al debat final en ple les lleis orgàniques o les iniciatives de gran rellevància (com Pressupostos), i en aquests últims casos serà un debat “polític”, no d’esmenes.
8. Aprovació dels MoU al Congrés. El memoràndum d’entesa (MoU) del rescat bancari mai van ser discutits per les Cambres. El PSOE diu que s’ha d’obligar a que el Congrés aprovi els acords que suposin condicionalitat econòmica.

04. MÉS PROPORCIONALITAT EN LA LLEI ELECTORAL

No hi ha molta concreció en aquest punt. Es suggereix discutir el sistema electoral, “estudiant millores de la proporcionalitat i incloent la possibilitat d’introduir canvis en les circumscripcions per apropar les candidatures als electors”. Ja en precampanya de les eleccions generals de 2011, Rubalcaba deia que li agradava el sistema alemany, en la mesura que permetia acostar els aspirants als ciutadans.

Més: obligar els partits a elegir els seus candidats a president del Govern per primàries “degudament ordenades i regulades per la Llei Electoral”, un anunci que ja va fer Jáuregui fa menys d’un mes.

En darrer terme, el PSOE proposa una obertura limitada de les llistes. Un desbloqueig tebi. Així, es reconeixeria als electors a primar un candidat d’una llista en les circumscripcions en què es trien menys de 10 diputats, o dos si els districtes tenen més de 10 escons. Així, si un integrant de la llista és molt premiat pels votants, podria ascendir llocs en ella. Els socialistes rebutgen una obertura total perquè en districtes grans els ciutadans directament “no ordenarien” els membres de la candidatura -pensem en Madrid, que va triar en les últimes generals a 36 parlamentaris-.

05. UNA MAJOR TRANSPARÈNCIA

La Llei de Transparència segueix encara paralitzada al Congrés. Però ja Rubalcaba ha dit que la seva negociació sigui un dels eixos del gran pacte d’Estat que tant ambiciona la seva formació.Quins punts contindria?

1. Principi de màxima publicitat de les administracions públiques.
2. Han de quedar subjectes a la Llei de Transparència la Casa del Rei, els partits, els empresaris, els sindicats i les organitzacions que rebin de les administracions almenys el 40% dels seus ingressos. Es faran públics els seus “pressupostos, comptes i balanços i, en general, que afecti el seu estat financer i els seus moviments econòmics”. Aquesta és l’única menció que es fa directament en el text a la Corona. Va en línia amb les afirmacions pel PSOE, si bé no s’especifica que s’ha de divulgar el patrimoni de la família reial, com Elena Valenciano va reclamar en el seu moment.
3. Creació d’una autoritat garant del dret del ciutadà a obtenir la informació sol·licitada.
4. Els àmbits en què per al PSOE ha de llançar la major transparència en les administracions són els procediments, contractació, execució pressupostària i gestió del personal.
5. Per als càrrecs públics: declaració de béns i patrimoni a l’inici i final de legislatura, dotar l’oficina d’interessos d’instruments que contrastin la veracitat de les declaracions i puguin exigir “responsabilitats”, publicar a les webs de les institucions les retribucions públiques, publicar l’agenda i regular els grups de pressió (lobbies).
6. Per als càrrecs electes del poder legislatiu: publicació de la seva agenda, declaració de béns i patrimoni, divulgació de les seves retribucions íntegres, enduriment de la compatibilitat amb l’activitat privada.

06. NOVA LLEI DE PARTITS

El PSOE vol una modificació de l’actual Llei de Partits, perquè totes les modificacions concerneixin “tots ells”. Una reforma perquè “siguin més participatius i democràtics en la presa de decisions internes i en l’elecció dels seus dirigents”, perquè siguin més paritaris, perquè es vegin més fiscalitzats i més transparents en la seva gestió. Mesures:

1. Candidats institucionals “a nivell nacional”, elegits per primàries amb la participació de militants, simpatitzants i votants.
2. Aplicació de la “democràcia paritària” en l’elecció dels òrgans de direcció dels partits.
3. Prohibició de les donacions d’empreses i particulars que contractin amb l’Administració, que es determini el finançament i l’ús dels recursos de les fundacions dels partits, els grups parlamentaris i municipals, que es “revisi” el marc financer de les campanyes electorals , que s’obligui al Tribunal de Comptes a auditar “en temps real” els números de les forces polítiques i que les webs dels partits publiquin els pressupostos anuals i l’execució dels mateixos.

07. ESBÓS DELS CANVIS AL PSOE

És un altre dels apartats del document més difusos… i dels que més confrontació genera. Les grans idees del text són les següents:

1. Noves figures de militància. Entre la posició del militant que paga la seva quota i té tots els drets i obligacions i la del simpatitzant, que pot participar en els processos de primàries obertes per elegir candidats, s’intercala una nova figura, la de l’afiliat directe. Aquest no participa en la vida orgànica de l’agrupació o del districte, però està “obert per al debat la seva possible participació en processos orgànics d’àmbit superior”, en l’elecció de les cúpules provincial, regional o federal. L’afiliat directe també podria participar en primàries obertes.
2. Acostament i “aliança” amb les organitzacions i moviments socials de caràcter sectorial.
3. Primàries obertes. Ferraz proposa obrir “una reflexió col·lectiva” per definir els “principis generals del procés i conformar una posició col·lectiva” en aspectes com: àmbits d’aplicació de la consulta (només per elegir el candidat a la Moncloa o també per a candidats autonòmics?), requisits dels aspirants, condicions per al desenvolupament de la campanya, recursos per als candidats, òrgans reguladors… I, per descomptat, el calendari, la mare de tots els bens. L’adreça de Rubalcaba manté que el millor és portar les primàries a després de les eleccions europees de maig de 2014, però l’ansietat no cedeix i n’hi ha que volen avançar.
4. Elecció del secretari general. Vaguetat total. Malgrat que Óscar López, el secretari federal d’Organització, va anunciar que l’executiva promouria els canvis necessaris perquè el líder del PSOE fos elegit per tota la militància, el document diu només que es proposa “abordar” aquest debat “en el marc de la Conferència Política, per definir la seva aplicació en futurs processos”. No s’aclareix quins mecanismes de contrapoder s’arbitraran per limitar l’immens poder que pot acumular un secretari general alçat per les bases.
5. Llistes desbloquejades per a l’elecció dels òrgans de representació del PSOE. La cúpula suggereix “la reflexió sobre la possibilitat que els representants en els comitès provincials, insulars, regionals i federal i els delegats als congressos i participants en les conferències” siguin elegits mitjançant llistes tancades i desbloquejades. Ara són llistes tancades i bloquejades.

Una asseveració vol el PSOE que resumeixi l’esperit de tot el seu document. I és prestada del socialdemòcrata alemany Willy Brandt. Aquesta: “Atrevir-nos a més democràcia”. A donar-li més qualitat, argumenta, a fer-la “més participativa, més transparent”, per “millorar-la” i per “reforçar la seva legitimitat i estima ciutadà”.

Podeu llegir el document sencer, ací.

infoLibre