Ja va sent hora que se sàpiga qui mana aquí. ¿Que potser no van votar? ¿Que no va quedar clar a qui li tocava exercir el comandament, fins a nova ordre? ¿Doncs a què ve això que «no ens representen»? ¿A què ve tanta protesta contra els polítics i enfront de les institucions? S’han acabat les bromes d’una vegada per sempre: aquí uns imposem l’ordre –públic, s’entén– i la resta, a callar fins a les pròximes eleccions. Que a ningú se li acudeixi tornar a perdre el respecte a l’autoritat, fins aquí podíem arribar.
Que se sàpiga qui mana. Vagin-se’n oblidant de muntar saraus davant del Parlament cada vegada que als diputats se’ls acudeixi retallar-los drets. Si no els agrada, no haver-los votat. Si els passa pel cap manifestar-se sense permís governatiu, que ja els avanço que no en tindran, els cauran d’entrada fins a 600.000 euros de multa, i potser també algun cop de porra de propina. Molt de compte també amb això de fer escrache a ses senyories. Perquè d’ara endavant els agents ens ocuparem d’allunyar els votants dels seus polítics, com si els polítics no s’esforcessin prou a allunyar-se dels seus votants. O sigui que vinga, no em facin grupets i circulin. ¡Dissolguin-se en nom de la llei!
Que se sàpiga qui mana. I ja està bé de qüestionar els mètodes de la policia. Nosaltres, per seguretat, ens taparem la xapa identificativa, però si enxampem un manifestant encaputxat o amb passamuntanyes, li caurà el pèl. I ni els en parlo si als fotògrafs o als veïns se’ls acut fer-nos fotos o gravar-nos en vídeo en ple acte de servei: 600.000 euros més trinco-trinco en cas que difonguin les imatges. Així que si són a casa i senten un individu que crida mentre l’estem detenint pacíficament, ja ho saben: ni vídeos, ni fotografies. Apugin el volum del televisor i mirin cap a una altra banda. Murs i ganivetes Que se sàpiga qui mana. Si els famolencs del sud vénen a recollir les nostres engrunes, aixequem murs de la vergonya. Si se’ls salten, els revestim amb ganivetes que els facin perdre la vida o les ganes de jugarse-la. Quins uns, nosaltres. Ja són dos anys. ¡I sembla que ha passat més d’un segle!
Article publicat a El Periódico
