CatalunyaPortada

Josep Ma Vallès: Consolidar una tercera via?

viaLa tercera via enfront de la secessió es consolida entre els catalans era el titular d’una informació d’aquest diari (2014.07.20) que comparava els resultats de dues enquestes de Metroscopia (maig i juliol 2014). En examinar el quadre de dades, es comprovava que l’opció tercera via conservava efectivament un primer lloc entre les preferències ciutadanes (38%). Però perdia cinc punts en el total de les preferències dels enquestats respecte al sondeig anterior. Cinc punts que guanyaven, al seu torn, els que manifestaven el seu suport a la independència (31%), escurçant la distància entre ambdues opcions. Estranya consolidació, per tant, quan es comprova en les pròpies xifres que l’atractiu de la posició afermada s’ha debilitat sensiblement en els dos últims mesos.

Com explicar aquesta original lectura de les dades? És cridanera la deriva que pateixen les informacions sobre l’assumpte, el procés, el desafiament o com es vulgui batejar. La parcialitat és inevitable en les abundants peces d’opinió que prodiguen els mitjans, com passa en aquest mateix article. O en les intervencions de tertulians rebatejats com analistes. També és explicable la militància en la línia editorial dels mitjans, una línia que s’expressa de vegades obertament, de vegades de manera indirecta en la selecció dels seus comentaristes, degudament dosificats en la seva diversitat o a la rellevància rebuda per les seves respectives col·laboracions. Més sorprenent i més discutible, en canvi, sembla l’adjectivació valorativa que abunda en peces presentades com informació i en la fabricació dels titulars que les encapçalen.

Però anem a la qüestió de fons. ¿Invaliden interpretacions tan peculiars de les dades la possibilitat d’una tercera via per al conflicte territorial espanyol? Dubto que la beneficiïn, però tampoc la invaliden. Perquè és improbable que les altres alternatives en presència -independència o statu quo – assoleixin suport suficient per imposar-se ràpida i definitivament. A la vista de les dades, la independència sembla guanyar suports en l’opinió catalana. I el mateix pot dir-se del statu quo constitucional -o fins i tot del desig de recentralització -a la resta d’Espanya. Però en cap dels casos aconsegueixen majories aclaparadores. Per tant, no sembla que disposin de la força eficaç per aconseguir el triomf fàcil de les seves respectives opcions. D’aquí la hipotètica oportunitat per a una tercera via que alguns reclamàvem fa bastants anys i que altres reivindiquen ara en percebre la gravetat d’una situació que abans s’obstinaven a ignorar.

Per obtenir el suficient suport ciutadà del que manca en aquest moment, la tercera via requereix una major concreció i una validació popular directa. Si s’avança una proposta federal com a alternativa desitjable és menester dotar-la de major detall. Perquè no n’hi ha prou amb utilitzar el federalisme com un concepte-eslògan. Ja no és moment de divagacions, sinó d’entrar en continguts. Es tracta de comprovar si una concreta proposta federal permet donar una resposta raonablement funcional a les mancances de l’statu quo actual: en el simbòlic, en el competencial, en el fiscal.

Algú respondrà que les concrecions han de venir després d’un procés de deliberació i negociació, però no abans. És probable. Per això, la viabilitat de la tercera via està supeditada a la disposició a la negociació entre les parts. I aquí rau un dels seus esculls principals perquè aquesta disposició a negociar és encara poc visible en alguns actors imprescindibles.

La segona condició de possibilitat d’una tercera vía és garantir que rep una validació ciutadana directa. El resultat de la negociació a la qual em referia haurà de ser ratificat pel vot popular. En la cultura política actual, es converteix en un requisit indefugible per assegurar certa consolidació en qualsevol opció que es proposi. La desconfiança instal·lada en la relació entre ciutadania i grups dirigents no es desarmarà amb més o menys subtils arguments jurídics sobre la sobirania com els que s’esgrimeixen per rebutjar una intervenció ciutadana mitjançant consulta o referèndum. Els bons juristes són, al meu parer, els que elaboren fórmules jurídiques capaços de donar sortida a conflictes socials, no els que es limiten a reiterar fórmules socialment i políticament fracassades.

Negociar per concretar i consultar per consolidar: aquestes són, al meu parer, les condicions bàsiques per consolidar – de veritat-una tercera via. Són condicions tan difícils a curt termini que provoquen l’escepticisme sobre la seva viabilitat. Però igualment inviables em presenten la continuïtat tranquil · la del statu quo-per maquillat que s’ofereixi -o el salt net cap a una separació-per fàcil i sense costos que prometi-. De tot això dedueixo que ens esperen encara alguns anys-no només mesos- de turbulències polítiques inevitables per a les quals cal preparar-se. I si aquesta deducció alarma o desanima, serveixi com a consol l’elevat risc d’error que pateixen molts pronòstics. Especialment-com algú va dir irònicament-els que es fan sobre el futur.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button