El president en funcions no m’agrada. Ha dirigit amb mà de ferro el maltractament al poble de Catalunya amb retallades, privatitzacions i decisions mancades de transparència, embolicat en la boira de la corrupció. Ni li he votat mai, ni el votaré. Tampoc sóc “indepe”. Dit això, també he de dir que la imputació de Mas és una aberració jurídica inqüestionable. En la mesura que se li imputen uns fets exclusivament polítics, la seva inculpació no pot sinó ser tinguda per acusació política.
Sobre les circumstàncies que van donar lloc a aquesta insòlita imputació ja em vaig pronunciar en el seu dia, i em ratifico en tot això.
En primer lloc recordo que vaig assenyalar que la consulta no va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. Només van ser suspeses, i només cautelarment, les actuacions de les institucions que integren la Generalitat de Catalunya vinculades amb la consulta. Totes les altres iniciatives “pro-consulta” van conservar la seva legitimitat constitucional, no estan suspeses. L’únic resultat efectiu del recurs del Govern, l’únic que es desprèn amb certesa de la decisió del Constitucional, és la nul·litat jurídica de les actuacions de la Generalitat vinculades a la consulta. Tot el que resolgui, decideixi, ordeni, comuniqui o faci la Generalitat, serà nul, com jurídicament inexistent. I res més.
L’Advocacia de l’Estat, òrgan jurídic que expressa la voluntat del Govern, a més de demanar la suspensió de la consulta, va demanar al Tribunal Constitucional que fes el següentadvertència: “les autoritats i funcionaris de Catalunya que no acatin l’ordre de suspensió podrien cometre un delicte de desobediència, que porta aparellada la pena d’inhabilitació”. El cessament en el càrrec, si arribés a dictar-se una sentència condemnatòria ferma, afectaria al President Mas, i als altres condemnats. Aquest delicte de desobediència, i la seva consegüent severíssima conseqüència, era el que pretenia prefigurar el Govern amb la seva complementària petició d’advertència.
L’Advocacia de l’Estat necessitava aquest advertiment perquè, des de fa molts anys, ha estat un pressupost imprescindible, segons el Tribunal Suprem, perquè es pugui castigar les autoritats o funcionaris pel delicte de desobediència a les ordres d’una autoritat superior.
El Tribunal Constitucional no va mossegar l’ham. En la seva Providència de suspensió va donar la callada per resposta. No va fer cap referència a l’advertència que pretenia el Govern. Així, sense advertències prèvies corresponents als presumptes desobedients, seria molt difícil a la fiscalia aconseguir la condemna. Més ben dit, hauria de ser-ho.
El Govern va poder desentendre’s d’una pacífica convocatòria cívica independentista sense rellevància jurídica. Però va preferir posar benzina al conflicte, encendre l’amenaça dels tribunals penals, la por pretesament paralitzant a les inhabilitacions. Va donar un pas que podria haver-se evitat, segons havia dictaminat la junta de de la fiscalia Superior de Catalunya, i el va donar sense encert ni èxit.
El Tribunal Superior de Catalunya va admetre a tràmit la querella contra el President i dos consellers per la seva pretesa desobediència al Tribunal Constitucional. La decisió, que considero inconcebible, en tot cas, jurídicament, és molt discutible, encara que ningú ha ni pot dubtar de l’honestedat i provada independència del tribunal, encara que és raonable dubtar del seu bon criteri, i potser de la seva autonomia, a l’hora d’assenyalar la data de l’interrogatori.
No obstant això, al marge del jurídic, amb el procés que comença per allò del 9N només guanyaran Mas i tots els que desitgen o necessiten l’eternització del conflicte. El president era un cadàver social i polític. El procés del 9N el ressuscita, exaltant-lo com perseguit polític sense risc, donada l’evident inutilitat de l’immediat procés i de la improbable condemna. Si d’aquí a dos o tres anys una sentència ferma i definitiva l’arribés a condemnar a la inhabilitació, per llavors ja no seria President, llevat que el PP segueixi ideant nous estralls per donar-li suport. Mentrestant seguirà sent President. Durant la tramitació del procés ningú pot cessar-lo perquè a Espanya avui no hi ha la inhabilitació cautelar. La reforma galopant de la llei del Tribunal Constitucional, evidentment ordida “ad hominem”, per a Mas, que permetria la suspensió temporal del President i els Consellers, no és aplicable en aquest cas, perquè només està prevista perquè l’apliqui el Tribunal Constitucional en els processos constitucionals que jutja. No és aplicable pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un procés penal.
Encara queda l’esperança que el Tribunal Superior aportació seny i bon judici, i eviti sentències tècnica i políticament aberrants, o que els nostres nous parlamentaris trobin una solució sensata per a la presidència de la Generalitat, o les dues cosa. A optimista no em guanya ningú.
