La victòria de la iniciativa ‘”contra la immigració massiva'” al referèndum de diumenge passat a Suïssa és un seriós avís en un any electoral crucial per a Europa. El seu impulsor, la Unió Democràtica de Centre (UDC), és la dreta nacionalista de més èxit a Europa occidental, el primer partit helvètic des de 1999. Si les enquestes l’encerten i no canvia la tendència, al Regne Unit, França, Països Baixos, Àustria, Suècia, Dinamarca i Finlàndia forces que comparteixen amb UDC l’aversió a la integració europea, la multiculturalitat i la immigració poden obtenir en els pròxims mesos magnífics resultats. La immigració extraeuropea i els musulmans van ser les seves dianes preferides fins no fa gaire, quan la crisi econòmica ha convertit la meitat dels estats membres de la UE a països d’emigració, aquests partits reclamen quotes a la lliure circulació de treballadors, com tindrà Suïssa, o restriccions als beneficis socials.
La histèria populista es va desencadenar davant la fi de les restriccions a romanesos i búlgars, però s’estén a tota la immigració de l’est i sud d’Europa. Passat el primer mes, no hi ha rastre de la temuda invasió balcànica. Convé contrastar dades: Romania té un 7% d’atur i el major creixement de la UE; algunes destinacions tenen mancances de mà d’obra i amb prou feines atur (3,5%, Suïssa,; 4,9%, Àustria,; 5,1 %, Alemanya), el nombre de comunitaris al Regne Unit (2,3 milions) és pràcticament igual al de britànics en altres països de la UE (2,2 milions), altres països receptors, com Alemanya, França i Itàlia, són també grans emissors (per exemple, a Suïssa).
Preocupa l’exigu preu electoral a pagar pel discurs antiimmigració. Molts compatriotes dels nacional-populistes estan disposats a concedir-los el benefici del dubte per castigar els partits tradicionals. I, a diferència dels Estats Units, els principals afectats, els mateixos immigrants, tot just reaccionen. Les segones (i posteriors) generacions d’immigrants amb dret a vot representen una part substancial de l’electorat en molts països (al Regne Unit el vot ètnic, majorment vinculat a la immigració més o menys recent, arriba al 11% del cens), però solen estar entre els grups més abstencionistes. Els comunitaris poden registrar-se i votar en municipals i europees, però fins ara no han fet valer el seu pes numèric ni els grups més assentats – com polonesos, italians o romanesos – ni els que van emigrar recentment de països devastats per la crisi i el mal govern com Hongria, Grècia o Espanya. La majoria estan més centrats en criticar el sistema que van deixar enrere que a defensar els seus drets en els seus països d’acollida. Per això atacar la immigració surt, en bona mesura, gratis. Vénen unes eleccions europees en que la campanya estarà marcada per atacs insultants. És probable que milions de persones concernides directament deixin perdre el seu dret a replicar amb el seu vot. Seria una llàstima perquè, com va passar a Suïssa diumenge passat, els partidaris de tancar-se a Europa no deixaran d’acudir a la cita.
