Pasqual Maragall i José Montilla solien lamentar quan eren presidents de la Generalitat que l’etern debat sobre el nou Estatut català tapava la resta de la seva acció de govern. Per més escoles que inauguressin i barris que rehabilitessin només es parlava de l’Estatut. Una cosa semblant li està passant a Artur Mas amb el procés sobiranista. El debat sobre l’autodeterminació gairebé no deixa espai per parlar d’allò altre. La diferència substancial és que fins avui Mas ha viscut còmodament aquesta situació. El debat sobre l’autodeterminació ha ajudat al Govern de CiU que altres debats incòmodes sobre les retallades, la manca de pressupostos o l’erràtica reforma de l’administració hagin quedat en un segon terme.
Des del començament de la legislatura el Parlament català només ha aprovat una llei. I va ser, precisament, sobre una mesura que CiU no portava al seu programa electoral: l’augment de l’impost de transmissions patrimonials que afecta l’habitatge usat. En aquest període l’impuls de lleis també ha estat més que limitat per part del Govern. És rara la reunió del Consell Executiu que acaba amb l’aprovació d’un avantprojecte de llei. En aquest començament de curs polític només un ha vist la llum. I es tracta precisament d’una llei per donar suport al procés sobiranista a través de l’Acció Exterior catalana.
L’oposició acusa el Govern d’Artur Mas de “maquillar” la seva escassa obra de govern amb l’aprovació de plans interdepartamentals de difícil fiscalització i projectes pilot. Les dues mesures són, en molts casos una mena de barreja de mesures ja en marxa amb altres que s’anuncien de forma reiterativa. És el cas de la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya. Els tràmits per aprovar lleis també es publiciten fins a l’extrem en un intent de transmetre la imatge de que la producció legislativa no s’ha interromput. La major part de reunions del Govern acaben amb l’anunci que s’ha posat en marxa la “memòria preliminar a l’inici de la tramitació d’un avantprojecte de llei”. Entre aquest anunci i l’aprovació efectiva de la llei poden passar fàcilment més de sis mesos, admet l’Executiu.
El Govern de CiU és conscient de la seva escassa producció legislativa i insisteix que l’important és la qualitat de les lleis més que en la quantitat. No obstant això, l’oposició discrepa. No només a qüestionar el concepte de “qualitat”, sinó especialment per les formes. I és que la major part de textos legislatius impulsats pel Govern han arribat a la càmera en forma de decret llei, el que redueix el debat a la mínima expressió. D’aquesta manera, s’han aprovat fins a set decrets en assumptes capitals com l’impost sobre dipòsits bancaris, l’impost de patrimoni, de pròrroga pressupostària o de simplificació normativa.
Les queixes de l’oposició només es van escoltar quan el Govern català va decidir prorrogar els pressupostos i evitar debatre les retallades en considerar que l’Executiu de Mariano Rajoy havia estat mesquí en repartir els objectius de dèficit entre Aministraciones. Sense haver hagut de donar explicacions al Parlament, al llarg d’aquest any el conseller Andreu Mas-Colell ha executat els majors ajustos de tota la crisi. L’execució pressupostària fins al juny va revelar una baixada de la despesa en sanitat del 20% i del 10% en ensenyament. En total, la despesa social es va veure reduïda en 1.293 milions en el primer semestre.
Aquesta voluminosa rebaixa de la despesa pública podria haver evitat -almenys en 500 milions- amb un augment dels ingressos a través de la bateria de nous impostos i taxes que es van pactar amb ERC en els acords d’estabilitat parlamentària, com el de les centrals nuclears, els pisos buits o la contaminació aèria. La seva entrada en vigor ha quedat finalment postergada al 2014. Pel camí el Govern ha perdut la taxa que gravava les begudes ensucrades davant la pressió de les empreses nord-americanes.
Com a conseqüència, algunes conselleries s’han convertit gairebé exclusivament en meres gestores de les retallades. L’oposició intentarà en el debat de política general que comença aquest dimecres al Parlament que el Govern hagi d’explicar la seva tasca més enllà d’impulsar el projecte sobiranista. Serà difícil. El Govern d’Artur Mas està intentant que el debat serveixi, fonamentalment, perquè del Parlament surti una declaració el més unitària possible a favor del dret a decidir. Aquest és un resum de la tasca dels departaments i d’alguns dels seus projectes que segueixen en l’aire.
- La reforma del SOC. El Departament d’Empresa i Ocupació, dirigit per Felip Puig, va heretar de Francesc Xavier Mena, el conseller que va prometre reduir l’atur a la meitat, la reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), que el Govern català assegura cada sis mesos que tindrà llista “d’aquí a sis mesos”. L’Executiu anunciava dimarts que ultima un avantprojecte de la llei d’Ocupació i del SOC, sense més matèria que una bateria d’objectius i amb l’atur per sobre de les 611.000 persones. Puig, a més, va anunciar també un pla de xoc contra l’ocupació juvenil dotat de 30 milions d’euros.
- La reordenació del sector públic. El Departament de Governació, en mans de Joana Ortega, té pendent des de juny de 2012 el pla, que va ser presentat al març als sindicats per racionalitzar l’administració autonòmica i les seves empreses (230.000 persones en total), amb idees com modificar ubicacions, horaris, tasques o condicions laborals. Pocs detalls més s’han donat del pla, a part que afectarà al personal tècnic i administratiu, per al qual es convocaran concursos de trasllat per a 14.000 persones.
- Amenaça sobre el transport públic. Des que no hi ha diners, el Departament de Territori s’ha convertit en un mer gestor. Amb les carreteres i de la línia 9 del metro gairebé paralitzades, el conseller Santi Vila s’ha posat les mans a l’obra a intentar esgarrapar inversions al Govern i sumar-se als esforços de la Generalitat per estalviar costos o aconseguir més recursos. Un exemple d’això últim és la implantació de l’Eurovinyeta, el sistema de peatge que s’aplicarà per als camions a l’Eix Transversal.
- Retallada en Salut. El Departament de Salut reduirà aquest any la despesa en prop de 500 milions d’euros (un 5,7%) fins a situar en els 8.200 milions, segons fonts d’Economia i Coneixement esmentades dijous per Europa Press. Fa mesos que la conselleria aplica retallades en tots els àmbits. Salut va imposar al maig una retallada del 4,6% en les tarifes que paga al Servei Català de la Salut (CatSalut). A més, el departament que dirigeix Boi Ruiz està executant un ambiciós pla per redibuixar el mapa sanitari que preveu retallades en molts hospitals i, en alguns casos, la derivació d’activitat cap a centres privats. La Reordenació Assistencial Territorial (RAT) ha començat sense que el conseller hagi explicat el projecte en detall, de manera que el pla s’està coneixent a mesura que s’aplica. El cas més significatiu és el de l’hospital Clínic, que s’enfronta a una retallada de 17,5 milions d’aquí a finals d’any, el que comportarà el tancament de 74 llits i la derivació d’activitat a Sagrat Cor, un hospital privat controlat per la multinacional IDC Salut.
- Educació i Cultura. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, està intentant treure’s de sobre el finançament de les escoles bressol, que suposen uns 42 milions anuals. Un altre dels maldecaps de Rigau per aquest curs són les beques menjador, com a instrument per evitar els casos de deficiències alimentàries sobre els que escoles i serveis socials han alertat. Ensenyament ha aportat enguany 1,8 milions més, fins a un total de 34 milions, a aquests ajuts, el que permetrà atorgar fins a unes 3.500 beques més, que s’afegirien a les 64.000 actuals. Una cosa totalment insuficient segons les dades dels consells comarcals que, a causa de la falta de fons, estan rebutjant a famílies que compleixen tots els requisits. Les entitats culturals també estan amb les espases en alt. Moltes d’elles consideren que el departament de Cultura fa oïdes sordes als conflictes del sector, com la crisi del Gran Teatre del Liceu, aguditzada per la marxa del seu director artístic, Joan Matabosch.
- Interior. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va heretar una situació complexa en el departament del seu antecessor, Felip Puig. El cas d’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull en la vaga del 14-N, ha perjudicat greument la imatge del cos. El departament ha donat un cúmul de versions sobre el que va passar. Quintana i els especialistes que la van revisar asseguren que van ser els Mossos, cosa que Puig va negar de manera reiterada. Més caut, Espadaler ha separat a sis mossos de les seves funcions com a antiavalots. Però fins al moment segueix sense aclarir qui va ferir Quintana. Espadaler en el temps que porta al càrrec ha desfet qüestions polèmiques que va avalar el seu antecessor, com els sometents o la recuperació del comitè d’ètica dels Mossos.
Amb informació de Clara Blanchar, Dani Be, Ivanna Vallespín, Rebeca Carranco i Antía Castedo.
