Jordi Ortega: Ignorades condicions energètiques del rescat o la inseguretat jurídica sobre l’energia renovable
Desencontres transatlàntics, o venus era mart?
El diable s’amaga darrere dels detalls. Abans de l’estiu a Barcelona, com a exemple de smart city, s’inaugurava una central elèctrica per cobrir els pics de demanda -deia que així s’elimina dependre d’un punt únic de subministrament i s’aconsegueix una generació energètica eficient. El sistema elèctric espanyol 2011 -que edita Red Eléctrica demostra que tenim cicle combinat funcionant menys de 150 hores anuals-com el de Arcos 1 i 2, amb 379 i 396 MW funcionen a l’any 18 i 121 hores.
Els pics de generació no coincideixen amb els de la demanda, sobretot quan les energies renovables tenen una major presència. Als Estats Units l’Ens Regulador d’Electricitat mitjançant “una central virtual” permet que els consumidors ajustin el consum a l’energia disponible, amb seguretat en les xarxes, sistemes d’estalvi i gestió de la demanda. A ningú se li ocorre comprar un cotxe per fer 10 quilòmetres a l’any, tampoc inaugurar una central per funcionar unes poques hores a l’any.
Les smart city ofereixen solucions molt més eficients per gestionar el conjunt del sistema que la llegenda que cada MW renovables requereix un MW de suport convencional. Quina de les dues opcions és la intel·ligent? Els organismes reguladors a una i altra banda de l’atlàntic tenen conceptes diferents del significat de smart. Sobre els malentesos transatlàntics que inciten a tenir idees errònies sobre nosaltres mateixos, pensant que som els intel·ligents i els Estats Units els estúpids.
Benvolgut client.
Aquests dies haurà rebut una carta amb la factura elèctrica en què es dirigeix a vostè: “estimat client”. Podrà llegir “a fi de facilitar la comprensió de la factura [elèctrica] se li comunica que aquesta preveu, a més de la facturació … una sèrie de resolucions”. “El Tribunal Suprem ha imposat l’obligació de … procedir a la revisió dels preus dels peatges de accés, … l’aplicació d’aquests Autos suposa refacturar…”.
Imagini que té una cafeteria. En el preu del cafè inclou els costos, haurà de refacturar al client els costos que no va pagar? Suposa cobrar de forma retroactiva als clients, els hagi consumit o no, els cafès servits els últims mesos. S’obre la porta a l’univers de la retroactivitat.
Quan els preus són capaços de transmetre el senyal dels costos als clients aquests prenen decisions òptimes. L’economia és eficient. Més que una economia de mercat hem instaurat el “preu just”-alguna cosa va malament. El mercat genera divergències entre costos privats i socials, en concret, els costos ambientals. El que tenim al davant és aplicar dogmes (per no cridar normes) de manera retroactiva establir els “costos regulats”. Entrem a les sorres movedisses de l’enginyeria comptable. El dèficit de la tarifa-fixada en 24.000 milions d’euros- no es deu a que els preus no reflecteixin els costos, sinó que els costos regulats s’allunyen dels costos de generació.
Intel·ligència, competitivitat i condicionants d’Europa.
Mario Draghi acabarà interpretant el significat de “condicions estrictes”. Les paraules de Günther Oettinger són més clares. El comissari d’Energia carregava contra la política energètica de José Manuel Soria: exigia evitar “mesures retroactives, sobtades parades i arrencades, amb enfocaments contradictoris que afecten el mercat d’energies renovables”.
Si Mariano Rajoy reconeixia que no va parlar amb Angela Merkel de les “condicions estrictes” que imposa Mario Draghi -amb el permís del Bundesbank. Günther Oettinger que va amenaçar amb intervenir la política energètica no és cap ecologista, va ser president de Baden-Württemberg (CDU). M’intriga saber quina cara posarà davant les factures retroactives.
“El sistema de tarifació a Espanya segueix sent ineficient i presenta un nivell de competència insuficient” afirmen els Serveis de la Comissió en l’Avaluació dels Programes de Reformes d’Espanya. Una menor proporció de renovables, donada la moratòria sobre les mateixes (RD 1/2012), “farà augmentar la dependència energètica” i els costos-actualment del 79%, la mitjana europea en 54%.
“La supressió d’obstacles al desenvolupament de les energies renovables pot contribuir a reduir el cost d’aquestes energies, qüestió que encara està pendent a Espanya”-assenyala els serveis de la Comissió Europea (SWD (2012) 310 final). S’imagina que per adquirir un IPad es trobi amb barreres de mercat com les renovables? Rebríem l’IPad després d’anys de tramitacions, es dispararien els costos i obtindríem una tecnologia obsolescent. Una Europa que salta del tren de les noves tecnologies.
Quines “condicions” ens imposa Europa? Suprimir aquests obstacles que frenen el creixement, impedeixen que augmenti la competitivitat, retarden la transició energètica. El govern ha preguntat, per fi, a la Comissió Nacional de la Competència com és possible que amb els impostos més baixos d’Europa tinguem una de les gasolines més cares. El president de la CNC, Luis Berenguer, declarava el desembre del 2010 “és un escàndol i passa amb tots la tranquil·litat de tot el món”. La Comissió Nacional de l’Energia no ha trobat manipulació de preus en la subhasta -l’escandalós no és el preu sinó els dogmes que fixen els preus.
Energies renovables les protagonistes del model de futur.
La Comissió Europea reclamava el protagonisme de les energies renovables al mercat: “els preus del mercat han de promoure la flexibilitat”-reclama en un comunicat (COM (2012) 271 final). Què significa?
Adequar el model als reptes i desafiaments energètics. El model energètic de la Llei 54/1997 -que copiem de Califòrnia i Regne Unit- el repte és generar energia de forma abundant i barata. En aquest model les renovables es menyspreen pel “preu”, sense valorar el canvi climàtic, dependència energètica, corba d’aprenentatge o canvi de paradigma. A Califòrnia aquest model va portar el sector a la fallida, qui vam aguantar el model que requereix amb 24.000 milions d’euros de dèficits permanents d’ajustaments. Pitjor impossible.
Fer sortir “concursos volum de capacitat” permet solucions innovadores per al sistema; avançar cap a les “centrals virtuals d’energia”. Estem instal·lats en un model que es permet inaugurar una central perquè funcioni poc més de 100 hores a l’any -amb l’adjectiu de smart city. Ridícul, car i absurd.
Munic és l’alumne avançat del model dels Estats Units. Munic va posar en marxa una tecnologia avançada de central virtual (dems-tecnologia de SWM i Siemens) per aconseguir un ambiciós objectiu de 100% renovables. E.ON avui centra el seu negoci en oferir valor afegit als clients per gestionar la demanda: el potencial intel·ligent està en relacionar demanda i consum (vegeu Smart Home a New Customer Relationship with Energy).
El seu alcalde, Christian Ude (SPD), es presenta de candidat a les eleccions de Baviera -amb mig segle de la CSU en el poder. Juntament amb Helmut Schmidt van oferir a final d’agost un diàleg sobre la visió del futur. La revolució energètica a Munic permet que recursos que sortien de la ciutat es quedin en el cicle econòmic d’aquesta; cap pla aconseguiria un estímul econòmic d’aquesta dimensió.
Un model energètic que frena la recuperació energètica.
El RD 13/2012 reconeix la caiguda de la demanda quan el regulador, tornant al símil de la cafeteria, havia previst que vostè prendria més cafè. Si en una cafeteria funcionés amb els dogmes del mercat elèctric, que no està liberalitzat, les inversions estarien garantides. Explica el cost de la sobre capacitat del nostre sistema, mentre es culpa a les energies renovables- que desplacen les energia convencional.
Un amic em feia un altre símil per entendre que significa els “pagaments per disponibilitat”. Les amants -es deia- se les ha de mantenir encara que no es pugui estar amb elles (o ells). Amb menys demanda, reclamen cobrar 65.000 euros MW-ara cobren per donar suport al sistema 20.000 euros- inclosa, una cosa absurda, les hidràuliques. Algú va obligar aquestes inversions?, No era un risc empresarial? Es van invertir en renovables amb preus regulats garantits, que amb els impostos de la reforma de Sòria entraran en suspensió de pagaments.
On no hi ha mercat, hi ha regulador. Als Estats Units l’Ens Regulador d’Electricitat actua en interès del consumidor i evita que es facturin serveis que no demanda ni vostè, ni jo. La nostra cultura política és més d’intervenció executiva que prima l’interès dels campions nacionals. El resultat són preus que, com diu la Comissió Europea, redueix la competitivitat i ens enfonsen en la crisi. Una concepció del mercat autòctona.
Un mix energètic equilibrat.
La tesi del govern per allargar Garoña fins al 2019 -i derogar el decret del tancament el 2013 parteix de la llegenda que la tecnologia nuclear ja amortitzada ofereix baixos costos enfront dels elevats costos de les energies renovables. És fals. A La energia després de Fukushima -escrit amb Cristina Narbona– anotem que AREVA ven a 42 euros el MW nuclear, amb un cost de 49,50 euros. La Fundació Ideas, contrària a prologar Garoña, mostrava un estudi de Oeko per Sigmar Gabriel -ministre de l’SPD– en què mostrava que prologar les llicències suposa inversions en seguretat que incrementen els costos- a més de ser molt més interessant posar aquests tecnologies de futur que del passat.
Recordaran la reacció per no donar una llicència de 60 anys a Garoña. El perit de Nuclenor -propietària de Garoña- reclama una indemnització de mil milions al govern per “lucre cessant”-com si la llicència fos indefinida, deia la sentència. Aquest il·luminat seria nomenat Secretari d’Estat per Miguel Sebastián. El comunicat de premsa de la Nuclear diu que “no està en condicions de sol·licitar l’autorització d’explotació de la central”. No s’acull a la derogació del tancament el 2013, ja que posa en dubte la seva viabilitat econòmica de la planta “tenint en compte els resultats d’explotació dels últims tres anys”. Es va evaporar el lucre cessant: al·lucinant.
Cristina Narbona ho diu clar al Huffington Post, perquè s’entengui Nucleanor “exigeix una reforma inèdita, redueix els impostos sobre les centrals nuclears, inicialment previstos…”. És la forma d’evitar el ridícul. Recordem que Garoña no va reclamar derogar cap decret, ara hi havia amb un any d’antelació anunciar el tancament o continuar. S’excusa en una incertesa sobre “condicionants”, falta informació sobre taxes, impostos, etc.
L’exministra reclama que el govern adopti una reforma orientada a “aprofitar les úniques fonts energètiques netes, autòctones, i amb un cost decreixent… la incapacitat del govern en aquest àmbit, afecta una de les poques possibilitats de recuperació econòmica d’Espanya després de l’esclat de la “bombolla immobiliària” i el consegüent col·lapse financer”. Coincideix amb Günthe Oettinger.
Soraya Sáez de Santamaría declarava que “el govern no ha canviat”. Són les nuclears les enemigues, ara, de l’energia nuclear, mentre el govern es resisteix que tanquin? Es refereix a aquells “perjudicis ideològics” dels que no veuen, inclòs Nuclenor, rendible l’energia nuclear? “Espanya”, recordarà el lema ideològic de l’actual govern, “no podia permetre’s renunciar a cap font d’energia”.
El ministre d’Indústria, Rainer Brüderle (FDP), per un error menor (negava el tancament de cap nuclear per Angela Merkel) li va valer perquè Heiner Geissler -exsecretari general de la CDU- li recordés les paraules d’Albert Einstein: hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa d’alguns polítics. L’impresentable de Rainer Brudeler va dimitir en dos dies. És l’únic govern que es resisteix que Garoña tanqui. Mentre a Bèlgica dues nuclears del mateix model que Garoña i Cofrents han tancat.
Almenys Cristóbal Montoro impedeix destrosses de dimensions còsmiques -a Bloomberg rebutjava la proposta de reforma energètica de José Manuel Soria.
La façana democràtica de mercat.
Extremadura imposarà el recurs d’inconstitucionalitat al RD 20/2012, segons el qual l’impost que cobra a l’energia nuclear-de 71,4 milions d’euros- ho haurà de repercutir als Extremenys. Alterna el mateix concepte fiscal ambiental. Vistes així les coses, el PSOE d’Extremadura defensa millor la sobirania fiscal que aquells que defensa opten pel sobiranisme d’Escòcia.
El Parlament de Catalunya va rebutjar cobrar una taxa a la nuclear, una mica menor, que la que planteja aplicar José Manuel Soria. Suposaria 200 milions d’ingressos va exposar Xavier Sabaté -nou president del grup del PSC. Com també va recordar que Alex Salmond, el que s’oblida, camina cap a la independència energètica amb el 100% de renovables.
Parlar de mercat energètic és una metàfora bíblica. En lloc de “democràcia parlamentària” Angela Merkel es va inventar aquesta “democràcia conforme el mercat”. És aquesta “façana democràtica” -denunciada per Jürgen Habermas i Peter Bofinger, un text per al SPD– davant la qual cal exigir que Europa recuperi la sobirania robada pels mercats financers sobre el seu deute. Una part de les identitats nacionals recelen de perdre la seva sobirania davant Brussel·les, i el Banc Central Europeu garanteix que actués il·limitadament en mercats secundaris-Mario Draghi assegura als especuladors que hi haurà “clima de negoci” en la compra de deute sobirà. Per a qui? Brussel·les demana un canvi de rumb en les polítiques energètiques perquè l’economia sigui més competitiva- aquestes i no altres són les reformes estructurals exigides per Europa, estúpid.
Àngel Vadillo, alcalde socialista d’Alburquerque -amb noranta-un dies de vaga de fam- reclama suprimir aquestes barreres que impedeixen el desenvolupament de les energies renovables. La seva protesta ha tingut una forta repercussió en la premsa internacional. Javier García Breva, president de Fundació Renovables, en l’anunci de l’acte de solidaritat amb Àngel Vadillo, el 8 de setembre a La Tabacalera de Madrid, recordava que “des de 2007 les renovables és el sector que més inversions atreu“.
Li haurà dit Angela Merkel a Mariano Rajoy que a Alemanya al juliol 543 MW fotovoltaics van ser instal·lats- distribuïts en 12.000 instal·lacions? Porten instal·lats 4,9 GW el que porta de 2012, més dels que té Espanya -i compta amb 29 GW solars (al maig van aconseguir proveir el 50% de la demanda amb fotovoltaica). Xina va reduir els subsidis a les energies fòssil i nuclear, en el seu lloc, va augmentar-los a la fotovoltaica- mentre José Manuel Soria planteja nous impostos retroactius a les renovables. Cal socialitzar la lluita portada a terme per Ángel Vadillo. Aconseguir evitar que Mariano Rajoy ens faci saltar del tren que condueix a la recuperació econòmica. És la nostra responsabilitat.
