En la darrera reunió del Cercle d’Economia a Sitges Joschka Fischer narrava com José María Aznar li aconsellava al canceller alemany, Gerhard Schröeder, com reduir el dèficit alemany. Josep Piqué, que moderava la intervenció de l’ex ministre d’exteriors alemany, ho recorda perfectament; pensava que provocaria un conflicte diplomàtic. Gerhard Schröeder li va replicar, “t’ho vaig a explicar jo a tu com ajustar el meu dèficit… suprimint el finançament de la teva festa” –es referia als fons que Alemanya dedica a regions menys desenvolupades.
Els frens a la tarifa elèctrica.
Iniciativa Social de Nou Mercat ( INSM ) ha posat sobre la taula de les negociacions de la gran coalició, entre SPD i CDU, el seu programa de govern. Carrega contra les energies renovables, a la seva web hi ha un comptador dels subsidis que reben les energies renovables per segon: 616 euros. No volen comprendre que el preu regulat –feed-in tariff– no és cap subsidi; és més que un preu regulat: una política industrial ecològica. L’èxit d’aquest política els ha de portar a tenir 34 GW fotovoltaic, i el més important: en cinc anys no en dos dècades el preu s’ha reduït un 80%.
ISNM segueix el dictat de Institut d’Economia Energètica (IWE) de la Universitat de Colònia portaveu de la patronal de la gran indústria meta siderúrgica i energètica. Proposa suprimir la EEG (sigles de la llei de renovables, en alemany), substituir la feed- in tariff (preus regulats) per un feed – in premium; l’excusa és que fins a 2018 els costos de la transició energètica s’eleven a 26.000 milions d’euros. Obliden que un feed-in premium portarà un augment del cost de capital, no hi haurà seguretat de retorn de les inversions, desaccelera les inversions i el desenvolupament tecnològic.
La música no sona malament: ” les energies renovables han d’integrar-se en el mercat “. Però si un s’acosta al com funciona l’actual mercat, veu que no té ni idea del que es parla. Les energies renovables no han d’integrar-se en l’actual sistema energètic; un mercat convencional esgotat. La prima a la renovable forma part dels mercats -contractes de compra durant vint anys a un determinat preu. “El monstre burocràtic de la EEG… estima 4.000 subsidis diferents que reben les renovables”, son a confús; el kwh fotovoltaic es paga a 14,07 cèntim euro… en 8 dies es factura –Estats Units trien de 4 a 6 mesos. Irònic qualificar a Herman Scheer de buròcrata.
La política energètica de la gran coalició.
El negociador principal per part de la CDU és Peter Altmaier: forma part dels partidaris de la coalició amb Els Verds, del grup de la “pizza connection”. La resta de la CDU veuen les oportunitats del desenvolupament de les energies renovables en les seves regions excepte un. L’SPD, en canvi, apareix dividit. Un regal enverinat de Sigmar Gabriel a Hannelore Kraft en vigílies d’un congrés amb aspiracions?
La reunió de l’executiva de l’SPD i els negociadors va ser tensa. Andreas Nahles, secretària general del SPD, desmentia les pretensions de Hannelore Kraft de donar un gir a la Energiewende (transició energètica): “les seves declaracions van ser mal interpretades “. No tots els experts del SPD en les negociacions opinen el mateix. Entre els negociadors hi ha Nina Scheer, la filla del pare de la llei de renovables, Hermann Scheer.
Ha aconseguit un compromís del 75% de renovables per al 2030 i un 45 % el 2020. L’esborrany dels acords de CDU i SPD en política energètica del dissabte parla de “garantir els drets adquirits de les central convencionals”. No hi ha acord: la CDU vol garantir rendibilitat, a partir de 2015, amb “uns mecanismes per garantir les inversions”; l’SPD vol, a més, garantir que les “plantes existents convencionals –necessàries- segueixin funcionant”. El món al revés : les renovables han de ser ” comercials” i les obsoletes plantes convencionals, expulsades del mercat per les noves tecnologies, se’ls vols garantir uns beneficis.
Mostra que la transició energètica esta sent molt més ràpida de l’esperat. El drama de les energètiques es que podrien veure una bona part del seu negoci sense capacitat d’entrar al mercat (30 i 40%) i el preu del MWh a partir de 2015 podria caure en 10 euros/MWh. Suposa una degradació dels actius financers en mans de poderosos fons de pensions que pressionen a la gran coalició per aturar la revolució energètica.
Gràfic Spiegel. Mostra la pèrdua de qualificació de Moody’s de les energètiques tradicionals, per caiguda de preus del mercat i per pèrdua de quota mercat amb el desenvolupament de les renovables.
Accelerar la revolució energètica.
Una carta signada per Ernst Ulrich von Weisäcker , Erhard Eppler , Monika Griefahn , etc ., reclamen un canvi a la direcció del SPD i negociadors que accelerin la transició energètica: ( i) suprimint els subsidis perjudicials per al medi ambient, (ii) una llei de canvi climàtic -com tenen els governs federals, (iii) recorden els 390.000 llocs de treball d’alta qualitat en un sector amb gran futur. Citen una frase del candidat del SPD, Peer Steinbrück, “la revolució energètica és la política industrial, és el projecte més important des de la unificació alemanya , una gran oportunitat i repte per al país”.
No tots en l’SPD comparteixen les posicions de Hannelore Kraft, principal negociadora del grup d’energia de l’SPD i presidenta de Renània del Nord; argumenta: “és més important l’ocupació en la indústria intensiva d’energia que l’expansió de les energies renovables”. Abans la siderúrgia i la mineria que l’ocupació en renovable. Garrelt Duin, el seu ministre d’economia a NRW demanava “frenar l’expansió de les renovables”.
Michael Siede i quatre diputats més d’Hamburg han recordat, en carta oberta a Hannelore Kraft amb còpia a Sigmar Gabriel i la direcció del SPD, el que és el programa electoral: el repte del canvi climàtic i la revolució energètica és la prioritat del segle XXI. Reclamen des de una llei de canvi climàtic amb objectius vinculants cada any, s’oposen a fiançar el cotxe elèctric amb la EEG, crear mercats de capacitat, contra pagament de capacitat a central tancades, construir centrals virtuals d’energia municipals –per la gestió; i abandonar vells conceptes: “carga de base” per “potencia flexible”, donar-li un lideratge en la transició a les “Stadtwerke” –empreses municipals públiques d’energia.
Els acords entre la CDU i l’SPD eviten desvetllar quin serà el futur marc regulador. La gran coalició sembla acordar petit passos que permeten eludir les qüestions crucials. Són decisions que tard o d’hora tornaran i en aquest cas de forma molt més turbulenta. El resultat serà una energia molt més cara, frustracions, para tecnològica, pèrdua d’avantatge comparativa respecte d’altres països (Dinamarca, Holanda, inclòs Regne Unit…) que prenen compromisos molt més ambiciosos. L’SPD sembla oblidar el que després de Fukushima va comprendre Angela Merkel: una política al servei dels grups de pressió, en contra de l’opinió pública, no té futur.
Subsidis al descobert contradictoris amb els compromisos amb el canvi climàtic.
La causa de que a partir de 1 de gener la taxa a la EEG augmenti a 6,24 cèntim de euro kWh, només en un 10% és responsable de l’expansió les renovables. Les renovables són injectades a la xarxa internacional, Alemanya desprès de Fukushima ha multiplicat per 4 les exportacions; una caòtica gestió interna de les renovables amb efectes imprevistos en els veïns; però també parc eòlics marins sense connexió, etc.
Wolfgang Schäuble, Ministeri de Finances, ha desmentit la percepció ciutadana que la transició energètica està sent excessivament cara per als consumidors. Un informe mostra factura a factura els 51.570.000 d’euros que reben les activitats oposades al medi ambient; subsidis, desgravacions fiscals… a energies convencionals. Mostrava com una part dels costos que reben els consumidor per pagar les renovables té l’origen en el que no paga el sector industrial: 2.209.000 d’euros que han de pagar els consumidor i la petita industria.
Gràfic extret de Die Zeit. ” Energiebereitstellung ” ( consum energètic ) sota diversos conceptes, ajudes directes als combustibles fòssils suma subsidis de 21649000 d’euros. 6098000000 d’euros per evitar que paguin per emissions de CO2 . En vermell el que les indústria deixa de pagar, amb l’entrada dels liberals al govern el 2009, en concepte de transició energètica, 2.209.000 d’euros.
Congrés de les dues fraccions de l’SPD.
Elena Valenciano va dir que el PSOE hauria de ser més verd desprès de la Conferencia Política. L’SPD es debat entre les seves dues ànimes. Una mira el futur en les empreses locals d’energia municipal, 170 en tota Alemanya, dóna una dimensió a la generació distribuïda. En Berlin el 24% del cens electoral va votar sí a la remunicipalització de les xarxes, integrar en l’urbanisme la planificació energètica. A les antípodes qui considera que en el capitalisme del minijob, només la siderúrgia i el carbó ofereixen llocs de treball segurs -la base electoral socialdemòcrata tradicional, qui considera que la energia ha d’estar en mans de grans consorcis. Obliden que es tracta de polítiques segrestades per monstres amb els peus de fang, cal recordar que els animals ferits són els més perillosos.
En aquestes condicions resulta impossible un canvi de direcció: abordar les causes de la crisis europea. La forma de sortir del carreró sense sortida és amb imaginació, creativitat, responsabilitat i pragmatisme; que la transició energètica permeti descobrir les oportunitats soterrades. Que el cuc veure com la metamorfosi energètica el transforma en una vella papallona. Un camí plegat de conflictes i contradiccions.
Hannelore Kraft ha passat de liderar l’SPD, desprès de la desfeta electoral, amb un discurs d’esquerra, a defensar als lobby dels grans consorcis, garantir els subsidis al carbó o, el que ha irritat més, paralitzar l’eòlica marina i l’energia renovable. El congrés de l’SPD és un joc de poder. Sigmar Gabriel no necessitarà presentar batalla a la que volia ser l’Angela Merkel de l’SPD. Cap pensar que les enormes inversions en energies renovables, no pels consorcis amb enormes deutes, sense partir de la inversió municipal, cooperatives, etc., és una injecció financera sense la qual Alemanya estaria en recessió. La sortida de la crisis no passa per “retornar al 2007” sinó que les inversions de economia verda recuperin la inversió del 2007. Només cal treure els frens per sortir de la crisis.
