La mort sobtada de Lluís Maria de Puig Oliver (Bàscara, 1945 – Girona, 2012), dimecres passat va sacsejar la vida de Girona i ha deixat un buit en la política catalana, espanyola i europea, i en la família socialista. De formació autodidacta en la seva joventut, mentre treballava en una fàbrica, va cursar estudis d’Història al Col·legi Universitari de Girona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura. Posteriorment va estudiar a la Sorbona amb Pierre Vilar. Aquesta especialització li va donar ofici i va mantenir sempre un peu en la vida acadèmica, amb treballs rellevants sobre la dominació napoleònica a Catalunya, sobre Girona i sobre el catalanisme. Va dedicar la seva tesi de llicenciatura a un afrancesat, Tomàs Puig, i recentment, va editar La Constitució de Batlle i Jover. Un projecte català a les Corts de Cadis. També va elaborar molts estudis de Carles Rahola, de qui va assumir el seu compromís de catalanitat i radicalitat democràtica. No li van ser alienes tampoc les figures de Josep Tarradellas i d’Enric Adroher Gironella, històric militant europeista.
Amb un ferm compromís amb Girona i amb Catalunya, va viure uns anys a París, on va mantenir contacte amb el president Tarradellas, amb la clandestinitat i la lluita antifranquista i amb els projectes editorials que, com Edicions Catalanes de París, es dedicaven a la recuperació de la memòria històrica a favor del catalanisme i de la democràcia.
El seu compromís el va portar a militar a Convergència Socialista i com a militant del PSC-Congrés va ser fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya. Va assumir responsabilitats al PSC a Girona i amb Ernest Lluch va formar cartell en les legislatives de 1979. Va ser diputat de 1979 a 2004, senador de 2004 a 2011 i, a partir de la seva representació parlamentària, president de l’Assemblea de la UEO i de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (2008-2010). Des d’aquí va orientar la seva activitat en la defensa de l’oficialitat del català, a favor de la pau i del compromís des d’Europa per aconseguir un equilibri mundial que superés les contradiccions dels conflictes al món. A aquesta qüestió va dedicar un volum de la Fundació Campalans (2002), Europa contra la guerra. Europa com a instrument de pau en un món multipolar.
La seva trajectòria el va portar també a la presidència del Consell Nacional del PSC, a ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Constança, i a ser en l’actualitat president del Consell Català del Moviment Europeu i president de la Fundació Ernest Lluch. De Puig va dedicar la seva vida a la història i al seu país, i ho va fer amb un compromís de catalanitat, europeisme, radicalitat democràtica i defensa dels valors de la socialdemocràcia.
Girona traspua tristesa. Hem perdut un amic, un activista de la profunditat de la idea d’Europa. En temps de crisi i d’incertesa és indubtable que deixa un buit a Girona, al PSC, a Catalunya, a Espanya i Europa. Els núvols tracen un fil subtil que uneix avui dues ciutats en un sentiment comú, Girona i Estrasburg. Dues ciutats unides per la trajectòria de De Puig i compromeses amb ell en els valors de la pau, la democràcia, la solidaritat, i el paper d’Europa al món.
Lluís Maria amb el seu germà Jaume i Jordi Porta va organitzar grups de joves de la regió d’Olot que portaven a través de la frontera en motxilles, fent-se passar per excursionistes, els llibres que editavem a París. Estic amb tu, Jaume.