«Sovint es pensa que guardar diners es fa per cobdícia, però a vegades es fa per por». La frase no la va pronunciar cap avi que al seu moment havia estalviat per complementar una ridícula pensió de jubilació. Ni és la reflexió d’una mare que estalvia tant com pot per capejar el temporal que amenaça diàriament en forma d’acomiadaments i desnonaments. L’autor no és cap altre que l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol intentant justificar, en seu parlamentària, la fortuna que el seu clan amagava ben resguardada a Andorra. La vocació d’estalvi, d’amagat d’Hisenda i, per descomptat de la ciutadania, no ha servit d’eximent per a la justícia, que només ha deixat sense imputar Josep Pujol Ferrusola, un dels set fills.
Pujol va faltar al respecte dels ciutadans durant més de dues dècades i els seus hereus polítics no ajuden que els catalans recuperem la confiança en les institucions quan el portaveu del Govern català i home fort de Convergència, Francesc Homs, insisteix, com va fer ahir, que el Pujolgate és un tema estrictament familiar, malgrat que s’estan investigant comissions vinculades a obres executades per la Generalitat. Ho va deixar dient que «no hi ha novetat en aquest cas». Esperem que la investigació judicial que està en marxa serveixi per aclarir si la venda de solars per a la flamant plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat incloïa mordidasde centenars de milers d’euros per al primogènit dels Pujol. Si fos així, ¿ho sospitava el conseller
Homs tampoc va estar especialment afortunat quan se li va preguntar per les presumptes irregularitats en el procés de privatització d’ATLL: «Estem en el terreny situant les coses». Sense cap autocrítica, a pesar que la justícia ha esmenat en més d’una ocasió el concurs que va fer la Generalitat i en privat algun membre del Govern reconeix que no es va fer bé. Així costa molt pensar que la regeneració democràtica que tots prometen pugui ser alguna cosa més que bones paraules i portals de la transparència que amaguen tant com ensenyen.
Si a la poca transparència s’hi sumen els malabarismes, apareixen els pressupostos que avui inicien la seva tramitació. L’Executiu ha realitzat un nou exercici d’enginyeria financera que sumada a l’enginyeria parlamentària d’ERC donarà com a resultat un debat amb un punt com a mínim de surrealisme.
Article publicat a El Periódico
