Governem ciutats diferents, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet, però amb persones i famílies que pateixen problemàtiques molt semblants. Les circumstàncies fa temps que ens han portat a pensar noves maneres de fer política. El dret a l’habitatge digne i adequat està reconegut al nostre ordenament jurídic (article 47 de la Constitució Espanyola) però resta vulnerat significativament a causa de la crisi financera. Als darrers anys, moltes famílies sense feina o amb una ocupació precària i en conseqüència sense ingressos suficients per poder fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer s’han vist condemnades a processos traumàtics de pèrdua de casa seva i, en definitiva, d’exclusió social.
El nombre de desnonaments ha estat vergonyós al nostre país i ha esdevingut un infern autèntic per a moltes persones. Davant d’aquest escenari crític vam decidir treballar amb fermesa i al costat de les entitats socials per capgirar aquesta situació a les nostres ciutats, sent conscients que la nostra acció seria insuficient per eradicar el problema d’arrel al no disposar de les competències ni els instruments reguladors necessaris per fer un abordatge global i integral de la problemàtica.
Abans que s’aprovés la Iniciativa Legislativa Popular que donà lloc a la Llei 24/2015, impugnada en part, posteriorment, pel Govern del PP, vam ser els dos ajuntaments els que vam explorar respostes per fer front a aquesta vergonyosa i desesperant situació. Entre els diferents instruments al nostre abast, les sancions a les entitats financeres amb pisos buits que vulneraven la funció social de l’habitatge ha estat una de les primeres mesures de xoc que vam posar en marxa. També vam crear nous programes de caràcter social complementaris per evitar la pèrdua de l’habitatge i/o situacions de privació com no poder fer front al pagament de consums i de necessitats bàsiques.
En tot aquest recorregut volem agrair la implicació de la PAH, de l’Observatori DESC, de les entitats socials i dels equips humans i tècnics dels nostres ajuntaments i d’altres administracions que han treballat amb vocació de servei públic per aturar els desnonaments i combatre la pobresa.
Ens resta molta feina per fer, necessitem seguretat jurídica, més recursos i millors instruments i coordinació per optimitzar-los, compromís de les entitats financeres i companyies subministradores. Hem de planificar noves polítiques públiques d’accés a l’habitatge, més enllà de la reacció davant l’emergència residencial. Aquestes polítiques demanen una nova gestió del sòl públic residencial diferent, nous règims de tinença, facilitar un millor parc d’habitatge social i assequible i garantir l’accessibilitat adequada als diferents moments vitals.
També considerem clau l’aprofitament dels marcs d’acció i d’incidència global com ara la tercera conferència de Nacions Unides Habitat 3 sobre habitatge i desenvolupament urbà ( draft zero de la nova agenda urbana).
Hem recorregut un camí en positiu i tenim fortaleses que ens han de permetre encarar una lluita local i multinivell per una nova política d’habitatge, de lluita contra la pobresa energètica i l’exclusió.
Els ajuntaments compartim la tasca feta conjuntament amb la ciutadania i la reivindiquem amb orgull però sense autocomplaença. Per aquests motius seguirem teixint complicitats en xarxa per tal de ser més forts i eficients a l’hora d’exigir respostes als Governs nacionals. Les experiències recents del Govern del PP impugnant lleis socials davant el TC com la 24/2015 deixen clarament en evidència la incompetència política davant la necessitat de trobar solucions per combatre el creixement exponencial de les desigualtats.
No plantegem cap revolució utòpica sinó simplement reclamem justícia social i decència, i intentem treballar en aquesta direcció sense oblidar que la política ha d’estar sempre al servei de les persones. Això no és una frase feta, és la realitat de l’acció de proximitat dels nostres governs municipals envers la ciutadania. Aquesta lliçó s’aprèn dia a dia als ajuntaments i els i les electes tenim el deure i l’honor de construir i reivindicar una nova praxi política per al nostre país.
Article publicat a El Periódico
