El passat 20 de desembre informava l’alcalde Xavier Trias que el Grup Municipal Socialista (GMS) trencava les negociacions del pressupost municipal 2013. Aquesta ha estat, sens dubte, la decisió més difícil que he pres en molt de temps. Sóc conscient de la dificultat que suposa gestionar l’Ajuntament amb pressupostos prorrogats i que els ciutadans esperen la màxima responsabilitat dels seus representants davant les duríssimes condicions socials que viu Barcelona. Ara toca explicar les raons de la meva decisió i col·locar-les sota la llum del debat públic.
1. Hi ha dues formes de vestir un pressupost públic: tenint com a objectiu mantenir a ratlla els indicadors de la salut econòmica municipal -dèficit, deute, ràting financer…- o atendre les necessitats de la ciutat -pobresa, desigualtat, infrahabitatge, educació, atur…- . Trias ha optat per la primera, nosaltres buscàvem convèncer-lo de la segona. La primera conté la despesa i retalla serveis i prestacions. La nostra alternativa utilitzava una incontestable salut econòmica per fer créixer els ingressos i respondre al màxim a les necessitats ciutadanes (xifràvem el creixement en 400 milions d’euros els tres pròxims anys). La gestió eficient dels recursos permet sobreesforços inversors quan la realitat ho requereix: aquesta és una de les característiques de l’esbombat model Barcelona. Ens trobem en una situació límit que exigeix tornar a recosir barris tenallats per la crisi i apostar pel coneixement i l’educació. Quan s’ha practicat la contenció en èpoques de creixement, està justificat posar les fortaleses econòmiques institucionals al servei de les debilitats socials i urbanes.
2. Fa dos mesos, el GMS facilitava l’aprovació del Pla d’Actuació Municipal, un document imperfecte que ha acabat llistant -gràcies a la nostra insistència- 20 projectes estratègics que pretenen contribuir a la reactivació econòmica i contrarestar els efectes socials de la crisi. En la proposta econòmica 2013 del govern, paradoxalment!, no hi ha ni una sola referència a com començar a finançar aquestes prioritats. Els grans absents del pressupost governamental? Polítiques d’ocupació, pla de barris, inversió en investigació i habitatge, eradicació de la pobresa i el barraquisme i educació. En política, quan els números es distancien dels objectius hi ha alguna cosa que no funciona. O alguna cosa pitjor, es decideix explicar una cosa i es fa la contrària.
3. Quan dos grups polítics han de tancar un acord com el pressupostari és necessari generar un clima de franca comunicació. Mentre els números, impúdics, estaven damunt de la taula, Trias va donar quatre milions d’euros al circuit de Montmeló, va votar en contra d’un acord assolit sobre Tres Turons, va signar un acord laboral amb el que premiava al conjunt de treballadors municipals amb una paga de productivitat… En resum, prenia decisions unilaterals que han enfosquit la confiança indispensable per aconseguir grans acords. Més que un pacte entre postures diferents, l’alcalde buscava la plena adhesió apel·lant a la responsabilitat. Un argument fal·laç quan el que pretén és acorralar l’adversari.
4. Trias va començar disfressant-se de socialdemòcrata i insisteix que la seva prioritat són les persones. No obstant això, és el responsable d’acabar amb Barcelona Activa, de pujar les tarifes del transport públic, d’amenaçar al Port Vell, de carregar-se el model de guarderies públiques, de trencar el consens al voltant de l’urbanisme barceloní. El pressupost 2013 era l’instrument amb el qual convertir el pla pactat en actuacions concretes. No ha volgut, no té el lideratge per redreçar un Govern que se li escapa de les mans.
Trias insisteix que la falta d’acord és conseqüència de la situació de debat intern del PSC. Potser funcioni com a argument, però la realitat és que, tancat al seu despatx, ha desaprofitat una oportunitat. Barcelona no només té un Govern en minoria sinó a un alcalde aïllat que manté l’autoritat del càrrec però no té el lideratge que la ciutat necessita. Lideratge per acabar, per exemple, amb la subordinació de l’Ajuntament a la Generalitat. Des que Trias és alcalde, el deute del Govern amb la ciutat ha crescut en més de 200 milions.
Un comentari