A voltes no cal més que activar la memòria i destacar paraules sàvies, compromisos exemplars i accions determinants.
Ara que la realitat ens supera, que el conflicte emergeix, que la societat s’esquerda a cops de pobresa creixent i de trencadissa social, és el moment de la memòria fèrtil, de les conviccions fermes, i de la rebel·lia transformadora.
L’exemplaritat d’homes i dones que marcaren camí , i que deixaren una herència ètica, moral i humanística de primer ordre, és una referència imprescindible, en aquest moments.
I si miréssim, més sovint, cap a l’historia del moviment socialista i catalanista? I si la reivindiquéssim com a línia de sortida, com a fonament essencial d’un nou relat, d’un nou projecte, de una nova utopia social, la qual, avui, pot semblar molt llunyana, però demà, pot convertir-se en fruita madura.
Segurament, entre tant conformisme i tecnicisme de curta volada, la socialdemocràcia ha de variar el full de ruta, el llenguatge i l les formes d’acció col·lectiva. No és una decisió voluntària, és la constatació, que solament generant una nova il·lusió, una nova ambició pel canvi, es possible tornar a liderar la societat, en el nostre país.
Intel·ligència, organització, i capacitat de resolució, mobilitzades, són la nostre millor garantia, coneixedors com som, de la força d’un moviment polític centenari, com és el socialisme.
Ara la paraula té poder.
“ Trobar el camí del socialisme, entre aquests esculls, superar alhora la crisi econòmica i organitzar una societat de llibertat, en un món ple de tensions, és la tasca que correspon als socialistes”
Joan Reventós
Discurs de clausura del Congrés d’Unitat Socialista
16 de juliol de 1978
“ El nostre és un projecte polític, un projecte nacional, amb una concepció diferent, de com ha de ser la gestió del Consell Executiu, en la construcció nacional de Catalunya, que veiem i volem centrada per els treballadors i les classes populars catalanes, en una perspectiva de progrés i de canvi”
Joan Reventós
Debat d’investidura
Parlament de Catalunya, 22 d’abril de 1980
“ Que penso? Penso que en la vida social i política s’han de tenir pocs valors però molt sòlids, i que un cop adoptats a l’adolescència més madura, s’ha de procurar no modificar-los amb el pas del temps, més que quan els fets ens portin a modificar-los globalment. Els que en l’adolescència pensàvem que els valor de la llibertat, igualtat i fraternitat tenien una immensa validesa en el polític, però que també tenien que ser traslladats al pla econòmic i social, vam tenir la sort d’optar per uns principis que la història posterior ha confirmat. Si alguna actitud funciona es manté, sinó funciona es corregeix immediatament. L’únic inamovible serà la defensa d’aquells grans principis que han de dur-nos a una situació millor dins de l’humanament possible, per a que la llibertat política, l’eficàcia econòmica i la justícia social avancin”
Ernest Lluch
La Vanguardia, 21 d’abril de 1994
“ De fet, el llibre: Catalanisme i revolució burgesa (1969), era una mena de síntesi i de culminació de les esperances i els interrogants sobre Catalunya i el seu destí, que m’havia plantejat des d’anys enrere. Més exactament era un intent de resposta al dilema que em preocupava: Amb qui podíem comptar en la lluita per l’autonomia i les llibertats de Catalunya, en aquella Espanya franquista que en les negava brutalment? Seríem capaços d’unir-nos tots o seríem víctimes dels interessos de grup i de classe social?. En definitiva, qui dirigiria el canvi? Quin paper hi tindria una classe treballadora que en la seva immensa majoria era castellanoparlant? Era possible una reconquesta de l’autonomia sense la participació en primera fila d’aquest sector social? Ho deixaríem tot en mans d’una burgesia, que ja ens havia demostrat les seves febleses i les seves traïcions?”
Jordi Solé Tura
Memòries, 1999
Textos farcits de política gran i de consciències al servei d’una majoria progressista catalana, molt plural i potent, que ara, reclama als socialistes catalans, una nova proposta, que converteixi la radicalitat democràtica, un nou model de desenvolupament econòmic i l’enfortiment definitiu de Catalunya, com a realitat nacional, cohesionada socialment, unida civilment, en les grans fites d`un futur proper.
Avui, demà i sempre, l’esquerra o és capacitat de generar canvi, o és conservadorisme. Els seus partits, o són eines col·lectives útils, o esdevenen estructures endogàmiques retro alimentades. O els seus dirigents saben traduir les necessitats de la gent i defensar-les, o es converteixen en professionals del poder egòlatra, auto justificatiu i calculador.
Avui més que mai, siguem continuadors lleials del llegat de socialistes catalans com Reventós, Lluch i Solé Tura.
Construïm l’alternativa d’esquerres per a Catalunya!
Sentir Pensar Actuar, bloc de Jordi Homs
