Portada

Jordi Garcia Brustenga: Les smart cities, al servei de qui?

Cal avançar més en la definició de la Smart City. Tothom en parla, però la majoria no sabem ben bé del cert què és una “ciutat intel•ligent”. Al “Full de Ruta”, que va presentar l’associació CTecno a una recents jornades sobre el tema a Viladecans, es defineix Smart City com el conjunt d’estratègies i projectes dels àmbits d’energia i medi ambient, mobilitat, urbanisme i edificació, serveis urbans i governança que tenen com a objectiu la sostenibilitat econòmica i mediambiental. És cert que hi ha projectes integrals o pilots amb la denominació Smart City que estan transformant la manera de relacionar serveis públics amb noves necessitats dels ciutadans i com a eina transformadora per dissenyar l’urbanisme del futur. Però també és cert que, sovint, aquesta denominació serveix per revestir de glamour projectes que tenen poc d’innovadors, són poc “intel•ligents” i que a la pràctica no milloren els serveis i/o la informació als ciutadans. Darrerament, les grans empreses d’infraestructures, energia i mobilitat utilitzen tant el concepte que hi ha el risc que l’acabin matant. Per a avançar en la definició, per blindar el concepte, cal invertir en primer lloc en avaluació, transparència i determinació d’indicadors objectius. Per a que no es quedi amb filosofia sense fets o fets sense visió estratègica, s’han de generar mètodes de seguiment amb indicadors mesurables, establint les avaluacions d’impacte que més interessin. Aquí teniu un enllaç a un exemple recent, que ens parla de com mesurar la vaga del 29 de març en termes Smart City. Indicadors que sens dubte ens poden donar una visió més real i global sobre l’èxit o no d’un esdeveniment.

També estem d’acord en que vivim una època de més ciutat. En un territori limitat, s’hi acumula la majoria de la població, l’activitat econòmica, els conflictes socials i els impactes sobre el medi ambient. S’evidencien cada vegada de forma més contundent les complexes problemàtiques que aquestes grans aglomeracions comporten. El bon ús de les tecnologies serà una de les formes d’abordar aquests reptes. Cada ciutat, però, és molt diferent. Cal analitzar i definir el marc d’actuació perquè no totes les ciutats són iguals. Cal establir “fulls de ruta” que responguin a la visió que es proposa assolir cada ciutat. En termes concrets, és important no limitar el discurs de l’Smart City a Barcelona. Hi ha moltes més ciutats a Catalunya i hem de fer la reflexió local també des de la seva perspectiva, per molt que, a menys població, baixi la rendibilitat esperable dels negocis associats a la ciutat intel•ligent.

No estem d’acord, tanmateix, en la visió de la tecnologia com una finalitat. Tota aquesta tecnologia integrada que desenvolupen els “campions tecnològics” en el marc de la smart city no pot ser una finalitat en sí mateixa sinó un instrument per a la sostenibilitat de la ciutat, la generació d’ocupació i la qualitat de vida dels ciutadans. Hem d’utilitzar els avanços tecnològics per millorar la gestió de les ciutats. I aquesta millor gestió és l’instrument per construir un món una mica millor, amb nivells superiors de cohesió social i oportunitats per a tothom. A vegades es vol posar per davant com es faran les coses (de manera smart) sense saber ben be que és el que es vol fer i sense tenir la menor idea de l’impacte i els beneficis per a la ciutat (es a dir el perquè es fa). Volem un equilibri en el debat públic sobre l’Smart City. S’ha d’equilibrar el bon relat que s’està construint a nivell privat (tecnologia i business) amb més relat públic (social i polític). El win-win que es diu que es busca entre sector privat i públic s’entén només, fins ara, en funció del benefici o estalvi econòmic que suposa per ambdues parts. Falta l’explicitació d’una visió més progressista, amb les persones al centre del model, més col•lectiva. L’Smart City s’ha de entendre no només per a que les grans empreses generin negocis, sinó per a que repercuteixin en millores reals pels ciutadans, i també per a impulsar projectes en les empreses, els clústers i els sistemes d’innovació locals. No és aquest un concepte que s’han apropiat unes poques empreses per a crear un macromercat futur per a elles? El repte i responsabilitat de la política és integrar en la seva visió de valor públic aquesta empenta privada. El lideratge del discurs, per tant, hauria de passar dels “campions tecnològics” a la política, ja que la visió d’aquesta integra a la d’aquells, i no al revés.

I tampoc estem d’acord amb la visió de la ciutat com un mercat. L’Smart City no només és el mercat rentable de les persones amb accés a la tecnologia punta. Es pensa en perspectiva empresarial (innovació tecnològica i nous negocis), però poca gent pensa, seriosament, en que la ciutat és el beneficiari, no només el banc de proves i el mercat dels seus productes. No oblidem mai que sense “ciutadans intel•ligents” no hi ha ciutats intel•ligents. Per això, hem de tenir líders públics amb discurs públic i ens hem d’esforçar per implicar la ciutadania en els reptes que tenim com a ciutats. Per altra banda, si els nous grans negocis smart que genera la vida a la ciutat han de generar beneficis econòmics, és just que la pròpia comunitat local pugui aprofitar-los i reinvertir-los en altres necessitats (potser de comunitats i persones concretes que no podrien rebre els serveis per criteris només de mercat). Proposem la obligatorietat d’inversions i memòries d’impacte i valor públic dels projectes i serveis de l’Smart City, lligats als contractes públics. També defensem que l’Smart City estigui dirigida per la visió estratègica de ciutat; per tant, una Smart City mes enllà de la tecnologia. Una de les claus de la “ciutadania intel•ligent” de les Smart cities és justament que els ciutadans s’expressin quan vegin que no hi ha valor públic en l’acció pública (sigui per una reforma laboral sigui per una innovació que no aporta res al ciutadà). Una ciutat de “borregos” que ho accepten tot de les elits no és una Smart City.

En resum, pensem que el que ha de fer cada ciutat és analitzar les seves necessitats i les seves prioritats. I les necessitats actuals de la ciutat poden ser de millora de la gestió de la ciutat però també de millora de la participació, d’impuls de l’economia, de transició a la sostenibilitat energètica o d’inclusió social, entre d’altres. Encara que és importantíssima i imprescindible la participació activa de les grans, i petites, empreses innovadores del sector tecnològic, defensem l’administrador públic com a actor complementari i responsable principal de la visió estratègica i el model de desenvolupament de les Smart City.

Economia i Progrés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button