El fracàs del projecte de Pere Navarro al capdavant del PSC, que tenia com a objectiu inicial unir les diferents sensibilitats socialistes, per les constants disputes entre els sectors sobiranistes i la cúpula va provocar que uns i altres arribessin a la conclusió que era millor caminar en solitari després de 35 anys de convivència. Entre episodis de deslleialtats i baralles, va arrencar la diàspora socialista catalana, una gradual fugida del PSC d’històrics dirigents -el primer pas el va donar el 2007 Pasqual Maragall- el que va propiciar la formació de nombroses corrents internes que, amb més ressò mediàtic que suport real de les bases, han confluït en dos partits d’incert futur.
Moviment d’Esquerres (MES). Seguint l’estela del seu germà, Ernest Maragall va abandonar l’octubre del 2012 el PSC envers Nova Esquerra (necat) per cimentar les bases d’una formació “d’esquerres i sobiranista”. Malgrat obtenir l’acta d’eurodiputat al coalitzar-se amb ERC al maig, Maragall va mantenir oberts els canals de diàleg amb els seus excompanys del tripartit. Una negociació que donarà els seus fruits amb la constitució al gener de Moviment d’Esquerres (MES). Un partit que reivindica el llegat maragallista i que sorgeix de la suma necat amb els exconsellers Joaquim Nadal, Montserrat Tura, Marina Geli i Antoni Castells -que van acabar trencant amb Àngel Ros i els obiolistes del PSC-, a més d’alguns dirigents municipals com Pia Bosch i Jordi Martí. Obertament sobiranistes, la seva principal basa està en obtenir representació en alguns consistoris de Girona i Lleida, menjant terreny al PSC fora de l’àrea metropolitana. MES calcula que podria tenir presència després de les eleccions de maig en 200 municipis. Menys clares són les seves possibilitats i aspiracions en la política catalana. Dins del partit hi ha qui, com Maragall, no amaga les seves simpaties per Oriol Junqueras i altres exconsellers, en canvi, que somien amb engrossir la “llista de país” d’Artur Mas.
Avancem. Criats al obiolisme, l’arribada de Miquel Iceta al capdavant del PSC els va decidir a volar en solitari. Liderats per Joan Ignasi Elena, i amb Jordi del Rio i Fabián Mohedano com lloctinents, reivindiquen el relleu generacional de l’espai socialista, raó per la qual han rebutjat fusionar-se amb MES. Entre els seus postulats, una defensa nítida del dret a decidir i l’aposta per construir amb ERC i ICV -manté negociacions amb Junqueras i Herrera una veritable “alternativa progressista” als governs de CiU. Amb escassa força metropolitana, opten a l’alcaldia de Flix i a treure representació a Girona. Algun dels seus membres, a més, podria donar suport a Junqueras en la llista electoral.
