Un company, que tinc per molt savi i per una excel·lent persona, em replica un cop més amb la seva prèdica en favor del “realisme i la racionalitat”, contra “les inèrcies fatals de l’esquerra”, contra els istrions tavernaris, contra els demagogs… Té raó. Estic convençut que “realisme i racionalitat” són inexcusables per trobar solucions veritables als problemes.
Però no m’agrada la seva seguretat i la radicalitat economicista amb què refusa els principis que no venen emparats per un càlcul. El perill de l’absolut ens acompanya en la millor de les nostres intencions, també quan es tracta de “realisme i racionalitat”. Recordo allò que els ensenyaven als nois i noies de l’Institut-Escola: “Tota ciència és bona, però és bona per llençar si no sap apaivagar una queixa humana”.
Penso que o bé s’inclouen les persones com a constants de la fórmula o bé es tracta d’un càlcul pervers, immoral. No puc admetre que es pugui planejar res moralment acceptable si es fa abstracció de la dignitat humana.
Esclar que la política no ho pot tot. I que és vital saber-ne els límits, acceptar-ne els condicionants insalvables. Però això no desmenteix l’afirmació anterior. I és evident que els números no són innocents. O no és cert que, on hi cap la “inevitable” política Merkel, també hi cabria la política que Obama fa als EEUU? O no és també cert que, on els desnonaments eren una fatalitat que aconsellava mirar a un altre costat, resulta que hi caben polítiques per aturar-los, per evitar-ne els efectes inhumans sobre la gent?
No voldria que un excés de confiança en els bruixots dels números em dugués a consentir “atropellus” que es podrien evitar. Alguns bruixots ja han calculat que la democràcia es massa cara i una pèrdua immensa de temps…
En la impossibilitat de comprendre del tot la complexitat que ha adquirit el nostre món, que a més és una ínfima part del total (que potser és infinit), opto per militar en un accent del tot irrenunciable: l’imperatiu moral. Es tracta de forçar els rics, els tècnics i els polítics, a incorporar aquest imperatiu als seus càlculs, a més del PIB, el PAB i el PUB. A veure si entenen d’una vegada que res no quadrarà si no queda prou preservada la dignitat humana.
