En el món de les comunicacions electròniques, vigilem molt la relació entre la intensitat dels missatges i el soroll de fons, per evitar que un excés de soroll impedeixi entendre els missatges. Els que fan servir audiòfons coneixen bé aquest problema. Traspassat al món de la comunicació política, hem d’evitar que un excés de paraules impedeixi comprendre els seus significats. Això passa en tot context electoral. Modestament, intentaré ajudar a comprendre alguns senyals, utilitzant simplement el sentit comú, en dos temes objecte de debats.
1. El sentit del vot. La eleccions del dia 25 de novembre són per escollir qui volem que governi Catalunya durant, espero, els propers quatre anys. Amb això decidirem quines polítiques es desenvoluparan en el camp de l’economia, l’educació, la sanitat, la cultura o els serveis socials. Per part del govern sortint, s’ha volgut més donar-li un caràcter de plebiscit, per donar suport a una consulta sobre la forma d’institucionalitzar la nostra realitat nacional. No sé si era la millor opció però era una opció legítima i acceptable. Això ha creat una certa confusió. No ens equivoquem, en aquestes eleccions no es vota a favor o en contra de la independència. Es vota si volem o no decidir sobre el nostre futur com a poble. Es vota si volem o no una consulta, o un referèndum, com a primer pas d’aquest futur. Alguns, molt respectablement, votaran que volen decidir i ja avancen que en el seu moment decidiran per la independència. Altres, amb un criteri que sincerament no entenc, votaran que no volen decidir. I altres, penso que una majoria, votarem que sí volem decidir, i que quan ens toqui decidir el farem en funció de les alternatives que en aquell moment s’ofereixin.
El resultat del plebiscit ja està assegurat. Un cop el PSC, per fi, s’ha definit nítidament a favor de donar suport al dret a decidir, crec que en qualsevol cas està garantida una amplíssima majoria al Parlament per avançar en aquesta direcció, quedant en minoria les opcions obstruccionistes. Sentint declaracions i llegint programes electorals, crec que el sí ja ha guanyat el plebiscit abans de celebrar les eleccions. Això assegura una gran força de cara als passos que caldrà donar en els pròxims temps. Espero que aquesta situació permeti ara no centrar els debats només en aquest tema i que també es pugui discutir d’altres polítiques concretes, les que es duran a terme en el dia a dia, i que també es decidiran (no ho oblidem) amb el nostre vot .
2. La continuïtat en la Unió Europea. No cal dir fins a quin punt, a Catalunya, a Madrid i a Brussel·les, s’ha fet i es farà soroll al voltant d’aquest tema manejant Constitucions, Tractats, i altres elements formals, interpretant segons conveniències per demostrar exactament el contrari uns dels altres. No seria millor introduir-hi una mica de sentit comú? Des de la meva experiència personal, sabent que altres la tenen més recent que jo, m’atreveixo a descriure així la situació a Brussel·les: Les autoritats de la UE, i encara més les de la Zona Euro, veuen amb preocupació un conflicte que pogués acabar en una separació de Catalunya de la UE i l’euro, i també se sentirien incòmodes si es veiessin obligats a intervenir. La seva posició crec que, simplificadament, serà: “Si es produeix un pacte entre l’estat espanyol i el poble català, nosaltres el farem, ho beneïm i farem tot el necessari per ajudar a que es pugui encaixar en l’estructura comunitària”. “Si en lloc d’un pacte hi ha un conflicte declarat, no volem fer d’àrbitres, i en el cas extrem no podríem oblidar que el nostre soci és l’Estat Espanyol”.
Tant aquest debat, com el que estem presenciant sobre la situació econòmica d’una Catalunya separada, em porten al convenciment que tant l’actitud de la UE com la qualitat de la nostra futura situació econòmica, estan molt relacionades amb el procés i amb les condicions en les que es produeixi la possible separació. Dit en altres termes, el “com” és gairebé tan important com el “què”. El trajecte és gairebé tan important com l’estació final. Per tant, quan arribi el moment de decidir, s’ha d’exigir que, al costat del cartell amb el nom de l’estació de destinació, s’indiquin les previsions del trajecte i les estacions intermèdies.
