La vella guàrdia del PSC assisteix perplexa davant els moviments del President Mas. No entén com el president de CiU s’ha lligat, fins a tal punt, als peus d’Oriol Junqueras.
La nova direcció del PSC també es mostra aclaparada davant els focs d’artifici de Mas. I segueix esperant que el mandatari català faci, de veritat, algun moviment per buscar altres socis de govern. Si és que ho necessita-ara ja és molt evident – i si és que està disposat a assumir les conseqüències. Però tampoc en aquest cas el PSC es mostrarà molt sol·lícit. Pere Navarro està disposat a esperar. També altres dirigents, molt més proclius a algun acord amb CiU, com Àngel Ros, o Antoni Balmón.
Ningú al PSC està disposat a ajudar Mas, perquè, primer, Mas ha de demanar-ho i oferir algun guió per poder governar. I, després, optar per un soci concret. De res val, per al PSC, aquests oferiments genèrics de Mas i del conseller de Presidència, Francesc Homs, per acordar un govern de concentració entre CiU, ERC i PSC.
El mateix exconseller Joaquim Nadal, es preguntava, després del balanç de Mas dels seus cent dies de govern, i a través del seu compte de twitter, com pretenia el president de la Generalitat tirar endavant després de considerar que Catalunya viu una situació d’emergència. “Quin és el guió, i el camí, on són les mesures excepcionals?”, assegurava.
No hi ha res. Mas assegura que no ha acordat res amb el president Mariano Rajoy. Afirma que no van parlar d’un nou sistema de finançament. Només d’ampliar el marge de dèficit per al 2013, que depèn, en última instància, de la Comissió Europea. Rajoy s’ha compromès a demanar el 6% per al conjunt de les Administaciones públiques. Si s’aconsegueix, Mas reclama que les comunitats, o, en tot cas, Catalunya, pugui quedar-se amb el 2% d’aquest marge.
Però el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, vol un major matalàs per al Govern central. El necessita per als interessos del deute, i les oscil·lacions de la seguretat social, que paga el subsidi d’atur, també el dels catalans. El marge podria ser del 1,5% de dèficit.
I Esquerra Republicana ja ha manifestat que, ni amb aquest 1,5% de dèficit, aprovarà els comptes de 2013.
El PSC assisteix impàvid davant aquest espectacle. Els dirigents consultats recorden que el PSC va facilitar la investidura d’Artur Mas en el seu primer mandat, el 2010. I CiU no va complir el document pactat. Al revés. Tot van ser retrets per la herecencia rebuda, i el dèficit acumulat. Ara, el mateix Mas ho ha recordat en el seu balanç dels cent primers dies.
La disjuntiva del PSC, molt conscient de la seva debilitat actual, però també cohesionat davant el desgavell de Mas, no és la d’anteposar el suport als pressupostos o l’entrada al Govern a canvi que es retiri la consulta sobiranista. El que defensen els socialistes és que Mas hauria d’oblidar l’horitzó del 2014 per celebrar aquesta consulta -el dret a decidir en què està d’acord el PSC – i concentrar-se amb totes les seves forces en com abordar la crisi, com aconseguir un millor finançament i en com reactivar l’economia, buscant suports, i negociant amb tots, també, i, principalment, amb el Govern central del PP. El compromís de Mas, recorda el PSC, va ser el de convocar la consulta al llarg de tota la legislatura. És a dir, hi hauria de termini fins al 2016.
Però Mas està subjecte a Esquerra Republicana, que entén que l’única sortida de Catalunya és la consulta, i, si es pot, avançar com més aviat millor. Abans, fins i tot, de 2014, la data acordada entre CiU i ERC.
La conclusió és que Mas no va abordar el seu fracàs electoral.Va llançar una puntada cap endavant, com en el rugbi, es va abraçar a Esquerra i a seguir. Però Oriol Junqueras es va quedar fora del Govern, convertint-se, segurament, en l’únic dirigent del món que garanteix l’estabilitat d’un govern -està per veure – i, al mateix temps, és el cap de l’oposició. I es va comprometre Mas, per a més inri, a convocar una consulta a 2014. Una altra puntada cap endavant.
El PSC vol col·laborar, encara que sigui a costa dels seus propis interessos electorals. Però sempre que Mas entengui que “tot al mateix temps no pot ser, i a més és impossible”. És a dir, mantenir els compromisos amb Esquerra, però governar amb Esquerra i el PSC.
¿Sortida? Eleccions a finals d’any.
