Durant la campanya per les eleccions catalans es va discutir llargament sobre l’anomenat “dèficit fiscal”. Pels independentistes catalans, el dèficit entre Catalunya i Espanya revesteix un caràcter espoliador, i fracassat el “pacte fiscal” no hi ha una altra manera de reduir-lo que la independència. Pels antiindependentistes més radicals, el dèficit fiscal ni tan sols existeix. Tant els uns com els altres van oblidar el que podríem anomenar dèficit simbòlic, que encoratja l’independentisme amb raons menys discutibles. Si hi havia algun dubte sobre la seva existència, el ministre José Ignacio Wert ha vingut a ajudar amb un Avantprojecte antològic.
El primer aspecte de l’avantprojecte que il·lustra el dèficit simbòlic és el tractament de les assignatures de llengua castellana i de llengua “cooficial”. Per començar, l’Avantprojecte utilitza un terme que té una sorna pejorativa. On la LOGSE parlava de “llengua oficial diferent del castellà”, Wert parla de “llengua cooficial”. Per ser justos, aquesta terminologia, desconeguda en el bloc de constitucionalitat, ja estava en les lleis educatives impulsades per Rodríguez Zapatero i José M. Aznar, que també evitaven esmentar el català/valencià, el gallec i el basc pel seu nom. El defecte principal de l’Avantprojecte és una novetat absoluta: es tracta de la degradació de l’assignatura de llengua “cooficial”. A la LOGSE i lleis posteriors la llengua castellana i la “llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma” ocupaven el mateix lloc en la llista d’àrees dels diferents nivells educatius. Heus aquí que l’Avantprojecte de Wert situa al castellà entre les “assignatures troncals” i relega la llengua “cooficial” a les “assignatures d’especialitat”. La diferència no és trivial, perquè en la nova avaluació final d’ESO i de Batxillerat les assignatures troncals són objecte d’avaluació obligatòria però les d’especialitat no.
La segona qüestió que il·lustra el dèficit simbòlic és el tractament asimètric de les llengües vehiculars. L’Avantprojecte de Wert estableix que en les comunitats autònomes rellevants el castellà ha de ser llengua vehicular en totes les etapes educatives, corresponent a les administracions educatives determinar la proporció procedent en l’ús del castellà i la llengua “cooficial”. Si un rellegeix bé aquesta disposició, l’asimetria salta a la vista. L’Avantprojecte no inclou cap mandat perquè la llengua “cooficial” sigui llengua vehicular en totes les etapes educatives. Per si això no fos suficient, l’Avantprojecte segueix amb la seva aportació més espectacular: mentre no es determini la proporció relativa de les llengües vehiculars, “els pares o tutors tenen dret a escollir la llengua vehicular de l’ensenyament que reben els seus fills”. En el context català, això només pot interpretar-se en un sentit: mentre les autoritats catalanes no reintrodueixin el castellà com a llengua vehicular, els pares tenen dret a escollir una educació impartida íntegrament en castellà. I si no hi ha escoles públiques o concertades que ofereixin el castellà com a única llengua vehicular els pares podran escolaritzar els seus fills en centres privats que sí ofereixin aquesta opció sabent que l’Administració autonòmica sufragarà les despeses.
L’asimetria que reflecteix aquest últim supòsit es pot il·lustrar fàcilment. A la Comunitat Valenciana l’oferta d’educació en valencià està per sota de la demanda. Algú creu que en virtut de l’Avantprojecte l’Administració autonòmica ha de sufragar l’escolarització en centres privats als pares que desitgen que la llengua vehicular de l’ensenyament que reben els seus fills sigui el valencià?
L’Avantprojecte de Wert posa les coses molt fàcils als independentistes. Oriol Junqueras, d’ERC, no va trigar ni un segon a vincular la iniciativa ministerial amb la prevista consulta independentista, i en la seva trobada amb diversos eurodiputats a Brussel·les la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, va sostenir que “les agressions al català demostren que ens cal un Estat propi a Catalunya”. Un Estat propi a Catalunya podria ser més ric, com prometen uns, o més pobre, com amenacen altres. Però segur que amb un Estat propi a Catalunya ens estalviaríem la vergonya de tenir un ministre com Wert, i sobretot no hauríem d’estar cada tres mesos fent pinya al voltant de conselleres d’Educació que volen fer-nos oblidar les dràstiques retallades que han perpetrat agafant el clau ardent de la defensa de la immersió lingüística.
