Un policia s’apropa a un borratxo que a la llum d’un fanal sembla que busca alguna cosa amb afany . Interpel·lat entorn de la seva recerca l’home respon : «La meva clau». Ara són dos els que la busquen. El policia , home previngut, pregunta a l’home si està segur d’haver perdut la clau precisament en aquell lloc. Aquest respon: «No, aquí no, sinó allí darrere, però allí està massa fosc.» Molt clara la moralitat d’aquesta popular historieta : el gènere humà té una incomprensible tendència a intentar evitar els problemes amb l’efecte contrari al perseguit . Solem adaptar-nos eternament a solucions , a models de conducta que en algun moment van ser suficients i eficaços. Fins i tot quan les circumstàncies canvien. El que indubtablement ens aclareix perquè en determinats aspectes socials estem instal·lats en l’estèril més del mateix o en la notable incapacitat d’inventar i imaginar noves actituds, solucions, noves respostes.
Aquesta obcecació és molt clara en algunes concepcions polítiques i en determinats mitjans de comunicació . Posaré un exemple però podríem col·leccionar-los : el recent “si” de Brussel·les al tan somiat “corredor mediterrani”. La necessitat pràcticament vital de l’actual govern convergent per continuar aplicant models de conducta del passat pujolista més victimista ens ha portat a la resta dels mortals catalans a no saber si celebrar tal esdeveniment o per contra posar-nos a plorar. Per a una notícia bona que cau en el cistell van i ens la pispen. Més del mateix : segueixen buscant solucions a la llum del fanal quan segurament ara han d’estar en una altra part , tal vegada sense llum i amb retallades socials.
I que dir d’aquests renaixentistes tertúlians del mainstream. Algun dia deixarem de sentir pontificar a filòsofs , historiadors i amics de la faràndula , això si, renaixentistes , sobre complexos assumptes elèctrics, nuclears o d’infraestructures ?. De vegades fa l’efecte que molts d’ells basen la seva existència a assegurar-se , com observava Giles Deleuze, que seran convidats a sortir per les ones. No hi ha més que una sola solució possible i permesa : la d’ells. Sense especialització alguna, sovint també ens suggereixen amb la recepta de més del mateix buscar les claus amb ells, això si, on no estan.
