Portada

Jordi del Río: La conquesta de la felicitat del PSC

Fa poc més d’una setmana de la clausura del Congrés del PSC  i em venen al cap algunes reflexions. En primer lloc, sobre la certament lamentable targeta de presentació que va suposar entrar a la seu del congrés d’un partit democràtic sortejant una taula on les plataformes precongressuals reclamaven  quelcom tan obvi en ple segle XXI com l’execució del vot secret en el desenvolupament del conclave. Coratge i radicalisme democràtic s’han barrejat en l’activisme d’aquests col.lectius precongressuals que sense cap mena de dubte han estat uns dels  guanyadors morals d’aquest congrés. Una certa olor a ranci i a revengisme en uns pocs dels seus integrants no haurien de posar en qüestió l’excel·lent treball d’aquestes plataformes, pedres angulars del prolífic debat previ al sempre reduït format d’un congrés polític. Després de la construcció d’aquest Nou PSC fer un pas enrere en relació a l’elecció i deliberació democràtica tindria el seu just preu polític.

La segona reflexió és la subjacent a la manera escrupolosament transparent com el candidat que va entrar en el recinte amb majors opcions per ser escollit primer secretari va liderar l’envit d’una altra candidatura. Fet inusual en el PSC i que va acabar convertint el congrés en una festa de la democràcia i de pas en una bufetada a molts incrèduls. Inqüestionable i generosa actitud la de Pere Navarro. Valenta la de Joan Ignasi Elena que amb la seva intervenció en el plenari presentant una candidatura alternativa va ajudar a escriure una de les pàgines més emotives i democràtiques de la història del PSC.

Molt PSC per fer? Evidentment, però més enllà de l’autocrítica estèril, de vegades oportunista i incoherent, el que es necessita ara és l’activisme productiu dels qui volen posar límit als excessos socials del govern dels millors, (millors per a ells, és clar). Acabaré amb Bertrand Russell i la seva Conquesta de la felicitat : “Aquells que deixen de fixar-se en la pols que no s’ha netejat notaran que la vida és molt més agradable que quan se sentien constantment irritats per això”. El 12 Congrés del PSC no ha pogut netejar tota la pols, tres dies donen per a poc, però ja ningú no pot negar que la generala ha estat contundent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button