Les meves raons per no participar en la consulta són tant de fons com de forma. Per descomptat que Catalunya és una nació, però, contra el que afirmen els sobiranistes, és una nació que ja té Estat: la Generalitat, que és part integrant de l’Estat espanyol «social, democràtic i de dret». Una altra cosa és voler un Estat exclusiu. És una opinió respectable, però no la crec econòmicament ni socialment bona per a Catalunya. La convocatòria d’aquest diumenge és, doncs, un acte de propaganda independentista, un acte polític del mateix valor que una manifestació o una recollida de firmes. L’objectiu que persegueix és crear la sensació que hi ha un moviment secessionista en marxa que aviat serà majoritari. El que és enganyós és que ens cridin a participar en aquesta festa, apellant a la democràcia, a tots els altres, també als federalistes i als autonomistes, que som, recordem-ho, la majoria sociològica, encara que el sobiranisme mediàtic pretengui fer veure que ja a penes existim. En els díptics de propaganda, els convocants afirmen que la consulta és un acte «oficial, legal i vinculant», quan res d’això és cert. Juguen amb les paraules fent totes les trampes que permet el llenguatge.
En vista de l’escàs èxit de participació que han aconseguit les consultes celebrades a les ciutats mitjanes i grans, la convocatòria de Barcelona semblava condemnada a passar desapercebuda des del punt de vista comunicatiu. Però no és així. I no ho és per raons principalment d’estratègia política de CDC, que no vol que ERC i Solidaritat per la Independència (SI) apareguin com les úniques forces compromeses amb aquest tipus d’iniciativa quan falta poc per a les eleccions municipals. Es dóna el cas, a més, que a Barcelona concorrerà, a la pràctica, una sola llista secessionista, amb Jordi Portabella i Joan Laporta formant tàndem electoral; cosa que, sens dubte, a Xavier Trias no li fa gaire gràcia.
Amagar la mà
Si a l’estrenar-se en el seu càrrec, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, afirmava que l’Executiu d’Artur Mas no es proposava «de cap manera» impulsar les consultes sobiranistes, des de fa unes setmanes els líders convergents han decidit posar-se al capdavant de la que es farà aquest diumenge. Primer Jordi Pujol, després el president Mas i ara ja gairebé tots els consellers han anat a votar anticipadament, però sense càmeres ni periodistes. Curiosa metàfora.
En democràcia el que es publicita és l’acte de votar, la imatge somrient del polític davant de l’urna, mentre que el que es reserva és el contingut del vot. Pujol i Mas han fet al revés: propaguen que han votat la ruptura imaginària amb la resta d’Espanya, però no han volgut retratar-se. Aquest gest propagandístic tan calculat subratlla que CDC se serveix quan li interessa de l’anhel independentista de molts, però sense servir en realitat aquest propòsit. D’una altra manera, votaria a favor de la proposta parlamentària de SI que proposa obrir ara mateix un procés de ruptura. Així doncs, sembla clar que Mas està practicant allò de tirar la pedra i amagar la mà.
