L’any 2009 representa una fita per al paper de la Unió Europea al món. Assenyala els 10 anys de la Política Europea de Seguretat i Defensa (PESD), durant els quals la UE ha contribuït a la seguretat en l’àmbit internacional i ha influït de manera real en les vides de les persones en tot el món. Al mateix temps, ens trobem en el llindar d’una nova era en què el Tractat de Lisboa entrarà en vigor i proporcionarà un nou impuls per a la nostra acció exterior.
En 10 anys, hem desplegat 20 operacions en tres continents per ajudar a prevenir la violència, restaurar la pau i impulsar la reconstrucció després d’un conflicte. Des de Kabul fins a Pristina, des Ramal fins Kinshasha, la UE vigila fronteres, supervisa acords de pau, entrena a forces de policia, construeix sistemes de justícia penal i protegeix vaixells dels atacs pirates. Gràcies als nostres èxits, cada vegada rebem més peticions d’ajuda en una crisi o després d’una guerra. Tenim la credibilitat, els valors i la voluntat necessaris per fer-ho.
La Unió Europea va ser una avançada en el 1999. El caràcter integral i polifacètic de la nostra estratègia era nou. I la UE segueix sent l’única organització que pot utilitzar tota una panòplia d’instruments i recursos que complementen les eines tradicionals de política exterior dels seus Estats membres, tant per impedir o prevenir una crisi com per restaurar la pau i reconstruir les institucions després d’un conflicte.
Aquí es troba el valor afegit extraordinari de la Unió. Combinem l’ajuda humanitària i el suport a la construcció institucional i el bon govern amb la capacitat de gestió de crisi, ajuda tècnica i econòmica i diàleg polític i mediació. L’enfocament conjunt civil i militar de la UE fa que siguem flexibles i capaços d’oferir solucions a mida a problemes complexos. Els conflictes actuals demostren amb més claredat que mai que una solució militar no és ni l’única opció ni la millor, sobretot durant l’estabilització d’una crisi, una veritat que també ha subratllat el president Barack Obama.
La PESD va donar els seus primers passos en els Balcans. Quan van esclatar les guerres iugoslaves en els anys noranta, vam haver de limitar-nos a contemplar com es cremava el nostre veí perquè no teníem mitjans per reaccionar davant la crisi. Vam aprendre la nostra lliçó i ens vam organitzar, i dotar d’una sèrie de capacitats i procediments de presa de decisions i d’una doctrina de seguretat. El 2003 vam impedir mitjançant els nostres esforços diplomàtics un brot d’hostilitats a l’antiga República Iugoslava de Macedònia i després es va desplegar l’Operació Concòrdia. El 2004, l’Operació Althea va prendre el relleu de les forces de pau de l’OTAN a Bòsnia i Hercegovina. Avui continuem tenint una gran presència als Balcans, lluitant contra el crim organitzat i construint les institucions legals i de manteniment de l’ordre. Per exemple, EULEX Kosovo és la missió de la UE fins a la data, amb uns 2.000 membres que treballen amb la policia i el sistema judicial i en equips mòbils de duanes.
Les activitats de gestió de crisi i construcció de pau de la UE no es limiten als països veïns. Hem tingut intervencions importants a l’Àfrica, per exemple, quan hem contribuït a proporcionar un ambient segur per a les eleccions a la República Democràtica del Congo i a protegir els refugiats i els cooperants de les conseqüències de la crisi de Darfur. L’any passat vam organitzar EUNAVFOR, la nostra primera operació naval, per lluitar contra la pirateria a les aigües de Somàlia.
Qui podia imaginar fa 10 anys que la Unió Europea dirigiria un dia una força de 13 fragates a l’oceà Índic que anava a reduir l’èxit dels atacs pirates a la meitat?
Aquest any, la Unió té 12 operacions en marxa al mateix temps, més que mai. Des de 2003, s’han desplegat uns 70.000 homes i dones en 23 operacions de gestió de crisi. Procedeixen d’Estats membres de la UE i de països que no són membres però participen també en les nostres operacions, com Noruega, Suïssa, Ucraïna, Turquia i els Estats Units. D’aquestes 23 missions, sis han estat militars i les altres 17 civils. Despleguem personal de l’Exèrcit o la Marina quan és necessari, però el nostre objectiu no és lliurar guerres, sinó construir la pau.
La Unió Europea no és una aliança militar. La solució a qualsevol crisi, emergència o conflicte ha de ser sempre política, i les nostres accions de PESD estan sempre fermament arrelades en estratègies polítiques elaborades mitjançant consens.
Les nostres missions de PESD ens han portat a llocs tan llunyans com Aceh, Indonèsia, on vigilem l’acord de pau signat després del tsunami de 2004, després de decennis de guerra civil. En estreta col.laboració amb l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), vam fer d’intermediaris entre els rebels i el govern i supervisem el lliurament de les armes.
A mesura que adquirim experiència i coneixements, organitzem operacions cada vegada més ambicioses. El nostre èxit amb l’Operació Artemis, a la República Democràtica del Congo, on la UE va intervenir el 2003 després de xocs violents i una crisi humanitària a Bunia, ens va ajudar a preparar les operacions EUFOR al Txad i la República Centreafricana i EUNAVFOR a Somàlia, a la qual Sud-àfrica ha mostrat interès en incorporar-se.
L’any passat, vam demostrar amb quina rapidesa podíem mobilitzar quan despleguem una missió d’observació al Caucas en menys de tres setmanes per ajudar a apaivagar la crisi entre Rússia i Geòrgia, després de l’acord de pau aconseguit amb la mediació de la UE. Com a membre del Quartet Internacional, la UE està profundament involucrada, des del punt de vista diplomàtic, en el Procés de Pau del Pròxim Orient, i, en el moment en que s’arribi a un acord entre israelians i palestins, estarem llestos per ajudar a portar – a la pràctica sobre el terreny. Ja comptem amb una missió a Cisjordània per ajudar a crear la policia civil i el sistema de justícia penal a Palestina. I a Somàlia, estem pensant en prendre mesures per reformar el sector de la seguretat com a complement a EUNAVFOR Somàlia i l’ajuda humanitària i el suport polític que ja proporcionem.
Per respondre a les peticions d’ajuda, cada vegada més nombroses, per tal d’abordar els reptes de seguretat regionals i mundials, la Unió Europea ha de millorar encara més l’eficàcia i coherència de la seva acció exterior. En l’actualitat hi ha una gran distància entre les nostres ambicions i els nostres recursos, i hem d’escurçar. Són necessàries prioritats més clares i decisions pressupostàries sensates. I hem de reforçar la nostra capacitat civil i militar i augmentar els seus fons per poder donar suport a les nostres decisions polítiques.
Hem de desenvolupar encara més l’estratègia conjunta civil i militar de la UE, que és única, per tal de poder ser més flexibles. També hem d’enfortir la nostra capacitat de desplegar forces de reacció ràpida. En la segona dècada de la PESD, el Tractat de Lisboa posarà tot això a disposició de la UE.
El País
