En tots els països europeus la crisi està inflant els partits de protesta, els aliens al sistema. A la Gran Bretanya, el que genera més simpaties és l’UKIP, que demana la sortida d’Europa. Canalitza el vot de protesta que no pot anar als conservadors perquè governen ni als laboristes que ho van fer fins no fa gaire. A França, les enquestes diuen que el primer partit a les europees serà el Front Nacional de Marine Le Pen, l’extrema dreta, que creix amb part del vot de protesta que fa dos anys va anar a François Hollande (contraNicolas Sarkozy) i que ara no tornarà a votar socialista (l’atur es manté alt) ni pot anar a una dreta desunida. L’excepció és Alemanya (l’atur ha baixat durant la crisi), on la CDU i l’SPD mantenen la seva força (encara que els premis nobel espanyols d’equilibri social diuen que allà l’ocupació és de baixa qualitat).
A Espanya passa una cosa similar, però aquí -malgrat que la crisi és més forta i l’atur representa més del doble de la mitjana europea- el PP i el PSOE segueixen sent dominants. Segons l’enquesta del CIS feta pública ahir, el PP perd el 12% respecte a les eleccions del novembre del 2011, però segueix guanyant el PSOE, que perd un 2%. I el PP i el PSOE queden encara molt per davant d’IU i UPD, quegrosso modo doblen el vot del 2011. Però la protesta continua sent-hi. En l’enquesta que EL PERIÓDICO va publicar diumenge passat es veia que la fidelitat de vot a populars i socialistes és només del 45% del vot del 2011. Una mica menys de la meitat dels votants populars i socialistes estan avui disposats a repetir la seva elecció.
El vot de protesta és també la nota dominant a Catalunya. Segons la mateixa enquesta d’EL PERIÓDICO, la coalició de govern, CiU, tindria una fidelitat de només el 52% en unes eleccions legislatives. I en unes hipotètiques eleccions catalanes sembla que el vot per sensibilitats (sobiranista i no sobiranista) es mou molt poc però que, en canvi, pugen amb força els partits de protesta. Resumint, que el ple del vot independentista (ara CiU, ERC i la CUP) obtindria, segons el sondeig publicat recentment per La Razón, 72 diputats (davant els 74 del 2012 i els 73 del 2010), mentre que el no sobiranista (PP, Ciutadans i PSC) en trauria 50, davant dels 48 del 2012 i els 49 del 2010. Enmig, la menys definida ICV tindria una progressió (14 escons ara davant els 13 del 2012 i els 10 del 2010).
La frontera sobiranisme-no sobiranisme no s’altera, però, per contra, dintre de cada bloc hi ha forts traspassos. Pugen els partits de protesta a costa dels de govern. Entre els no sobiranistes es dispara Ciutadans, que tindria ara fins a 16 diputats davant els 9 del 2012 i els 3 del 2010 a costa del PP (16 davant els 19 i els 18) i el PSC (18 davant els 20 i els 28). Però la transferència més forta es dóna en el front nacionalista, ja que el partit d’Artur Mas baixaria fins a 34 diputats davant els 50 actuals i els 62 del 2010. Perdria gairebé la meitat dels seus diputats del 2010. ERC ,amb 31 escons, milloraria els 21 actuals i triplicaria els 10 del 2010. I la CUP, amb 7 diputats, doblaria de sobres els 3 actuals.
Hipòtesi que es pot allunyar
Però el més increïble d’aquesta enquesta (que fonts solvents de CiU admeten en privat que els té preocupats) és que el front independentista CiU-ERC es quedaria a tres o quatre escons de la majoria absoluta (que sí que aconseguirien sumant-hi els set parlamentaris de la CUP). Si aquesta extrapolació es confirmés (més o menys) en pròximes enquestes, la hipòtesi d’unes eleccions plebiscitàries anticipades el 2014 s’allunyaria molt. Per a CiU podrien ser el petó de la mort i al caut Oriol Junqueras tampoc li interessarien.
Article publicat a El Periódico
