Diuen –més enllà de l’Ebre– que les consultes han estat una «xarlotada». Aquí alguns creuen que obren una nova era. Allà s’equivoquen perquè les consultes són significatives. Aquí també, però no tant.
Que votin 257.000 barcelonins, el 21% del cens oficial, indica que una cinquena part vol la independència. És un percentatge similar al 18% (885.000 catalans de 550 municipis) que va fer la mateixa aposta. I és rellevant que les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) diguin que més del 60% (enfront de poc més del 30%) creu que l’autonomia actual és insuficient. Espanya inquieta i ja és el cinquè problema de Catalunya, va al darrere de l’atur i la crisi, però al davant de la inseguretat ciutadana. Ho ha aconseguit el PP amb el recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut, el Govern de Rodríguez Zapatero amb els seus dubtes i el mateix tribunal amb una sentència que –com bé diu Miquel Roca – revisa l’esperit de la Constitució del 78 i és una puntada de peu al que va votar el poble català.
Però els fanàtics de les consultes exageren. Les enquestes del CEO ja diuen que els partidaris d’un Estat independent són el 24,5%, amb un lleuger augment després de les sentència del TC. Però són més els que prefereixen ser una comunitat autònoma (33,2%) o un estat en una Espanya federal (31,9%). I l’últim CEO (després de la sentència del TC) diu que el 42,7% se sent «tan català com espanyol», enfront del 19,4% que es defineix com «només català».
El 24,5% dels independentistes (27,5% entre els electors de CiU) hi són. Però aquest 24% no pot menysprear, com a rèmora històrica, el 33% d’autonomistes i el 31% de federalistes. Catalunya no avançarà si aquests tres terços escassos (un més escàs) no treballen junts. Les consultes tampoc són el principi de la història. Avui ERC i Solidaritat Catalana, el 10% del Parlament, es quedaran soles votant independència. I CiU, la minoria majoritària, s’abstindrà. Aposta perquè el pacte fiscal –després de l’Estatut que creu fracassat– sigui el nou encaix a Espanya.
CiU s’ha dividit amb les consultes. Jordi Pujol i Artur Mas hi van votar a favor. El secretari general, Josep Anton Duran Lleida, no va votar i la vicepresidenta, Joana Ortega, va votar no segons va revelar un malhumorat Duran. La pregunta és per què el president ha optat per significar-se en una cosa que divideix els catalans i els seus electors.
Les consultes, com la repulsa a la intromissió del TC en la sobirania catalana, són part de la Catalunya actual. Però només es construirà un futur sensat amb la feina conjunta dels tres terços escassos (autonomistes, federalistes i independentistes). O després d’una conversió massiva a l’independentisme que només un José María Aznar ressuscitat podria aconseguir. Val més que no.
