Els plats simples, amb ingredients sans, són fàcils de digerir. Si tenen substàncies picants o corrosives, destrossen l’estómac. Els que combinen una barreja sofisticada d’ambdós elements compliquen la digestió. No hi ha dubte que el projecte Eurovegas és un d’aquests. Sense saber amb certesa quines són les probabilitats d’haver de menjar-lo, ja hi ha una gran polèmica sobre aquest tema. Polèmica, en la majoria dels casos, poc rigorosa i basada més en apriorismes que en una anàlisi seriosa del tema.
És cert que l’anàlisi és difícil precisament perquè no hi ha un coneixement exacte del projecte, el que permet que cada un ho imagini i ho expliqui a la seva manera, d’acord amb la conclusió a la qual desitja arribar. També afecten el rigor dels alineaments polítics habituals. Si, com passa en aquest cas, el Govern ho defensa i ho desitja, els que s’identifiquen amb la seva política el troben bo i els que sintonitzen amb l’oposició el consideren nefast. Inevitable?
Des d’aquest punt de vista, no em sorprèn, sinó que m’alegra, que dins del PSC hi hagi i es manifestin posicions divergents, i que la seva direcció no hagi pretès imposar un pensament únic. En un tema tan complex, això és més un signe de llibertat que de debilitat.
Explico les quatre fases de la meva digestió personal.
1. Conec Las Vegas (Nevada). No m’agrada la idea de tenir a la perifèria de Barcelona un complex així. Considero que té més inconvenients que avantatges. No els detallo ja que s’han explicat prou. Parlant en termes de moda, sóc molt més partidari de Massachusetts que de Las Vegas. Desitjaria que dediquéssim més esforços i recursos a aconseguir el primer, que necessita molta voluntat i perseverança. Encara que en aquest moment sigui un miratge llunyà, hi ha bases reals per poder lluitar per això.
2. Però aquests desitjos de futur no em fan perdre consciència d’aquesta realitat catalana. Estem en una situació social difícil, amb punts molt preocupants. Fruit d’errors polítics i financers, i decisions personals o familiars equivocades, dels més de 600.000 aturats actuals hi ha gairebé un terç que no han completat estudis bàsics ni tenen formació professional, ni qualificació ocupacional. Molts d’ells, massa, són de difícil reciclatge per reincorporar-se al món laboral i, per tant, tenen un futur incert. El projecte Massachusetts, pel qual cal lluitar, no els resol el seu futur. L’oportunitat d’uns 30.000 llocs de treball durant els quatre anys de construcció d’Eurovegas i d’una altra quantitat indefinida posteriorment representaria un alleugeriment important de l’atur i oferiria un període de temps per a una política de reconversió. Per tant, és comprensible intentar una negociació, que no comprometi la dignitat del país.
3. Però tinc clar que aquesta és gairebé l’única raó que em mereix una valoració positiva i, per tant, vull deixar molt clar un perill, que crec inevitable. La construcció d’un complex d’aquestes característiques suposarà un enorme efecte d’atracció sobre persones que resideixen actualment a la resta d’Espanya o en altres àrees del sud d’Europa i el nord d’Àfrica, que estan en la mateixa situació i tenen gran mobilitat. No seria impossible que, encara que es creessin 30.000 llocs de treball, el resultat net fos un augment final de l’atur, per l’arribada de més de 30.000 demandants de treball. Només a Espanya pot haver-hi diversos centenars de milers de persones en aquestes circumstàncies…
El final d’aquesta difícil digestió em porta a pensar que, si arriba la necessitat de decidir, no serà una decisió fàcil per a qui la prengui. No m’agradaria haver de fer-ho jo! Per això hauríem de descarregar-nos d’elements demagògics en un i altre sentit, i exigir una gran transparència en el contingut del projecte per analitzar-lo, i en les cessions que es facin per localitzar-lo aquí.
4. Oblidava l’última fase de la meva digestió. Pot semblar frívola, però és seriosa. Si les autoritats de Madrid accepten les pressions dels promotors i es localitza allà, es produirà segurament l’efecte crida cap a Madrid des de la resta d’Espanya. Podria passar llavors que la reducció de l’atur de baixa formació a Catalunya fos més important en aquest cas que en el de la localització aquí? Es pot fer una simulació rigorosa d’aquests dos escenaris per comparar els resultats?
3 Comments