Portada

Joan Majó: Cops d’Estat imperceptibles

copdestatEl poder polític és la capacitat d’una persona, o d’un grup organitzat de persones, de decidir la direcció en què es mou una comunitat, d’establir els seus objectius, i d’impulsar les accions necessàries per aconseguir-los. Els sistemes democràtics intenten que sigui el conjunt dels ciutadans qui decideixin col·lectivament les persones que formen part de les institucions polítiques i exerceixin el poder. L’èxit d’aquest intent és sempre parcial, és evident que hi ha altres grups amb poder, la influència pot ser molt gran. Els anomenem ‘poders fàctics’. Segurament els més importants són el militar, l’econòmic i el mediàtic. Els perills que aquests poders suposen per a la democràcia són de tipus molt diferent, ja que la seva relació amb el poder polític és molt diversa, així com els seus mètodes d’actuació.

► Poder militar. Simplement substitueix la democràcia. Tota dictadura militar (sigui feixista, del proletariat, o teocràtica), suprimeix o desfigura la intervenció dels ciutadans en l’elecció dels seus dirigents, i la desplaça a l’Exèrcit, al Partit o l’Església, o una coalició entre ells. És doncs clarament incompatible amb la democràcia i generalment no ho dissimula, encara que intenti fer-ho inventant formes de democràcia etiquetades (popular, ‘orgànica’…). Una part molt important dels països que hi ha actualment estan sota aquest tipus de règims.

Crec que aquest perill està actualment allunyat dels estats europeus, encara que hi hagi alguns brots preocupants. Desitjo, doncs, parlar dels altres dos, que són menys evidents, però són els més perillosos per a nosaltres.

► Poder mediàtic. El seu perill per a la democràcia rau en què accepta formalment el sistema però manipula la informació, un element clau per formar els criteris dels ciutadans a l’hora de decidir. Els mitjans d’informació no només tenen dret, sinó que poden, i deuen, tenir opinió, però haurien d’estar professionalment obligats a ser absolutament rigorosos en la informació que transmeten. Hem viscut molt de prop campanyes importants de mitjans privats i públics intentat influir en les opinions ciutadanes i en les decisions polítiques, a força de falsejar la realitat i de descriure els esdeveniments des d’uns punts de vista totalment esbiaixats.

En molts casos, s’ha de dir, això es fa en complicitat amb els mateixos governs o partits (desgraciadament, no hi ha excepcions). Aquesta situació no elimina la democràcia però la corromp, perquè falseja les situacions, deforma els arguments i contribueix a la confusió. El funcionament de les xarxes socials, amb la seva gran capacitat de difusió d’informació, està acabant amb ‘l’oligopoli dels mitjans’, però el seu caràcter difús i sovint anònim, fa que també sigui fàcilment manipulable i no és segur que estigui afegint claredat i rigor.

► Poder econòmic. Havia estat antigament en mans dels propietaris de la terra; va passar fa ja temps als propietaris del capital industrial, i actualment es concentra en el capital financer. Aquest canvi li permet actuar d’una manera nova. El seu principal instrument són els moviments de capital a ‘els mercats’. La desregulació de les activitats financeres, la llibertat total de moviment dels diners a nivell mundial, i el gran augment de la component especulativa en les operacions financeres, han generat una gran dependència dels governs pel que fa a aquests mercats. Són capaços de controlar el valor de canvi de la moneda d’un país i per tant d’influir decisivament en la competitivitat exterior de la seva economia, al marge dels ajustos interns que aquest realitzi. (És molt interessant observar la història dels tipus de canvi euro-dòlar-iuan i observar la lluita entre política i mercats…)

D’altra banda, determinen l’interès al qual cada país finança el seu deute i per tant limiten la seva capacitat d’invertir i de gastar, generant a més un cercle viciós de dèficit-deute-interessos-dèficit. Això obliga els governs dels estats a prendre decisions incomprensibles per als ciutadans, ja que els governs no actuen pensant en ells, sinó en aquells als quals deuen diners i intenten que els n’hi segueixin prestant.

No som conscients de fins a quin punt les nostres democràcies s’estan debilitant com a conseqüència dels canvis recents experimentats per aquests dos poders. Veiem sovint, en els països poc desenvolupats, cops d’Estat brutals i violents que eliminen la democràcia. Però en els més avançats també pot haver altres cops d’Estat imperceptibles, més tranquils i més lents que, sense matar la democràcia, la segresten, i posen als governs al seu servei. La història dels últims deu anys es pot llegir amb preocupació des d’aquesta perspectiva.

El País

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button