Joan Ignasi Elena: No puc entendre la política sense la proximitat amb la gent

Poc abans de morir aquest agost passat,  l’historiador i escriptor britànic Tony Judt ens deia que “Si les paraules es deterioren, que les substituirà? És tot el que tenim!” En bona part d’això us vull parlar: de paraules sentides, autèntiques i per a mi molt importants. Paraules gens confoses, paraules clares. Perquè des de l’acció política no podem contribuir al deterior de les paraules  perquè  això pressuposaria  també el deterior de la política i evidentment  l’augment del deteriorament de la nostra convivència en societat . Deteriorar la política és deteriorar la convivència i aquesta és la nostra principal responsabilitat.

Deixeu-me començar amb una primera paraula per a mi cabdal en aquests moments: compromís. I començo per aquesta paraula conscient que pot ser el titular, el resum del meu escrit. Precisament per això començo per aquesta, sovint, prostituïda paraula:  per deixar ben clar que per a mi sempre ha estat molt clar, sentit, autèntic i elevat  el meu compromís amb Vilanova i la Geltrú. És per això  que vull guanyar aquestes eleccions , que les guanyarem, i que vull continuar i continuaré quatre anys més liderant, amb el meu equip, aquest apassionant viatge, aquest apassionant projecte al servei de Vilanova i la Geltrú. Afegeixo amb la boca petita i amb el cor ben gran: el compromís amb aquesta vila que humanament m’ha donat tant. Ja no puc entendre la política sense la proximitat amb els ciutadans i ciutadanes de Vilanova i la Geltrú. Dit això, no m’estendré en el capítol d’aquesta paraula. Lluny del maximalisme del govern dels millors, lluny de l’imperatiu del que toca ara o no toca, nosaltres amb humilitat i amb energies renovables, ens  dedicarem  aquests propers quatre anys a escoltar-vos i a governar. Repeteixo: sou els nostres millors assessors.

Deixeu-me referenciar ara una altra paraula que té a veure amb el tipus de campanya que volem fer. I per què no dir-ho, que segurament té molt a veure amb la manera de ser de la meva candidatura. Una candidatura de  “bona gent”. Gent que viu la ciutat des de l’emoció i sense anar de res. Aquesta paraula és simpatia. Com diu un bon amic meu aquesta és, avui dia, segurament una paraula perillosa perquè tots els qui estem en política en aquesta conjuntura, diuen, de desafecció, semblem tan acomplexats, que qui parla de simpatia, amor o tendresa a la política, és assimilat a un ximplet o a un bufó. Però no, mira per on, que si feu una recerca d’aquesta paraula en el diccionari trobareu aquesta magnifica definició: tendència de dues coses a unir-se o a actuar l’una sobre l’altra. No val malinterpretar aquest significat, al menys en aquest context, afegint altres connotacions, diríem menys políticament correctes. No sé que en pensaria el bo de Tony Judt però resulta evident que per això que esteu pensant també es necessita simpatia. Em refereixo a la simpatia com a un estil de fer, a la simpatia com la base de qualsevol aliança, de qualsevol enteniment. La recuperació de la simpatia, la capacitat d’unir-se, conformen segurament bona part del nostre full de ruta municipal i sota aquest capteniment hem triat als membres de la nostra candidatura: el saber escoltar, el saber lligar aliances. I sobretot fugint de l’acritud per sistema. De l’esterilitat del no. Feu l’exercici d’observar la imatge de la nostra campanya: no té ombres, és senzilla, i sobretot, és positiva. Representa simbòlicament un estil de fer política: simpatia i transparència. Una campanya que no vol imposar res. Ni un canvi per imperatiu legal, ni anar de res. Venim a treballar i a sumar. Des de l’emoció. És per això que reclamo la complicitat de tots els ciutadans. Aquest és l’objectiu, sumar al servei d’un projecte per Vilanova i la Geltrú. És una actitud: la humilitat, el respecte i el treball sense límits. I proximitat. Que ve derivada de la humilitat. El no anar de res. El de ser servidors.

Vull acabar parlant de una tercera paraula, credibilitat. La que dóna la feina feta. Amb el dipòsit de credibilitat que aquesta dóna, ens adreçarem als ciutadans per parlar-los de futur. D’esperança. D’il·lusió. Conscients de les dificultats. Però persuadits de les  moltes oportunitats. Des del compromís individual i col·lectiu, des de la simpatia que vol dir suma, complicitat, acord, i la credibilitat, abordem aquestes properes setmanes. Farem una campanya neta. A cada atac una oferta de diàleg. A cada mentida, un argument. A cada insult, un somriure. Una campanya sense ombres,  apassionada i mirant al futur. Ho farem des d’una actitud positiva, sense estridències ni maximalismes. Una cosa si hem de dir. Nosaltres no som els millors. Ho sentim. Però és que  no hi ha millors. Som nosaltres, amb els nostres actius i passius, les nostres trajectòries, la nostra emoció i amb un projecte per Vilanova i la Geltrú que hem notat que agrada, com agrada viure a Vilanova i la Geltrú. Amb humilitat i moltes ganes seguirem canviant la nostra Vilanova i la Geltrú. Amb vocació de servei i un projecte a la mà que estem materialitzant dia a dia, amb emoció, amb la simpatia que es buscar la complicitat de l’altra i l’energia que dóna una ciutat al darrera.