Una de les expressions que en política estan fent més fortuna és la del “sí o sí!” quan es tracta de discernir en relació a la celebració de la consulta pel dret a decidir. Llàstima, però, que per visualitzar que passi el què passi la consulta s’ha de fer, hi ha qui es valgui d’una expressió castellana quan en disposem d’una altra de catalana que com a mínim amb la mateixa contundència, rebla el clau en el sentit que a hores d’ara no hi ha cap més sortida que fer la consulta sobre el futur que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya volem pel nostre país. Em refereixo a l’expressió “tant si com no” que hauria de ser el substitut del “sí o sí!“ tan incorrectament utilitzat.
Sigui com sigui, a mesura que els dies i les setmanes passen, les actituds i les percepcions en relació a la consulta evolucionen, tant pel què fa a la forma com al fons. Ho podem comprovar si seguim l’evolució dels missatges que els líders de les diverses formacions polítiques s’intercanvien per constatar allò que dissortadament sabíem: que cadascú –que cada formació política– entén d’una manera diferent com ha de ser el nostre futur com a poble. D’aquesta manera, conceptes com sobiranisme, independentisme, federalisme, catalanisme es barregen i acaben per confondre a una ciutadania que té la seva mirada posada en la crisi i en la destrucció de les bases sobre les quals se sustenta l’estat del benestar que tan ha costat conquerir.
Tanmateix no ens adonem –o no ens volem adonar– que per avançar cap a una Catalunya que sigui un Estat dins la Unió Europea, calen tres condicions que indefectiblement s’han de complir, l’una darrera l’altra. La primera, que una gran majoria dels catalans i de les catalanes ens posem d’acord en el model de país que volem, i en les relacions a mantenir amb els països veïns. La segona, que a partir del posicionament majoritari de la ciutadania assolir un acord amb l’Estat del qual a hores d’ara encara formem part. En cas contrari, no serà possible que es doni la tercera de les condicions necessàries pel futur de Catalunya com a Estat, i que no és altra que la de garantir que Catalunya continuarà pertanyent a la Unió Europea.
Publicat al butlletí núm. 18 (maig de 2013) de la Coral Cants al Vent.
