CatalunyaEspanyaPortada

Javier Pérez Royo: De la Constitució al Codi Penal

codipenalFins al dissabte 8 de novembre de 2014, és a dir, fins al dia previ al diumenge 9, en què els ciutadans van acudir a votar a la consulta reconvertida en “procés participatiu“, la Fiscalia no va fer acte de presència en el desenvolupament del “Procés “. Aquest dia la Fiscalia Superior de Catalunya va obrir diligències per investigar si l’ús de locals públics per a la celebració de la consulta podia ser constitutiu de delicte i va ordenar a la policia autonòmica que confeccionés un llistat dels locals públics en què s’anava a votar així com la identificació dels responsables d’aquests centres.

Si fins aleshores el Govern únicament havia recorregut al Tribunal Constitucional per intervenir en el “Procés“, a partir d’aquest moment també ho farà a la Fiscalia Superior de Catalunya i la General de l’Estat, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i al Tribunal Suprem . El Dret Penal començava a entrar en joc.

Inicialment la Fiscalia Superior de Catalunya es va resistir a deixar-se arrossegar per aquest camí i va rebutjar interposar una querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la celebració del 9-N, per entendre que la seva actuació no era constitutiva de delicte. El Govern hauria de instar el fiscal general de l’Estat, Sr. Torres Dulce, al fet que intervingués i, com a conseqüència d’aquesta intervenció, el Tribunal Superior de Justícia admetria el 21 de desembre de 2014 una querella per prevaricació, malversació i usurpació de funcions contra ells. Gairebé immediatament després el Sr. Torres Dulce presentaria la seva dimissió, sense que mai s’hagi donat una explicació de la mateixa.

Aquí van acabar els dubtes o reserves que pogués haver-hi en la Fiscalia respecte de les demandades del Govern pel que fa al desenvolupament del “Procés“. La Fiscalia s’ha convertit en un òrgan de vigilància permanent del Govern i del Parlament així com dels municipis catalans, amb la finalitat de reaccionar davant el més mínim moviment que es produeixi en aquest terreny pels poders públics de la comunitat autònoma de Catalunya.

Aquest protagonisme de la Fiscalia és el millor indicador del canvi que s’ha anat produint en l’estratègia del Govern per intervenir en el “Procés“. La integració de Catalunya a l’Estat, sense deixar de ser un problema polític i constitucional, s’ha convertit fonamental i prioritàriament en un problema penal. La perspectiva penal passa a ser la dominant. Fins que no estigui resolt el problema penal, considera el Govern, no es pot pensar tan sols en abordar una resposta política i constitucional.

Aquesta primacia de la perspectiva penal sobre la politico-constitucional en l’estratègia del Govern ja es va posar de manifest amb la Llei Orgànica 15/2015 de reforma de la LOTC. L’atribució de competències executives al Tribunal Constitucional amb una lògica a mig camí entre el procediment administratiu sancionador i el procés penal, suposa una desnaturalització de l’esmentat òrgan. Del control de normes a la imposició de multes o suspensió o inhabilitació d’autoritats, fins i tot democràticament triades. Aquesta és la perspectiva des de la qual el Govern va passar a contemplar la qüestió catalana després del 9-N.

Amb aquesta perspectiva no és suficient  la reforma del Tribunal Constitucional, per molt que se’l desnaturalitzi i per moltes competències executives que se li atribueixin. Cal recórrer a la Fiscalia i als tribunals de justícia ordinaris. I en aquestes estem. I d’una manera accelerada. La decisió del fiscal general de l’Estat d’ordenar a les fiscalies de les quatre províncies catalanes que cridin a declarar 715 alcaldes que havien manifestat la voluntat dels seus ajuntaments de col·laborar en el referèndum de l’1 d’octubre, advertint-los que, en cas de no acudir a declarar davant la fiscalia, s’ordenaria als Mossos d’Esquadra que els detinguessin i els conduïssin davant el fiscal, és el pas més cridaner donat fins al moment.

En si mateix, el pas no té molta transcendència, però com a indicador del que pot venir la té tota. Ara mateix, el més que pot fer el fiscal, una vegada que ha sentit l’alcalde al que ha interrogat, és posar-lo a disposició judicial. No pot adoptar cap mesura ni tan sols cautelar. Però l’amenaça de la persecució penal ja està a l’horitzó immediat. I l’advertència per al conjunt de la població està llançada.

Que ningú no s’enganyi. El missatge que el Govern llança a través del fiscal general és que tot aquell que pretengui participar en el referèndum de l’1 d’octubre ha de saber que està cometent un delicte i que la Fiscalia ha de prendre nota i actuar en conseqüència. Els primers són els alcaldes, però després vénen tots els ciutadans que vulguin participar en el referèndum de l’1-O. Ningú que vulgui participar en el referèndum està fora de perill. Absolutament ningú. Això és el que materialment significa l’ordre del fiscal general de l’Estat.

En aquest procés de transformació fàctica del Codi Penal en la Constitució de Catalunya se sap com s’entra, però no com se’n surt. No hi ha ningú al Govern al que li hagi passat això pel cap?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button