‘Millennials’, ens diuen. Som els que vam néixer entre els anys 80 i principis dels 90, una generació oblidada i menyspreada en el debat públic sobre la Unió Europea. Fins ara, és clar. Nosaltres venim a trencar aquesta tendència amb un crit generacional que reivindica que el futur d’Europa és el nostre i només nostre. Per què? Perquè ens toca gestionar un canvi de paradigma a nivell mundial sense precedents en la història, però des d’Europa.
Europa està acostant-se a un gir per al qual encara no estem preparats. Ens hem adonat que l’Estat-nació europeu se’ns ha quedat petit en aquest món global i multipolar. Ens toca viure en aquesta altra riba de la història competint amb milers de milions de persones que s’incorporen a una economia globalitzada i disposades a viure amb molts menys drets i molt menys diners que nosaltres. Ara sabem que les classes mitjanes europees tenen totes les paperetes per sortir perdent del procés de globalització. Ens ho repeteixen insistentment: assumiu-ho, “viureu pitjor que els vostres pares”. Davant la complexitat dels reptes globals i a la desesperança emetem un crit clar: no ens conformem.
La desconfiança cap a una UE que segueix sense donar respostes ha augmentat espectacularment, però la lectura que es fa és errònia: la joventut no és euroescèptica. Globalment, la joventut és europeista crítica. La nostra és ja la primera generació europeïtzada. La franja d’edat que comprèn els que tenim entre 18 i 35 anys està marcada per la internacionalització i el cosmopolitisme dels processos de socialització i les eines amb les quals hem crescut: des de la xarxa d’amics que treballen “fora” als quals han pogut estudiar en un altre país; passant per la normalització de la filosofia low-cost, aplicada tant a la feina (precari i exigu) o als viatges, realitzats ja sense passaports ni limitacions administratives.
L’europeisme crític exigeix un canvi de ritmes. Del que es tracta no és de construir Europa, sinó d’apropiar-se d’ella. Som una generació que escolta incrèdula i una mica avergonyida com el debat sobre el futur d’aquest continent segueix girant al voltant de “l’interès o no” de construir un futur junts, i no sobre posar-la en consonància amb la nostra realitat diària i amb els problemes amb què breguem. El repte és consolidar de manera urgent el caràcter democràtic d’un projecte que segueix massa capficat en els seus faccionalismes. Necessitem millorar, veure’ns representats en ell, fer que funcioni i que doni solucions.
Per això demanem de manera incansable que els partits, els mitjans i les xarxes educatives ens parlin de política exterior, d’ocupació, d’elusió fiscal, d’immigració o de sistemes de governabilitat econòmica. Europa interessa. Volem saber quina visió tenen els nostres representants sobre temes centrals com les dotacions de les beques Erasmus, l’harmonització fiscal, els acords comercials i la mobilitat a Europa.Volem saber què passarà amb la llibertat de circulació o el sistema de transferència de pensions i drets socials per a ciutadans que resideixen en un altre Estat membre. Volem saber quan s’unificaran els criteris per crear empreses indiferentment del que digui el passaport. Volem preguntar als nostres eurodiputats què plantegen en matèria de futur energètic. Volem saber com ens afectarà la unió bancària o per què seguim tenint una Unió Europea que disposa d’un vergonyós pressupost que no arriba a un 1% del PIB continental.
En els últims vuit mesos una vintena de joves ens hem reunit sota el paraigua de Amb Còpia a Europa (cceuropa.net) per demostrar que debatre sobre Europa sí que és possible i si interessa. Ho hem fet sense més finançament que la de les nostres butxaques i sense afiliació institucional, partidista o empresarial. Comptem amb joves dels quatre grans partits nacionals. Molts altres no estem en partits, som universitaris, autònoms o professionals. Des que va néixer, Amb Còpia a Europa ha perseguit anar a la trobada de la nostra gent, la qual ha crescut sota aquesta mateixa bandera, per apropiar-nos junts del debat europeu.
Us en recordeu de la Transició? Nosaltres tampoc. Per això, igual que els nostres pares van conquerir la democràcia a la Carrera de San Jerónimo, nosaltres volem conquistar a les institucions europees a Brussel·les.
Davant l’evident nacionalització del debat europeu, hem volgut apostar per l’europeisme crític, per una millor Europa traduïda en major legitimitat, exigint innovacions democràtiques que facilitin la participació i millorin la representativitat. Volem que el ciutadà prengui el paper central que li correspon, superant el gastat mantra de més Europa, que advoca per més integració però, en massa ocasions, de manera tecnocràtica i poc participativa. Aquesta és la nostra petita contribució al debat. I treballarem perquè a partir del dia 25, no sigui l’última.
