EuropaPortada

Javi López: Davant l’abisme de la paràlisi

Els temps d’agitació política solen coincidir amb els que res no canvia. El problema de la sobregesticulació buida és que no impedeix que el planeta segueixi girant, cosa que coneixem bé a Catalunya. Després d’una dècada de molt soroll per no res, correm el risc de desaprofitar la major oportunitat per vertebrar el nostre futur i rellançar la nostra economia des dels Jocs Olímpics de Barcelona de l’any 1992: la gestió dels fons europeus.

El Fons Europeu de Recuperació posarà en circulació 750.000 milions d’euros orientats a la modernització del nostre teixit econòmic, posant l’accent en les transicions verda i digital, i aspirant a dotar-nos de més autonomia en els sectors industrials estratègics. Estem davant d’una gran oportunitat, i al mateix temps un enorme desafiament i responsabilitat.

En una diligent gestió d’aquests fons ens juguem bona part del nostre futur. Per a això, cal cooperació institucional lleial entre administracions i una ben articulada governança multinivell, col·laboració publicoprivada, pensament estratègic, i concertació política. Aquestes haurien de ser les coordenades sobre les que girés la política governamental catalana, però res d’això sembla present en les converses per a la formació de el nou govern de la Generalitat. Mentre a Europa s’ha decretat cooperació com a únic mètode per a la nostra supervivència com a unitat política, continuem atrapats en una lògica d’embats pròpia de les gestes medievals.

Aquesta actitud contrasta amb la d’aquells que sí que estan fent els seus deures. El Govern basc va presentar a principis d’any 188 projectes amb els quals aspirava a “reinventar“, mentre el català, en un gest molt simptomàtic, només ha tractat els fons europeus durant la campanya electoral per presentar un llistat de 27 iniciatives. Probablement mai ha estat tan clara la disjuntiva en què ens trobem: l’embat o la reinvenció. Al mateix temps, el Govern espanyol està projectant l’electrificació del gegantí sector automobilístic, un intel·ligent i vital projecte a càrrec del seu responsable d’indústria, el català Raül Blanco.

La realitat és que Europa es prepara per al veritable xoc de trens de segle XXI: entre Occident i Àsia. En això, Brussel·les hauria de jugar intel·ligentment les seves cartes per esdevenir un amortidor internacional. En tot això, la transició ecològica juga un paper cabdal perquè és la revolució industrial del nostre segle. Catalunya va sortir molt ben parada de l’última, però ara necessita ser capaç de transformar les seves principals indústries (agroalimentària, automòbil, farmacèutica i química), totes elles intensives en emissions, si no vol perdre aquest tren que definirà l’època que ve.

Catalunya ha de deixar d’insistir en una política futbolística que redueix tot a un clàssic. Si continuem així, podem passar, de creure estar jugant un Madrid-Barcelona, a convertir-nos en espectadors d’un Madrid-València en només dues dècades, per demèrits propis i mèrits aliens. El primer pas, responsabilitzar-nos del nostre futur i demostrar-ho en la formació del pròxim Govern de la Generalitat.

La Vanguardia, 11 d’abril de 2021

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button