Llegim l’article que publica Josep Maria Muñoz, director de L’Avenç, en què lamenta que en el nou organigrama municipal -o el que sabem ara d’ell- la cultura sembla haver passat a un segon nivell en l’esquema de governança de la ciutat. El subscrivim de principi a fi.
D’acord amb el que sabem, l’àrea que en el passat mandat comptava amb una tinença d’alcaldia pròpia, la qual dirigia Jaume Ciurana, ha quedat aparcada en l’ampli grup de competències de la segona tinent d’alcalde, Laia Ortiz qui al seu torn designarà un comissionat -amb tota probabilitat una comisionada- per dirigir la política i els equipaments culturals de la ciutat.
Deixem de banda si els noms són oportuns. No és aquesta la qüestió. La qüestió de fons és que la cultura adquireix un rang inferior en l’esquema de govern. Un comissionat és, en l’organigrama municipal, un càrrec de tercer nivell que no participa en la comissió de govern, ni al ple, ni en les comissions llevat que sigui citat pels seus caps o demanda de l’oposició. Un comissionat no disposa d’un pressupost propi ni el negocia de tu a tu amb els que decideixen el repartiment anual. Un comissionat no és ni tan sols un delegat personal de l’alcaldia.
És cert que el nou govern d’Ada Colau ha promès una altra manera de fer les coses i pot ser que la revolució que van assegurar que anaven a fer passi també perquè les decisions escapin a la lògica hermètica de l’espessor institucional amb altres mecanismes de participació i de decisió. Bé, potser sigui així.
Però amb aquesta proposta -que encara es pot corregir en el ple del 20 de juliol- la cultura es invisibilitza de l’esquema de governança.
Té algun sentit? No. A no ser que l’organigrama que coneixem obeeixi al compromís adquirit amb algun dels eventuals aliats per ampliar la majoria de govern en el futur. De ser així, és una plaça reservada. Però vol dir que la cultura, -de nou i com abans- és la torna d’algun permuta.
La política cultural de l’anterior mandat no va ser neutral. En absolut. Gairebé diríem que en algun sentit va ser obertament hostil. Els que esperaven que això canviés, de moment, tenen ja motius fundats per sentir defraudats.
Bloc de Jaume V. Aroca per a La Vanguardia
