–¿Les primàries del PSC de Barcelona han elegit un candidat a l’alcaldia o un líder de l’oposició?
–Amb aquest procés hem elegit el líder social del projecte del PSC a la ciutat, i això engloba el partit i el grup. És natural que sigui així.
–¿Com es lidera aquest projecte des de fora de l’ajuntament?
–Amb conviccions, idees, propostes, contacte amb la gent i presència pública. No és imprescindible estar assegut a la butaca de regidor.
–Ha dit que el PSC no ha de demanar perdó pels seus anys de govern. ¿Les primàries tanquen l’etapa d’autocrítica en el partit?
–Al socialisme se li poden retreure errors a nivell autonòmic i estatal, però en aquesta campanya he percebut que els barcelonins reconeixen el que hem fet per la ciutat i desitgen que ens aixequem. Per això treballaré per l’autonomia del projecte socialista de Barcelona.
–¿Això és un avís a la direcció nacional que no acceptarà tuteles?
–És una declaració de principis. Una ciutat amb la projecció que té la nostra ha de pensar el seu projecte des de Barcelona i per a Barcelona.
–Tan autònom vol el seu projecte que el primer secretari, Pere Navarro, no va estar dissabte en la seva proclamació com a guanyador.
–Com he dit, aquest projecte s’ha de fer des de Barcelona i per a Barcelona. De totes maneres, Navarro em va trucar per felicitar-me.
–¿El PSC és més fort avui a Barcelona que abans de les primàries?
–El projecte socialista és més fort perquè el 70% dels participants no tenien militància política i molts són força representatius en aquesta ciutat.
–Però la participació ha estat molt baixa entre la pròpia militància. Més enllà de demanar una reflexió, ¿té cap raó que ho expliqui?
–El PSC ha fet un exercici d’innovació democràtica que comportava riscos. Hem obert les portes i les finestres del partit i ara no les hem de tancar. Hi han entrat molts ciutadans que vull que contribueixin a construir una majoria d’esquerres el 2015.
–«Les primàries són el primer dels canvis que necessita el PSC», va dir divendres passat. ¿Quins seran els següents?
–Aprendre que es pot fer un procés obert que reconnecti amb molts sectors de la societat. Hem de construir un projecte pensat per a la gent que està fora per poder eixamplar el partit i cuidar la seva pluralitat interna.
–Un d’aquests canvis serà rellevar Jordi Martí al capdavant del grup.
–Aquest decisió no està presa perquè vull respectar els temps que marqui el propi grup.
–¿Però Martí hi cap al seu projecte?
–Tothom que s’ha implicat en aquestes primàries té un lloc en el projecte que vull representar.
–¿És partidari d’un congrés extraordinari en la federació per consolidar el seu lideratge?
–A vegades no calen canvis de persones ni d’estatuts, sinó canvis d’actitud i de cultura política.
–¿Però creu que es pot mantenir la bicefàlia tradicional entre l’alcaldable i el líder de la federació?
–El missatge de les primàries ja contenia la idea d’escollir el líder social del projecte. La materialització en l’estructura de l’organització l’haurem de debatre pròximament.
–Ja des de la primera volta, va estendre la mà a ICV-EUiA de cara a l’any que queda de mandat. ¿En què s’ha de plasmar aquesta col·laboració?
–La mà està estesa a ICV-EUiA i a les organitzacions socials. De fet, la primera reunió que tindré serà amb la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i amb la plataforma PTP, que està negociant el preu del transport públic. Amb l’esquerra política i social hem de teixir complicitats i identificar objectius compartits per construir una majoria progressista el 2015.
–¿Amb ERC ho intentarà?
–Amb dirigents d’ERC conservo les complicitats que vam forjar en etapes anteriors, però els últims posicionaments del partit han estat poc d’esquerres i incompatibles amb una agenda socialdemòcrata.
–Els sindicats estan fent una aposta molt forta per la consulta del 9-N. ¿Això pot ser un obstacle per entendre’s amb ells?
–En absolut. Jo provinc d’un sindicat de classe, la UGT, que sempre ha defensat que el progrés nacional i social formen part del mateix projecte. Els sindicats són coherents en la seva posició sobre la consulta.
–Per parlar de Barcelona haurà d’esquivar el debat sobiranista.
–No hem d’esquivar-lo perquè forma part del paisatge de la política catalana. Però parlar de Barcelona també és parlar del transport públic, l’atur, la vivenda, el comerç, la reactivació econòmica… L’agenda social ha de ser l’agenda central del projecte, però l’agenda nacional també afecta Barcelona.
–Malgrat el seu afany, ¿podrà abstreure’s de la convulsió al PSC?
–Espero que totes les sensibilitats del partit entenguin que compartim un mateix model de ciutat. Ningú ha d’oblidar que el nostre adversari és Xavier Trias.
–En la política catalana hi hem vist recentment pinzellades de sociovergència . ¿Li agraden?
–El que més m’agrada de l’acord sobre Barcelona World és el pacte industrial. No m’agraden, per principis, les illes fiscals. El pacte ha millorat el projecte, però el futur de Catalunya és diversificar l’economia i atraure indústria nova.
–La pregunta era més genèrica. ¿Li agraden els pactes CiU-PSC? ¿N’hi poden haver a Barcelona?
–El PSC ha de tenir vocació de liderar una alternativa d’esquerres a Barcelona i a Catalunya.
–¿Quina és la primera iniciativa que vol impulsar com a alcaldable?
–Les setmanes vinents farem una proposta per destinar els 140 milions de superàvit a pal·liar els dèficits en polítiques socials.
Entrevista de José Rico per a El Periódico
