Entrevista a Xavier Arbós: “L’independentisme està naufragant en succedanis”
El veig a la tele, a la premsa, a RAC1… Sembla vostè el constitucionalista d’urgències…
Hauria preferit enriquir-me en una reflexió profunda de tots i no només dels polítics sobre el nostre futur, però la qualitat del debat públic s’ha degradat aquests últims anys.
El que ens passa … és greu?
Amb menys del 48% dels vots, els independentistes acaben de declarar de manera unilateral una secessió en tota regla, iniciant un procés irreversible que tindrà conseqüències també irreversibles …
…
L’independentisme com a opció és perfectament respectable, però que Madrid hagi fet algunes coses malament no justifica els independentistes perquè actuïn de qualsevol manera. La seva declaració ens perjudica a tots, ia la seva pròpia causa per començar.
En què?
L’independentisme està naufragant en succedanis tan sorollosos com estèrils, perquè la independència no es guanya perquè la declares, sinó perquè te la reconeixen i, si l’independentisme català no tenia reconeixement internacional abans, ara, després de declarar-la de manera unilateral amb menys de la meitat dels vots, dels catalans encara té menys.
¿No hauran aconseguit alguna empatia?
El líder independentista quebequès va ser rebut a Matignon per la guàrdia d’honor abans del primer referèndum; i el president Chirac els va donar suport a la CNN per al segon. Si vols reconeixements així, l’últim que has de fer és una declaració com la del 9-N.
Per què el procés té tanta pressa?
Per no perdre la legitimitat que creu haver obtingut de les mobilitzacions al carrer, però s’obliden de la legitimitat internacional… I la nacional. A l’independentisme simplement li falten vots per legitimar la seva declaració i no ha sabut admetre-ho i gestionar-lo.
¿Almenys obté algun avantatge tàctic?
Pensi que els enemics de deixar que decidim els catalans són tant que tenen por que en un referèndum surti el sí com que tenen por que surti el no…
¿L’independentisme pateix del mateix por a les urnes que atribueix a Madrid?
Fixeu-vos que en la seva declaració del 9-N són els independentistes els que ens neguen als catalans aquest dret a decidir, perquè anuncien que convocaran una consulta per votar la Constitució catalana, però el democràtic seria deixar-nos decidir abans de redactar-la si volem la independència. I si no la volem, estalviar la seva tramitació.
Creu que l’independentisme encara té recorregut a l’alça o ha tocat sostre?
Per començar, té tot el meu respecte, perquè l’ha votat el 47,56% de catalans i perquè han aconseguit abanderar la il·lusió del si. Jo mateix he tingut temptacions de tornar a ser independentista, perquè, de fet, ho vaig ser. Vaig ser militant del PSAN abans de l’escissió, quan preconitzava un socialisme com el de Rocard.
Ha fet vostè el procés a l’inrevés!
Com tants de la meva generació: però no renunciem a l’independentisme a canvi de res. El nostre pacte de convivència amb els catalans que no pensaven com nosaltres contribuir al fet que la societat catalana aconseguís benestar i llibertats. I això necessitem avui: deixar d’exhibir els nostres grans principis per mostrar els grans resultats de les nostres cessions.
¿Caldria reeditar d’alguna manera els pactes del règim de la transició?
Per descomptat, però la declaració unilateral del 9-N és el contrari a qualsevol concepte de pacte social. Jo no crec que la llei sigui l’expressió de la raó, però en una democràcia és l’expressió del consens. Si la infringeixes, ¿sobre què basarem la nostra convivència?
Què està fallant?
Entre uns polítics que actuen com si el dret no existís i altres que actuen com si només existís el dret, estem posant en risc el que s’ha aconseguit durant la lluita per les llibertats en el franquisme i la transició i aquest esperit de pacte social que va fer possible la convivència i la prosperitat de les últimes dècades. Cal tornar al respecte per l’opinió de l’altre ia valorar la generositat de les cessions.
Què no ha fet qui tenia més poder?
Hi ha hagut passivitat, menyspreu i negació dels catalans des d’una part de l’Estat…
Donim un exemple concret.
El PP va recórrer aspectes de l’Estatut català que sí que admetia a l’andalús. És que el que era inconstitucional per als catalans no ho era per als andalusos? Així, per mer interès partidista, es va deslegitimar el Tribunal Constitucional, el que va causar un dany terrible a la nostra democràcia que ara paguem tots.
¿No hi ha maneres de reparar danys?
Confio que els hi hagi. I en què recuperem així el diàleg, que per ell arribaran les solucions i no per l’estèril narcisisme d’exhibir la puresa dels principis.
Tant de bo.
També l’independentisme més pueril s’ha complagut en reduir a l’Estat espanyol i, per extensió, a tot Espanya a una caricatura de funcionariat reaccionari en un país de mosques enfront de la modernitat, l’eficiència i la laboriositat innata catalana. M’estranya que els mateixos que ridiculitzen Espanya s’estranyin després que no són estimats.
Entrevista de Lluís Amiguet per a La Vanguardia
