El 21 de novembre farà vuit anys del assassinat del Prof. Ernest Lluch, per la banda terrorista ETA. Un defensor de les llibertats i el diàleg, i amic del poble basc, que ha rebut una resposta tant absurda. Una reacció purament vehement, un jove sentir-se ferit i trobar en l’ànim de revenja la seva única resposta, sense aturar-se per un moment a reflexionar, les conseqüències i la transcendència del que feia, com si trencant cada vida de les víctimes, aconseguís res per apropar-se encara que fos, al seu objectiu de país. Una revenja personal, res té que veure, més que en la vehemència i es portada únicament per un amor propi mal entès.
Fa un any comentava, “una reflexió sobre la violència”:
Si anem a l’arrel de la violència política, és un punt d’honor, que des de fora es veu en principi vehement i que en exacerbar aquest honor a ultrança l’individuo que el protagonitza, de seguida es creu/veu trepitjat per la societat i pels altres.
Qui s’identifica amb aquest punt d’honor així, està fàcilment dolgut i busca la sortida, de la única forma que la pot veure, des del punt de vista d’aquest honor ferit, i que a ultrança passa a ser sanguinolenta[1]
Aquesta idea exacerbada, és la que han de canalitzar ells mateixos, a unes vies reals, confrontats per tots, més factibles i lluny del fracàs, al qual porta la radicalitat fanàtica, sempre inviable[2].
Es inacceptable, que es doni una història de sang com la de ETA, quan les circumstàncies de diàleg en la societat i la disposició a negociar, fins i tot acollir a aquest col·lectiu dissident, una vegada sigui encarrilat de forma viable, circumstància que es dóna actualment en la societat democràtica del Estat”.
[1] Un exemple d’aquest fenòmen, fora del terreny polític, es el cas quan un cotxe circula per la esquerra simplement com un repte en sí mateix, o en el grup, per demostrar-ne que n’és capaç. En altres casos estudiats, els de joves que es repten a sortir l’últim de la via, en arribar el tren.
[2] Ante el dolor y el sufrimiento tenemos la capacidad de transformarlo: a) en una acción más elevada, por inteligencia-emocional, en un proyecto mas legal y válido; b) en una acción mas densa y de mas dolor todavia, que deriva i es causa de la violéncia.
