EuropaMónPortada

Imma Monsó: Reforçar llaços

Dins de la barbàrie d’aquesta guerra, resulta mínimament esperançador comprovar que, després d’anys de desunió i desafecte euro­peista (Brexit, diferències en les polítiques migratòries i un llarg etcètera), Europa ha demostrat una agilitat inusitada per consensuar decisions. La pandèmia ja va suposar una mena d’assaig per reforçar llaços entre els països membres. Ara, aquesta guerra sembla propiciar la necessitat de continuar el camí iniciat: res com un enemic comú per aconseguir un grau de cohesió més alt. Les atrocitats de Putin han fet patent que el sobiranisme euroescèptic és perillós perquè l’afany de no cedir sobirania fa difícil arribar a acords de defensa comuna quan la democràcia és atacada. I en això no hi ha cap diferència entre el sobiranisme euroescèptic de dretes (fonamentalment nacionalista i identitari) i el sobiranisme euroescèptic d’esquerres (que combat la globalització “en favor”dels més vulnerables): tots dos mantenen sovint un discurs il·lús que no sembla avaluar amb rigor dèficits que en el context actual del món no poden ser assumits amb èxit en solitari.

Davant l’amenaça salvatge de Putin, el comportament de la UE ha estat, al capdavall, força acceptable. S’ha comportat com la federació que hauria de ser, ha consensuat en poc temps mesures per defensar la seguretat de tots contra la pulsió depredadora dels invasors. Que les mesures semblin insufi­cients als uns i excessives als altres només indica que han encertat en el “terme mitjà”, un consens de mínims que, per ser realistes, és el màxim que es pot demanar a una institució d’aquestes característiques.

Es podria fer més per frenar aquesta massacre sense arriscar-nos a escalar la violència del conflicte? Potser sí, però alguns encara esperàvem menys d’una institució que fins ara s’ha caracteritzat per la manca de cohesió en els moments crítics. Així doncs, potser aquesta mostra d’unitat és l’única cosa esperançadora que sortirà d’aquesta guerra. Això i la solidaritat que ha manifestat la ciutadania envers les víctimes del conflicte. Perquè és una solidaritat exemplar. Una solidaritat que no deriva de llaços institucionals, ni ètnics, ni lingüístics, ni identitaris, ni religiosos: res d’això tenim en comú amb la majoria d’ucraïnesos. Una solidaritat purament cívica, de la millor espècie, la que és només fruit del respecte que ens devem els uns als altres com a éssers humans.

La Vanguardia, 15 de març de 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Security Code:

Entrades relacionades

Back to top button