Dia de somriures d’orella a orella al túnel de l’AVE per sota del carrer de Mallorca. L’alcalde Jordi Hereu, acompanyat pel ministre de Foment i, des d’avui, de Vivenda, José Blanco, va passejar orgullós a 34 metres sota el nivell del sòl i a només quatre de distància de la vertical dels fonaments de la Sagrada Família. El motiu de tanta celebració va ser el pas, ja fa una setmana, de la tuneladora pel punt més delicat de tota l’obra, el més pròxim al temple. Hereu i Blanco van paladejar amb fruïció el moment i, després, van rendir comptes als «descreguts», als que van usar l’espantall de la por a un possible dany estructural a la futura basílica. Blanco, a més, i per a més inri, ho va fer citant ni més ni menys que Antoni Gaudí.
«Els éssers humans es poden dividir entre els homes de paraules i els d’acció. Uns parlen, els altres actuen. Jo estic entre els segons. Les meves hores les dedico al meu treball», va parafrasejar així el ministre l’arquitecte modernista a qui va anomenar «creador català». Unes paraules que van antecedir als elogis a la «determinació» de l’alcalde al prendre una «decisió difícil» com va ser la de seguir donant suport al que ja havien firmat les tres administracions, Estat, Generalitat i ajuntament (en mans del PP, CiU i PSC) el 2002 i no desdir-se’n com sí que ho van fer els partits de les altres dues. «No es van complir els pitjors auguris» va sentenciar triomfant Blanco i la Sagrada Família «es troba en perfecte estat de revista per a la visita del Papa del dia 7 de novembre».
QÜESTIÓ DE CONFIANÇA / Hereu no es va quedar enrere. «Era molt senzill, només s’havia de creure en Barcelona, en Catalunya, que l’Estat podia fer una obra d’aquest tipus sense problemes. Era qüestió de confiar en les empreses i en els seus tècnics», i no ho van fer, va venir a dir l’alcalde.
Per Hereu la d’ahir no va ser una visita més, sinó «un avís a aquells que pretenguin» en un futur aturar l’avanç de Barcelona «agitant la por». I va concloure afirmant que no entenia com hi havia hagut gent que hagués intentat «enfrontar la irracionalitat amb la racionalitat, la confiança amb la por». I més quan a la raó tècnica s’hi sumaven tres poderosos motius per tirar endavant la galeria: la connexió del cor de Barcelona amb el d’Europa, la millora del servei de Rodalies al traslladar els trens regionals al nou tercer túnel ferroviari de la ciutat i, naturalment, el futur desenvolupament urbà a l’àrea de la Sagrera i Sant Andreu.
El ministre va insistir amb solemnitat que la màquina ha superat la zona de càrrega del temple «sense cap tipus d’incidència» i va al·ludir al moviment d’un mil·límetre registrat en el terreny a la façana de la Glòria, una xifra ja publicada. Va situar aquesta dada per sota de tots els estudis realitzats i va afirmar que no té cap significació. En un comunicat posterior d’Adif, responsable de l’obra, es va afegir una altra informació rellevant: tampoc hi ha hagut variacions del nivell freàtic (aigua subterrània) «atribuïbles» a la construcció de la pantalla de protecció de la Sagrada Família o al mateix túnel.
La tuneladora havia arribat ahir a la cruïlla de Mallorca-Sicília i ja tenia l’illa del temple a 145 metres darrere seu, com va recordar el president d’Adif, Antonio González al ministre.
EXECUCIÓ AFINADA / Entre les desenes de polítics i tècnics que van recórrer el flamant túnel, amb terra de fusta per a l’ocasió i una intensa il·luminació, hi havia Luis del Rivero, president de Sacyr, adjudicatària de l’obra. L’afinada execució fins ara de la galeria, reconeguda fins i tot per la Sagrada Família i la Unesco, va recordar a més d’un assistent que Foment va recórrer a aquesta empresa en els nefastos dies dels esvorancs de Bellvitge el 2007. Sacyr va haver de superar el fiasco de les obres que llavors efectuava la constructora OHL de l’exministre Villar Mir.
Alts responsables tècnics que durant els últims anys han afrontat difícils reunions informatives amb entitats i ciutadans veïns temorosos i desconfiats per l’impacte del túnel, van recordar ahir en un to amarg «la desinformació i el catastrofisme» propagat en aquest temps per «persones que ara es dilueixen en el temps». Les seves paraules ressonaven en la cuirassa d’aspecte inexpugnable que formaven ahir els anells de dovelles de la paret del túnel.
