La recerca d’estructures d’Estat avança imparable sobre el paper, constreta de moment al terreny dels propòsits. Dijous passat es va constituir el Consell de Transició Nacional (CTN), perquè en el viatge a Ítaca calen molt bons assessors. L’expedició pot avortar pels cants de sirena o les barreres d’escull, però no s’ha de descartar que la incompetència o l’amotinament de la tripulació siguin el motiu del naufragi.
La creació del CTN va ser una de les condicions que Esquerra va imposar a Mas per signar el pacte de legislatura que el va fer president. La funció de l’organisme és assessorar el cap de l’Executiu en el procés que té la finalitat confesa de preparar la consulta de 2014. El CTN té una triple virtut: cohesiona al sobiranisme català, fa el mateix amb l’espanyolisme a Catalunya i aconsegueix enervar les forces vives de la “nació amiga”. A aquest consell se li suposa una utilitat per demostrar i que si d’algun dirigent de CiU depengués mai arribaria a transustanciar-se.
Doncs bé, mentre el Govern i els seus aliats busquen noves estructures d’Estat, fan grinyolar d’altres més antigues. I és que en la mateixa reunió en què s’avançava en la creació del CTN, la mateixa Generalitat anunciava que recorreria contra una resolució d’una altra estructura d’Estat ja en funcionament. I és que el Govern de CiU no li ha agradat que l’organisme que fiscalitza els contractes públics -Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) – li esmeni la plana en trobar irregularitats en la privatització i adjudicació d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) a l’empresa Acciona. El grup que presideix José Manuel Entrecanales va presentar un projecte de millora de la xarxa de subministrament amb un termini d’execució superior a 10 anys, per sobre del màxim previst en el plec de condicions, segons raona la resolució. Aquest incompliment d’una de les bases del concurs abaratia l’oferta d’Acciona davant la seva competidora Agbar. La resolució del OARCC es va produir només cinc dies després de la signatura de l’adjudicació de l’ATLL a Acciona. I aquí comença el cúmul de sospitoses i atropellades urgències per part de l’Executiu: el va signar el conseller sortint i en funcions de Territori i Sostenibilitat sortint, Lluís Recoder, el mateix dia que l’actual Executiu -amb Santi Vila com a relleu- prenia possessió del càrrec .
El Govern ha reconegut que la decisió de la OARCC és “executiva i vinculant”, però malgrat tot ha decidit recórrer contra aquesta resolució de la seva pròpia administració per la via contenciosa administrativa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El flamant conseller de Presidència, Francesc Homs, reconeixia la “professionalitat” dels que havien fet l’adjudicació i, amb menys èmfasi i a petició dels periodistes, la dels altres funcionaris (els de la OARCC) que l’havien invalidat.
El pitjor d’aquest despropòsit polític-administratiu és que, si l’adjudicació és invalidada pel TSJC, Acciona exigirà la devolució dels 298.650.000 pagats el 27 de desembre com a primer cànon concessional i la reparació pels danys i perjudicis causats. Tot amb càrrec a l’erari públic. La mala gestió del Govern Mas és innegable. Sense entrar a debatre l’oportunitat de la privatització d’un servei bàsic, l’executiu, en la seva obsessió per retallar dèficit i fer caixa, ha incorregut en una irregularitat que amenaça amb castigar els malmesos i retallats comptes públics.
A més, aquesta privatització exprés olora inevitablement a socarrim quan el camp de la corrupció està abonat: el cas Palau, en què CDC té un extresorer imputat i la seu central a dipòsit com a fiança judicial, o el cas ITV, que amenaça els caps de notables convergents. La privatització d’ATLL sembra dubtes sobre un poder que es considera infal·lible mentre sotmet a la ciutadania a dieta d’austeritat. Exigir que els diners públics es manegis amb respecte no hauria de ser una demanda utòpica. Mentre la nova CiU estén sobre la taula la seva carta de navegació cap a Ítaca, podria començar per gestionar amb transparència. I per mostrar respecte cap a la ciutadania i les estructures d’Estat ja existents.
