L’OMS al punt de mira
«Afuera OMS… !!! Viva la libertad carajo», va escriure el president argentí, Javier Milei, al seu compte de X, el 5 de febrer. El seu portaveu, Manuel Adorni, acabava d’anunciar en una roda de premsa que l’Argentina abandonava l’Organització Mundial de la Salut (OMS): «Els argentins no permetrem que un organisme internacional intervingui en la nostra sobirania i menys en qüestions de salut».
Dues setmanes abans d’aquest anunci i en el seu primer dia al càrrec, el president Trump havia signat una ordre executiva perquè els Estats Units es retiressin de l’OMS. Si no hi ha marxa enrere (les decisions de Trump no solen ser immutables), la bandera nord-americana serà arriada a la seu ginebrina de l’organització el 21 de gener de 2026. La legislació nord-americana requereix un preavís d’un any perquè el país, que era el finançador més gran de l’OMS (al voltant del 18% del total), pugui abandonar l’agència. De moment, la delegació nord-americana ha deixat les seves cadires buides a la 78a Assemblea Mundial de la Salut que l’OMS ha celebrat a Ginebra, del 19 al 27 de maig.
Els pagaments pendents estan en suspens i el més probable és que no arribin mai. Les conseqüències no s’han fet esperar. «La negativa dels Estats Units a pagar les seves contribucions prorratejades per al 2024 i el 2025, combinada amb les reduccions de l’ajuda oficial al desenvolupament d’alguns altres països, significa que ens enfrontem a un dèficit per al bienni 2026-27 d’entre 560 i 650 milions de dòlars”, va declarar Tedros Adhanom, el metge etíop que dirigeix l’OMS. A continuació va anunciar una retallada del 21% al pressupost de l’agència per al 2026-2027, que va fixar en 2.100 milions de dòlars l’any.
Són molts diners? Depèn, va dir el director general, del valor que donem a les coses: «2.100 milions de dòlars equivalen a la despesa militar mundial cada 8 hores i representen una quarta part del que la indústria tabaquera gasta en publicitat i promoció cada any». «Sembla que algú va canviar el preu del que realment és valuós al nostre món», va concloure, sense assenyalar ningú en particular.
Fundada el 1948, l’OMS ha tingut una llarga trajectòria amb èxits i fracassos. Va aconseguir excel·lents resultats en l’eradicació de la verola i va tenir èxits molt satisfactoris en el combat contra la poliomielitis i la tuberculosi; però també va conèixer una frustrant derrota en el seu objectiu de liquidar la malària (que, segons les seves dades, el 2023 va causar unes 597.000 morts al món). El Programa Mundial d’Erradicació de la Malària, llançat el 1955, era prometedor, però el seu progrés a l’Àfrica subsahariana va ser lent, els Estats es van cansar, van retirar el finançament, i el programa es va interrompre el 1969, amb una OMS gairebé en fallida. No cal ser mal pensat per deduir que si als països més pròspers existís el risc de morir de malària, les coses haurien transcorregut de manera diferent.
Al llarg de la seva turbulenta història, l’OMS ha rebut una gran quantitat de crítiques. Algunes són memorables. Una de les més recordades va ser la del filòsof conservador Roger Scruton, molt apreciat per Aznar i molt difós per la FAES. Quan van començar les primeres campanyes de l’OMS contra el tabac, Scruton va publicar una bateria d’articles de premsa i un llibre (el títol del qual juga amb les sigles en anglès de l’OMS: «WHO, What and Why?», «Qui, què i per què?»), defensant el dret sagrat de la ciutadania a fumar, i criticant l’agència i la seva directora general d’aleshores, la ex primera ministra socialdemócrata de Noruega, Gro Harlem Brundtland. Segons Scruton, «l’ímpetu» de les mesures antitabac proposades per l’OMS tenia el seu origen en les «velles prioritats polítiques» de Harlem Brundtland, que amb l’excusa de salvar vides estava en realitat impulsant «programes socialistes d’abast mundial».
La motivació d’aquesta campanya de Scruton contra l’OMS es va conèixer quan el diari britànic The Guardian va revelar el contingut d’un correu electrònic que una societat del filòsof havia dirigit a la companyia Japan Tobacco International, en què demanava un augment del sou que rebia Scruton a canvi de més articles pro nicotina (de 4.500 lliures esterlines que rebia des de feia anys a 5.500 lliures). El Financial Times i The Wall Street Journal van suspendre les col·laboracions del filòsof.
Les crítiques més recents a l’OMS solen ser del mateix tenor, encara que més rimbombants i apocalíptiques. No sols provenen de Trump, Milei o els seuscortesans, sinó també d’alguns «magnats filòsofs» de Silicon Valley. El més escatológic es Peter Thiel, cofundador de Paypal y benefactor del vicepresident Vance. Preocupat per la fi dels temps, sosté que organismes multilaterals com l’OMS són signes anticipadors d’una «arribada de l’Anticrist», en forma de govern mundial totalitari. Es tracta, sosté Thiel, d’un perill mortal per a la humanitat, del mateix rang existencial que els riscos tecnològics lligats a la guerra nuclear, les armes biològiques incontrolables o la IA militaritzada.
El secretari de Salut dels Estats Units, Robert F. Kennedy Jr. es va dirigir a l’assemblea ginebrina de l’OMS en un vídeo i va instar els països a retirar-se de l’agència. Segons va dir, està sotmesa a la «influència indeguda» de la Xina, a la ideologia de gènere, a una burocràcia inflada i ineficient, i als interessos dels que negocien amb vacunes, màscares i altres artefactes innecessaris. El seu discurs es va emetre hores després de l’aprovació per 124 Estats membres de l’OMS d’un Tractat Global sobre Pandèmies. «Gairebé ningú no hauria cregut que això fos possible després de la retirada dels Estats Units de l’OMS» va dir la ministra de Salut alemanya, Nina Warken.
El tractat, negociat durant tres anys, persegueix que el món estigui més ben preparat per prevenir i respondre davant de futures pandèmies del que va estar fa cinc anys, quan la coordinació col·lectiva davant el COVID-19 va mostrar va crear problemes molt greus. Aleshores van faltar d’entrada els recursos adequats, i els països menys desenvolupats es van veure mancats de vacunes acaparades pels països rics.
Presentant el tractat, el director general de l’OMS va dir que aquest «no vulnerarà la sobirania nacional en cap sentit, ni atorgarà a l’OMS poder per imposar mascaretes, vacunes o confinaments. Els que diuen això estan clarament equivocats». Sembla una resposta als que alerten de l’arribada de l’Anticrist en forma de govern mundial. Per tal d’impedir tan terrible amenaça, ens diuen, convé que l’OMS desaparegui, que la seva acció s’esfumi de Gaza, Sudan, Ucraïna, Líban, Myanmar o altres zones de conflicte, que cessin les seves campanyes per a la reducció de la mortalitat infantil, o altres nimietats. Preocupar-se per això, repeteixen els nous reaccionaris, és pur sentimentalisme d’esquerres. Ara està de moda ser dolent. Una rèplica plausible és que si l’OMS no existís, caldria inventar-la.
Publicat a ElDiario, 26 de maig de 2025
