Tres reunions en tres palaus. Una foto conjunta, la primera. Esquivant els mitjans, la segona. Una foto del dia després del president sol, la tercera.
Primera lectura. Si el govern del PP i Rajoy es pensen que “el procés” s’ha acabat, s’equivoquen i molt. Torno a dir – i com molts altres demanen- que la sortida és política i no jurídica. Els gestos del govern de l’Estat encara enroquen i empitjoren més la situació, perquè donen arguments als que volen trencar, i fins i tot els radicalitza; i perquè deixa sense arguments als que defensen una nova relació entre Catalunya i Espanya, basada en un model federal més avançat, amb més autogovern i des d’una relació bilateral. El pas del President Mas els provoca confusió, i es nota. S’atreviran a retirar les “urnes” de les mans dels ciutadans? Aquesta crisi se suma a d’altres que tenen sobre la taula, i no és un partit que es caracteritzi precisament per la bona gestió d’aquestes. I tantes crisis dibuixen una situació que cada vegada és més decadent.
Segona lectura. Que la consulta prevista per al 9N no comptava amb prou garanties democràtiques era evident. No només per la suspensió del Tribunal Constitucional, també per la forma i fons de plantejar-la des de Catalunya, penso. Per exemple, qualsevol consulta requereix imparcialitat del Govern i els seus instruments i una campanya on contrastar arguments. Després de la tercera reunió al Palau de Pedralbes i el trencament de “la unitat” dels anomenats “bloc pro-consulta”, la primera conclusió és que caldria eleccions anticipades: perquè la sortida ha de passar per les urnes, i arribat fins aquí, la primera hauria de ser la formació d’un nou Parlament; perquè Mas ja ha complert el seu objectiu, ser el primer President que convoca a la ciutadania a votar sobre la independència de Catalunya; perquè s’ha trencat “la unitat” (si és que hi era) i ERC trenca amb el seu suport al Govern; perquè permetria clarificar el posicionament de cadascú, el debat democràtic i potser nous lideratges i interlocucions (diria que els actuals s’han cremat en tot aquest procés). I sobretot, perquè necessitem escoltar també quines són les propostes de cadascú per fer front a les crisis diverses i a l’augment de les desigualtats, perquè no estem vivim els millors moments i aquest debat manca, i això també és tenir visió d’Estat.
Tercera lectura. Potser el que intenta Mas és fer una jugada mestra, per ell, no pel país, penso, o una falsa escapatòria. Convocar, convoca, tal i com havia promès, tot i que sigui un simulacre de “consulta” que ni se sap com definir. Fa una crida a la mobilització de la ciutadania i la seva participació (siguem sincers, als ja mobilitzats). I ho fa en solitari intentant emportar-se el protagonisme. Es resistirà ERC o la CUP o IC–EUA a no participar-hi?. Els ha descol·locat, sembla, amb aquesta sortida després de la negativa de fer una llista única en unes properes eleccions anticipades, que “potser” és el que pretenia el President. No sé si es va improvisant o era una estratègia calculada. De fer-se aquesta cosa, ens fem moltes preguntes: què passa si no hi ha molta participació? I si hi ha molta? Qui recluta els voluntaris i amb quina finalitat política? Qui es queda amb aquest “cens improvisat” i quin ús se’n farà? Tots els catalans i catalanes es senten interpel·lats?… la convocatòria institucional de TV3 és prou significativa: “si vols, participa”…
Quarta lectura. Continuem immersos en el tacticisme, que és el pitjor mal que podem patir en aquests moments. Perquè les incerteses i la inestabilitat que anem sumant de les diverses crisis paralitza, i això sí és renunciar a “fer país”. El nou mapa electoral serà diferent, i fins i tot pot ser caòtic. Per exemple, mentre faig aquest article veig que alguns parlen d’una llista unitària promoguda per la “societat civil”…
I una postdata. En aquest article hi ha força “cometes”, que caldrà explicar en un de proper.
