Així està la Generalitat, financerament parlant, pel desastrós procés de privatització de l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Per voler apuntar-se una rebaixa comptable de gairebé 1.000 milions d’euros del dèficit el 2012, el conseller Andreu Mas-Colell, amb les seves presses i la contraposició d’interessos entre els membres del Govern pro-Agbar i els pro-Acciona i amb la inesperada contribució de l’Organism
e Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), van poder generar un perjudici econòmic igual o superior al que es pretenia guanyar. Aquesta situació és conseqüència de l’obstinació del Govern català a mantenir l’adjudicació d’ATLL en mans d’Acciona, malgrat tots els pronunciaments judicials que obliguen a deixar-la sense efecte i retornar-la a la titularitat pública. El Govern ha reconegut que tampoc s’hagués pogut adjudicar a Agbar, per incórrer la seva proposta en vicis similars als d’Acciona, entre ells la incompatibilitat per gestionar el servei sense incórrer en pràctica monopolística.
El risc econòmic ha estat incomprensiblement reconegut i consolidat pel mateix Govern català quan, com publicava El País fa uns dies, ha accedit a deixar per escrit,
avalat pel president Artur Mas, el compromís de rescabalar a Acciona en cas de resolució de la concessió d’ATLL, no només amb l’import del primer cànon satisfet en els últims dies de l’any passat, 298.600.000 d’euros, sinó també amb la indemnització pels “beneficis futurs” i, a més, la compensació pels gestos financers acreditats pels bancs que van participar en l’operació juntament amb Acciona.
Tot això s’hagués pogut evitar si, prudentment, s’hagués esperat quatre dies a fer efectiva l’adjudicació d’ATLL a Acciona, sabent el Govern català que l’OARCC, que llavors era un organisme unipersonal anava a dictar resolució excloent l’oferta d’Acciona. I si no ho sabia, ho hauria de saber, ja que van ser alts càrrecs del mateix govern, algun partícip de la mesa de contractació, els que li van facilitar els arguments per l’exclusió a l’OARCC.
El més greu és que en aquest joc perdrem tots els ciutadans de Catalunya, perquè les probables indemnitzacions aniran a càrrec dels ja minvats pressupostos de la Generalitat. Sobretot perdran els milions de famílies de Barcelona i la seva regió metropolitana, que han vist ja incrementat el seu rebut de l’aigua en més del 50%, i amb amenaça de nous increments.
Ah! Per cert: Aigües Ter-Llobregat era viable econòmicament i podia i havia de romandre en el sector públic per tractar-se d’un bé comú estratègic, per al benestar de tots i per al futur de Catalunya.
