Per resistir a l’espai de la socialdemocràcia i ampliar-lo si és possible, crec que en els menys de dos mesos que queden a Espanya per a les eleccions generals, Pedro Sánchez i els seus assessors farien bé en centrar-se en tres idees, a saber, federalisme, igualtat i solvència:
-El Federalisme del PSOE no és el federalisme de Pi i Margall i la primera república, sinó que és el federalisme d’Alemanya, Suïssa, Canadà, Estats Units i Austràlia, és a dir, els països més estables del món, i és el federalisme ” work in progress “de la Unió Europea. És el federalisme que permet organitzar-nos millor per abordar els grans reptes globals del segle XXI, que superen totalment al vell estat-nació. És el federalisme que permet lluitar contra el frau i la competència fiscals, és la forma de organitzar-se contra la desigualtat. Que gent que ve de l’esquerra no tingui una idea clara referent a això i es mostri agnòstica, em sembla al·lucinant. El federalisme també és la millor manera de lluitar per la regeneració democràtica en profunditat, per fer que cada nivell de govern rellevant respongui directament davant els ciutadans i els rendeixi comptes, sense permetre que hi hagi esferes de poder al marge de la ciutadania. Una millor democràcia no es construeix amb partits aparentment nous (encara que els seus dirigents porten anys, potser dècades, intentant fer-se un lloc en el circ), sinó amb propostes serioses de millorar la nostra arquitectura institucional.
-El Gran repte dels nostres dies és la igualtat, la igualtat aquí i la igualtat en el món. Les diferències de renda han augmentat a Espanya i Europa amb la crisi, i encara que no han augmentat a nivell mundial, són tan enormes que els fluxos de població es poden tornar incontrolables. Encara que tinguéssim els nivells d’igualtat dels països escandinaus, seguiria sent un escàndol que la democràcia fos compatible amb les diferències existents de nivells i esperança de vida actuals. Els qui es disfressen de “nova política” per vendre “menys però millor estat” pretenen enviar-nos al món imaginat per l’Hayek de les seves lectures juvenils (no m’estranyaria que fos l’autor de capçalera no només dels jovenets del PP, sinó també de Garicano i Sala i Martín) abans que a Dinamarca que se suposa que admiren.
-Solvència. Per pujar a curt termini en les enquestes pot ser que una mica de verborrea populista sigui molt útil. Però per governar a la complexitat de l’Europa de l’euro en el segle XXI cal solvència. Solvència per tranquil·litzar els treballadors, no als empresaris, però solvència. Perquè la gent corrent, l’home i la dona de les classes populars, tenen dret a una vida tranquil·la, ia l’esperança d’un món millor.
És curiós com els líders que intenten pescar a la socialdemocràcia des de fora solen retre homenatge a socialdemòcrates morts (Olof Palme) o fora de combat (Maragall). Segurament d’aquí a alguns anys retran homenatge a alguns dels vius d’avui, que s’enfronten a reptes molts més greus que els que van afrontar Palme, Maragall i altres grans líders. Però la socialdemocràcia continua sent la ideologia que ha donat més benestar a més gent, durant més temps. Si jo tingués alguna influència en l’equip de Sánchez li diria que es faci fort en aquests tres punts, que són un: la socialdemocràcia del segle XXI.
