Sa Altesa,
Gràcies per encarregar-me amb urgència un esborrany del seu discurs de coronació, sabent que li anava a proposar un discurs post-sobiranista, el que podria entendre que està en contradicció amb el que ha de dir un sobirà. Encara que entenc que li serà difícil acceptar la meva proposta com el discurs definitiu, li suggereixo que almenys el guardi en un lloc segur per si el necessita la seva filla gran en el futur, encara que em temo que si no l’utilitza aquesta vegada la seva filla no hagi de tenir mai l’oportunitat de pronunciar-lo. El que li paso és un esbós de les parts més significatives, que es poden ampliar si la seva altesa o als seus assessors els convenç la línia triada (afegeixo alguns links perquè els seus assessors puguin desenvolupar o aprofundir en alguns arguments, veuran que suggereixo utilitzar diversos idiomes, però aquest és un aspecte clau del que es vol transmetre). Jo diria el següent:
Ciutadanes i ciutadans d’Espanya (nota per no ser llegida en veu alta: això és emulant i actualitzant a Josep Tarradellas, reconeixent el fet que molts dels seus súbdits poden no sentir-se espanyols),
Assumeixo les meves noves responsabilitats amb plena consciència que és una època que requereix canvis en profunditat. Sóc l’hereu d’una dinastia que es va fundar en una època molt diferent de l’actual, on no hi havia democràcia i on les nacions d’Europa s’enfrontaven entre elles en un context de fragmentació i violència. Avui Espanya es troba plenament compromesa amb el projecte de construir una Europa unida, democràtica i en pau. Per això en els propers anys cal donar passos decidits cap a la creació d’un Estat federal europeu que respecti i reconegui la diversitat dels seus pobles, però que posi en comú els nostres recursos per ser rellevants en un món que s’enfronta a reptes tan importants com el canvi climàtic, les desigualtats internacionals o la inestabilitat financera. En aquest context, sóc conscient que les velles monarquies nacionals han de passar a un segon pla, i que Europa ha de tenir un cap d’Estat lliurement elegit pels seus ciutadans. Modestament, la contribució de la corona espanyola i de la resta de corones d’Europa ha de ser la de facilitar i accelerar aquest procés, acceptant les nostres noves responsabilitats, totalment subordinades a la voluntat popular i a l’objectiu de crear una gran federació democràtica, on les fronteres siguin cosa del passat. No hem de deixar que els sobiranistes de la Gran Bretanya o França, entre d’altres, ens robin el somni d’una Europa més unida, cohesionada, democràtica i en pau.
També vull adreçar-me a tots vosaltres en llengua catalana, i després ho faré també en euskera i en gallec. Espanya és una realitat diversa, una nació de nacions. No nacions en el sentit antic de territoris molt diferenciats però homogenis dintre d’ells. Nacions en el sentit que cada petit territori d’Espanya també és pluri-nacional. Fins i tot cadascun de nosaltres és pluri-nacional. Jo mateix, com cada vegada més espanyols, sóc fill de pares de diferent nacionalitat. Faig una crida a tota la nostra ciutadania a treballar en comú per la solució dels nostres problemes, reconeixent la nostra diversitat (declarant oficials el català, l’euskera i el gallec a tot Espanya, com es fa al Canadà i a Suïssa) i deixant enrera el xovinisme i el nacionalisme de tots els costats, que tant de mal ens ha fet, com li ha fet a Europa. Deixem de fer els uns i els altres el ridícul mostrant el nostre parroquialisme gregari.
(Aquí un fragment en basc, recordant a les víctimes del terrorisme i mostrant simpatia amb el lehendakari Urkullu i les seves paraules sobre la necessitat de definir un nou model d’estat).
(Aquí un fragment en gallec, recordant a totes les persones que han hagut de deixar el nostre país en diferents fases de la nostra història).
Vull acabar les meves paraules fent alguna cosa que el meu pare no va poder fer: condemnar el règim franquista i totes les mostres de violència institucionalitzada que han tacat al llarg de la història el bon nom d’Espanya. I posar-me al servei dels familiars de les seves víctimes per recordar amb els honors que es mereixen el servei que van prestar a la idea de llibertat. Em poso a la vostra disposició per construir un món post-sobiranista, on la democràcia es perfeccioni, incloent la utilització de referèndums combinats amb una millor democràcia representativa que serveixin per unir-nos en una Europa millor i no per dividir-nos.
Ciutadanes i ciutadans d’Espanya, crideu amb mi: Visca Europa!
Progrés Real/Progreso Real
