Francesc Trillas: A sota les llambordes, Europa (i no Catalunya), o per què els independentistes no tenen suport internacional

Els promotors de la campanya independentista  a Catalunya esmercen enormes esforços i recursos per tractar d’obtenir suport internacional per la seva causa. Hi ha almenys dos llibres en anglès a les llibreries que expliquen els arguments a favor de la independència, escrits per partidaris locals (pel que sembla no van aconseguir trobar prestigiosos experts estrangers, que haurien augmentat la credibilitat de l’esforç). El govern  català mateix gasta recursos públics en aquesta campanya internacional, per exemple mitjançant el desplegament d’una organització de partidaris internacionals (d’origen català) anomenada “Diplocat”. S’han enviat cartes al President Obama (que han rebut una resposta més aviat freda).

Els resultats de tots aquests esforços han estat molt escassos. Bàsicament, no hi ha suport extern rellevant per a la independència catalana. Portaveus oficials de les institucions de la Unió Europea han declarat en repetides ocasions que una Catalunya independent començaria la seva vida fora de la UE i publicacions de prestigi com The Economist i elFinancial Times han expressat el seu suport a una millor integració federal de Catalunya a Espanya en una Europa unida. Els promotors de la independència haurien de reflexionar sobre les raons del seu fracàs. Potser les conseqüències distributives de la campanya independentista i de la independència real  (si és que alguna vegada es produeix) d’un territori relativament ric, on es respecten plenament els drets humans i la identitat, no són les que normalment encenen les campanyes internacionals de solidaritat. Estem parlant de la Catalunya del segle XXI, no de l’Índia, Sud-àfrica o Tibet al segle XX. Cap pacifista activista internacional no desitjaria un brot d’inestabilitat a Europa, sobretot al sud d’Europa i la Mediterrània. El federalisme és alhora una alternativa més realista i més ambiciosa. Els secessionistes sovint argumenten que els federalistes no tenim seguidors fora de Catalunya (sense tenir en compte l’opinió de 40 % dels espanyols, segons una enquesta recent, o  els partidaris internacionals esmentats anteriorment), suposant implícitament que l’ajuda externa no és necessària per a la independència. Però les noves fronteres són una qüestió internacional. El canvi climàtic, la inestabilitat financera, o la pobresa al món no es poden arreglar des de qualsevol dels actuals estats nacionals a Europa (com  sol dir Daniel Cohn – Bendit), i molt menys des d’un petit i nou estat-nació (sobretot si no s’accepta com a membre de la Unió Europea, cosa que ja sabem oficialment que d’entrada no passarà).